OPINIÓ
A 38 dies del govern no sabem que s’estigui elaborant el Pla Nacional de Desenvolupament (PND) com ho estableix la Constitució de la República.
El nou règim en canvi sí que va plantejar un projecte de nació amb 100 accions de la quarta transformació. En cap d’elles s’hi diu clar com serà la política de gènere.
Això és important perquè el PND podria indicar la ruta política, administrativa i filosòfica de la nova administració. Fins ara, en aquestes poc més de cinc setmanes hem sentit parlar de canvis i accions: baixar salaris a personal de l’Administració; resoldre el cas dels 43 joves estudiants d’ Ayotzinapa, i un plantejament d’aportacions econòmiques individuals per a joves de fins a 44.300 milions de pesos per a beques i per a persones adultes més grans, de fins a cent mil milions de pesos, diners fresc que administrarà centralment el govern de Andrés Manuel López Obrador. Més del 50 per cent d’allò que va definir com 18 programes socials prioritaris.
Per temperar la violència contra les dones s’hi van destinar 394 milions. Per a tots els seus aspectes, prevenció, atenció, sanció i eradicació del fenomen que causa la mort de set dones diàriament. Preocupa que no hi hagi més claredat, perquè entre l’ 1 de gener i el dia 7, una dona o nena ha estat assassinada cada dia, tres a l’ Estat de Mèxic; una a la capital, Oaxaca, Guerrero i Coahuila respectivament sense considerar les denúncies, que en són 5, de dones desaparegudes, com la de la Universitat de la Ciutat de Mèxic.
En el pressupost, únic indicador de la política nacional del nou règim i els seus propòsits nacionals, gràcies al compromís i intervenció de les diputades federals, el pressupost per a transversalitzar la perspectiva de gènere i seguir endavant en les tasques federals a favor de les dones va destinar 64.656 milions de pesos, per a allò que es coneix com annex 13 “erogacions per a la igualtat entre dones i homes”; més del 25 per cent que la suma assignada el 2018, tot i això es van reduir altres pressupostos importants, com el d’estades infantils i recursos etiquetats per a algunes malalties i per als programes específics de salut.
A les altres prioritats, on se’ns dirà que s’inclou a homes i dones, encara que la falta de llenguatge de gènere o expressió no aclareix la diferenciació, ens fa dubtar i la política de gènere no és transparent.
Ens importa no saber què passa amb el PND, em diran, però encara hi ha la llei, i Mèxic compta des de 1972, amb un sistema nacional de planificació democràtica que estableix, que en els primers 120 dies de govern, s’hauran de realitzar diverses consultes especialitzades per tema, sector i regió, per elaborar el Plan Nacional de Desarrollo 2019-2024, el qual haurà de presentar-se abans de l’últim dia de febrer del 2019 al Congrés de la Unió i que aquest tindrà almenys tres mesos per validar-lo, observar-lo i aprovar-lo.
Els nostres ordenaments, encara vigents estableixen que “La planificació nacional de desenvolupament, és l’ordenació racional i sistemàtica d’accions que, amb base a l’exercici de les atribucions de l’ Executiu Federal en matèria de regulació i promoció de l’activitat econòmica, social, política, cultural, de protecció a l’ambient i aprofitament racional dels recursos naturals, així com d’ordenament territorial dels assentaments humans i desenvolupament urbà, té com a propòsit la transformació de la realitat del país, de conformitat amb les normes, principis i objectius que la pròpia Constitució i la llei estableixen”.
De manera explícita el PND de l’anomenat règim autoritari de 2012-2018 va posar en la seva tercera línia prioritària, transversalitzar el gènere, com un mandat per a totes les dependències públiques. El que va ser sempre transparent per a ser reclamat o donar-li seguiment.
El PND ha de convocar les organitzacions representatives de la societat a participar com a òrgans de consulta permanent en els aspectes de la planificació democràtica. El que no era garantia automàtica, però si un mandat, que havia de ser reclamable. En absència del procés per crear el PND, davant del projecte de nació no és clar com fer-ho ara.
Crida l’atenció, en canvi, un altre tipus de vies per proposar, demanar o suggerir. Vaig llegir una nota informativa, molt clara, del periodista de La Jornada, Alonso Urrutia, qui va esbrinar que a l’oficina de Atención Ciudadana de la Presidéncia de la República, situada al Palau Nacional, on desenes de persones hi van cada dia, i només des del passat primer de desembre al 6 de gener han estat 6.641 persones les que busquen aquesta ruta de solució als seus conflictes, per proposar i sol·licitar que siguin escoltats els seus punts de vista.
El periodista s’adona que les dones encapçalen el nombre de gestions: 3.902 sol·licituds han estat promogudes per elles i 2.532 per homes. No necessàriament això substitueix les consultes, previstes a la llei. Per exemple, un tema molt sorollós, en aquests dies, és la postura de l’ Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN), enfront de l’anunciat i no discutit Tren Maya, quan la llei de planificació, estableix que les comunitats indígenes han de ser consultades i podran participar en la definició dels programes federals que afectin directament el desenvolupament dels seus pobles i comunitats.
A més, els indígenes, diu la llei, expressament ” de l’ Executiu Federal, de consultar, en forma prèvia, a les comunitats indígenes, perquè aquestes emetin l’opinió corresponent”, sobre projectes que involucrin a les seves comunitats. Més enllà de la convicció -que ningú pot discutir-sobre la realitat, una esperaria que la llei es compleixi, en un govern democràtic, que hem buscat intrèpidament. El PND, com ho estableix la llei hauria de realitzar-se a partir d’un diagnòstic general sobre la situació dels temes prioritaris.
Assumptes de fons que ha d’atendre el govern. Aquest és el cas de la condició social de les dones, tant com la creació anunciada de la Guárdia Nacional i noves i potents responsabilitats de l’ Exercit i la Marina. Importa molt a les dones. Me’n recordava recentment que fa gairebé 25 anys 3 indígenes Tzeltales van ser agredides, violades i violentades per un piquet de soldats a l’abril de 1994, a Altamirano Chiapas, assumpte que va quedar opac, sense resolució i també en els arxius de la Comissió Interamericana de Drets Humans, on la queixa documentada no va ser atesa i el Govern Mexicà no ha rebut cap recomanació fins ara.
El Projecte de Nació per a la quarta transformació de la vida pública del país, així com els resultats de diverses consultes, fòrums, enquestes i les múltiples propostes que diversos grups d’interès aporten, ara ja, donen un perfil del nou govern, les accions i projectes de llarg alè, la premissa de l’austeritat republicana i el combat decidit contra la corrupció. La nova administració va preferir anunciar els seus 100 projectes prioritaris, que s’han de sotmetre a les consultes, que ajustar-se a tradicionals programes dels primers 100 dies de govern. Veurem que passa.
