Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Violència, el camí de la justícia és la reparació

 

 

Conversa periodística amb la realitzadora cubana Lizette Vila. Més de 50 obres audiovisuals, moltes dedicades a la violència i la justícia de gènere.

Tota conversa que busqui endinsar-se en com ha explicat la violència de gènere, el projecte sociocultural Palomas, i quines lliçons han deixat aquestes històries a la seva impulsora, la realitzadora cubana Lizette Vila, passa necessàriament per la paraula justícia.

“En allò personal, en el meu sentit cívic, la justícia és tot per poder crear com a dona, professional, ciutadana, mare, companya, amiga”. És aquest arc de Sant Martí que ha, necessàriament, d’avançar amb un projecte de felicitat ciutadana”, va expressar la documentalista.

 

 

 

 

El 2002 es va crear Palomas, la casa productora d’audiovisuals per a l’activisme social, i el 2006 va realitzar el primer documental cubà amb testimonis de dones supervivents de violència: La desitjada justícia -també el primer del Centre Oscar Arnulfo Romero. “Des d’aquells inicis, el projecte té aquesta visió i vocació de denúncia i reparació”, ha apuntat l’entrevistada.

Després de 17 anys registrant històries de vida “que es tornen denúncies, i de tractar de canalitzar aquesta petició de les dones i d’homes d’una reparació, d’una sanació”, Lizette Vila està convençuda que la “justícia de gènere” és un centre inspirador de l’obra de Palomas i una necessitat urgent a Cuba.

“Per a nosaltres, és fonamental el tema dels drets a la vida, com vam decidir anomenar-los des de fa anys, tenint en compte la polèmica que genera en alguns espais la terminologia de drets humans i el descrèdit amb què han estat enarborats en altres escenaris”, va explicar la destacada documentalista.

En aquesta defensa, el projecte que ella lidera ve a ser més que un pont, un oasis. “Tenim casos de dones, majoritariament, i d’homes també, que han anat a demanar ajuda per indefensió, per estar vivint en condicions extremes de violència. Què fa Palomas ?: els ajudem a lliurar les seves cartes de denúncia, realitzem trucades i acompanyem afectivament. Centenars de persones han vingut a demanar suport perquè ja han recorregut molts espais, tràmits i institucions i no han tingut una resposta”, ha comentat.

“De totes aquestes que hem registrat en les nostres obres, en situacions d’una vida tan desfavorida de drets, són molt comptades les dones que han aconseguit justícia i reparació, i els homes han aconseguit molt menys.

“Molt sovint acompanyem des del dolor i, tot i que fem públiques les denúncies, tot just tenim respostes”, ha insistit la realitzadora, que té en el seu haver més de 50 obres audiovisuals, moltes d’aquestes dedicades a la temàtica de la violència i la justícia de gènere.

No obstant això, va precisar, hi ha espais amb els quals Palomas ha establert un diàleg freqüent, com la Unión de Juristas de Cuba, tant a l’Havana com en diferents filials.

Vila va explicar que en aliança amb el Programa de Equidad de Género en la Incidencia Nacional, liderat per l’ Editorial de la Mujer de la FMC i acompanyat per l’ Agència Suïssa per al Desenvolupament i la Cooperació (COSUDE), li ha brindat l’oportunitat de participar en intercanvis amb jutges, jutgesses, notaris i notàries.

“Han estat molt revelador del desconeixement de determinats conceptes, de rigidesa i apreciació errònia que a Cuba no tenen lloc certs fets, o de jutjar un succés amb aquesta visió que està molt arrelada en l’exercici patriarcal”, va dir Vila.

En la seva opinió, lamentablement hi ha estructures i institucions que no han evolucionat prou per pensar en el present i futur de la nació i les seves persones, més des que és humà com a projecte social cubà i des de la significació que té la injustícia.

“La insatisfacció que genera quan es produeix en aquest país té impactes molt forts, perquè no la concebem. El que es planteja, somia o es confirma en les nostres polítiques públiques ha de tenir una resposta immediata en la pràctica. Aquest és l’ideal, el postulat de la Revolució cubana”, va dir.

La documentalista, al costat de la realitzadora Ingrid León, concedeix especial importància a les aliances en la prevenció de la violència i considera inajornable la concreció del que significa aquest concepte des de la vocació social de l’ Equipo de Creación y Producción de Palomas. “Ja l’activisme de Palomas s’ha convertit en artivisme, que és aquesta fusió entre l’art i la transcendència social”, ha exemplificat.

D’acord amb la realitzadora, avui el Projecte, juntament amb el Centro Félix Varela, treballa en tres eixos fonamentals, inspirats en les tres “R” de la justícia ambiental: reduir, reutilitzar i reciclar. “En aquest sentit, en referir a les lleis i justícia relacionades amb la violència cap a les dones, específicament, ens centrem en tres aspectes: revisió, rectificació i reimpuls de les lleis”.

Palomas agafa de la mà aquestes premisses en el seu pròxim documental, actualment en procés: El meu cos és la meva vida. Una obra que, des de la creativitat i subjectivitat de l’audiovisual, i també des del pensament objectiu i crític, ens col·loca davant del cos com a primer territori de pau, com a espai polític, públic i privat; i la necessitat de justícia envers aquest lloc on s’erigeixen tots els desitjos i estratègies de vida, va referir.

No acceptem la violència

Segons el parer de Vila, en una obra que s’ha nodrit d’històries de vida, conflictes, supervivències, un element sempre present ha estat la sensació i certesa de la necessitat d’una llei contra la violència de dones i nenes.

“I segueixo insistint que també brindi protecció als nens, ja que si dins d’aquesta arquitectura jurídica no tenim la fortalesa per combatre totes les formes de violència cap a elles, imaginem-nos cap a ells”, ha assegurat.

Segons la seva opinió, les persones que han estat violentades necessiten que se’ls guiï, cosa que no és gens fàcil. “Tots els nusos que cal passar i saltar avui són gairebé d’estratègies olímpiques per poder arribar a una possible reparació”, adverteix.

“La reparació ha de concretar-se en que no passi més i que les persones puguin reprendre la seva vida dignament. Això és un dret, és la justícia que demano vers mi”, va reblar l’especialista.

Segons la seva opinió, “hi ha indefensió, les estructures que s’han creat no funcionen amb rapidesa, ni amb sensibilitat, responsabilitat, ni amb compromís, i no podem seguir empal·lidint el que està passant, perquè ni les cubanes ni els cubans, ni aquesta pròpia nació s’ho mereixen”.

Vila va considerar un pas medul·lar que en el projecte constitucional que se sotmetrà a referèndum popular el pròxim 24 de febrer aparegui de forma explícita que l’Estat protegeix les dones davant de qualsevol tipus de violència.

“Les lleis existeixen independentment de la consciència. Crec que és importantíssim que aquest aspecte hi sigui en la nostra Constitució, però paral·lelament hi ha d’haver una provocació i convocatòria de la ciutadania, en el sentit que senzillament no acceptem la violència.

“No n’hi ha prou amb la Llei, cal continuar el camí de la sensibilització, en el qual ja s’han fet molts esforços”, ha subratllat.

El procés de consulta popular que va viure el país els últims mesos, de cara a l’esmentat referèndum, ha revelat, al seu parer, interessants i necessaris debats i propostes. “M’hagués agradat que el tema de la violència hagués tingut la mateixa força, visibilitat o referència contínua que l’article 68”, va dir referint-se al article que inicialment obria la porta al matrimoni igualitari.

“Representa moltes coses lluitar contra l’homofòbia, transfòbia, lesbofòbia, qualsevol fòbia possible? Però en aquesta lluita, hagués estat reconfortant a més que altres parts del text relacionades amb aquesta vida digna que mereixem haguessin tingut el mateix nivell de discussió, dissens, consens, i el tema de la violència és un d’ells”, ha manifestat.

“És com aquesta crida a canalitzar, prevenir, refer la ruta, i tenir l’oportunitat de rectificar, revisar, reimpulsar les lleis”, ha afegit.

Per l’entrevistada, si la violència i les seves formes d’expressió són multidimensionals, tot el que sigui en favor d’aquesta vida lliure de violència en tots els espais ha de ser també multidimensional.

“Ens trobem en el moment just. Hem d’ apuntar bé, avaluar i diagnosticar els conflictes i els grups de més emergència”. El nostre projecte social ha de reconèixer i donar-li participació al que significa ser persona”, ha comentat.

“Els canvis són necessaris, però el més significatiu és que revelen la justícia en diferents ordres socials: la justícia et dóna la temprança, l’harmonia, la concòrdia, els drets, els deures”, va insistir.

“Palomas ha defensat que els somnis són drets a la vida i les oportunitats cal concretar-les en possibilitats: que el llenguatge de gènere és un dret essencial per ser més incloent i sustentar-se en un exercici de justícia humana”, va afirmar la realitzadora.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cuba: El film “Verde verde” provoca enrenou

“No importa cómo la gente se come el helado”. Verde verde en la veu dels...

Joan Margarit, poeta o coach? /La Independent / Notícies gènere

Joan Margarit va ser ungit ahir com el nou Poeta d’Honor de Sant Cugat, i...

Les dones tracten el seu futur a NY (Beijing + 20)

     Fa quaranta anys, el 1.975, Nacions Unides va començar a celebrar el dia...