Dimecres 21 febrer 2024

Dimecres 21 febrer 2024

Compartir

II Jornades Internacionals: Dones, Drets humans i Pau a Colòmbia. València 1,2 i 3 d’abril 2011

Caminaven lentament, cada pas era un avanç, un pas cap als somnis, un desig que s’anava a complir, possiblement les ganes d’una vida millor per a totes les persones. Caminaven a la plaça Aida, Marta, Betty, Leonora, Claudia i moltes més. Dones que anaven creuant la Plaça de la Verge mentre Manuela Sáenz mirava a les seves companyes amb els ulls precisos a l’avenir, recordant els dolors i treballs que va viure éssent una líder de la revolució a Amèrica Llatina.

 

En aquells temps quan va viure Manuela del 1797 al 1856, l’Imperi espanyol assotava les terres i les gents de l’altre costat de l’oceà. Manuela a la plaça era reconeguda per més coses que haver estat companya de Simón Bolívar. Va ser perseguida i exiliada, i era reconeguda pel seu treball constant en la revolució què transformà la vida de molta gent llatinoamericana.

Manuela cridava: “l’amor és l’única veritat que sobreviu” mentre li mostrava al món que malgrat el seu temps ella també va poder ser una dona viatgera, política i intel·lectual. Allà s’ estava Manuela Sáenz a la Plaça el diumenge passat 3 d’abril en la Performance “100 manuelas per la Pau a Colòmbia a la plaça de la Verge de València”, era el tancament de les II jornades internacionals: Dones, Drets Humans i Pau a Colòmbia.

En aquesta conferència van participar més de 200 dones des del divendres 1 al 3 d’abril. Durant aquests dies van discutir propostes per a la construcció de la pau a Colòmbia. S’ emfatitzà que la solució del conflicte armat que afecta a Colòmbia des de fa més de mig segle s’ha de produir des d’una sortida política i no a través dun conflicte armat.

Durant els tres dies hi van participar 30 expertes en problemàtiques de gènere, drets humans i pau. A més, s’ assenyalà en el comunicat de premsa llegit a la Plaça de la Verge de València: “que la violència sexual és un crim de lesa humanitat que no ha estat reconegut i contínua sent impune a Colòmbia”. Es va emfatitzar sobre la resposta pacífica de les dones davant el conflicte armat a Colòmbia i la voluntat de crear aliances per a la recerca d’una sortida negociada al conflicte armat. Es va reclamar la protecció de la diversitat cultural de les comunitats afro colombianes, camperoles i indígenes.

Es parlà també sobre com la mare terra és amenaçada per la locomotora agro – industrial i extractiva que s’imposa fent desplaçar a les persones de les seves regions o llevant-los de la terra. També es va parlar de la necessitat que la comunitat nacional a Colòmbia i internacional parlin de la problemàtica de la dona colombiana.

Durant la trobada es van realitzar diverses ponències sobre els temes per a la construcció de la pau a Colòmbia, per exemple en el Bloc II Buscant la Pau a Colòmbia van parlar Marina Gallego de la Ruta Pacífica de les dones i Martha Alexandra Gutierrez de l’Organització Femenina Popular OFP i el Moviment social de Dones contra la Guerra i la Pau a Colòmbia.

Martha Gutierrez assenyalà a La Independent que dintre d´un escenari possible de negociació i solució política del conflicte armat “No n’hi ha prou només amb el cessament de la guerra armada” hi ha dos temes a tenir en compte: “Les dues coses que no es poden oblidar tenen relació amb el territori i amb el tema del desenvolupament, que van de la mà. Depenent del model de desenvolupament que s’impulsi, hi  haurà una forma d’abordar el territori i té a veure amb un model de desenvolupament que realment permeti l’efectiu goig dels drets de totes i tots. I això significa autonomia als territoris en l’ús del sòl, en el reconeixement de la propietat sobre el territori, en la possibilitat de prendre decisions sobre el territori i amb el protagonisme de la societat civil per damunt del militar, té a veure amb transformació de coses estructurals”.Assenyalà Martha Gutierrez de la OFP.

Marina Gallego de la Ruta Pacífia de las Mujeres, va dir en la seva ponència que podríem fer-nos un mapa mental de dones colombianes “el mapa de l’horror: aquest que hem vist a través de la denúncia que hem fet a València en el qual estan visquent les dones al mig del conflicte armat. El mapa del dolor: que també s’ha expressat aquí amb els plors i els defalliments de veus quan recordem el que succeeix al nostre país. Ho hem de  deixar anar cada dia, deixar-ho anar i seguir, aixecar-nos i continuar visquent i treballant pel que creiem. I el mapa de la por, també!. I si sobreposem tots aquests mapes, veurem que és una situació que requereix urgents sortides”.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Estat espanyol: El Govern modificarà la llei de l’avortament

El ministre de Justícia ha anunciat que la llei actual serà reformada d’acord “al dret...

Dones al capdavant d’ajuntaments del Lluçanès

Tres alcaldesses opinen sobre la seva feina en l’entorn rural Amb motiu del 8 de...

Mèxic:Protecció per Defensores. “Lenta i desigual” / La Independent / Notícies gènere

  Urgeix la revisió del Mecanisme de Protecció per Defensores La presidenta de la Comissió...