Des de fa jadiversos anys, el 20 N un grup de Dones llibertàries, homenatgen Durruti, Ferrer i Guàrdia i Francisco Ascaso
Aquest any s’ha complert el 75 aniversari de la caiguda de Durruti al front de Madrid, el 19 de novembre del 1936.
A la matinada del dia 20 moria a l’Hotel Ritz, llavors hospital de campanya. 
Moria en defensa de les llibertats i de nobles ideals àcrates, encaminades a humanitzar el món del proletariat, amb la cultura com a arma per a la seva participació en una societat sense déu ni amo.
El seu enterrament al cementiri de Montjuïc va constituir la més impressionant manifestació de dol mai presenciada als carrers de Barcelona.
Al costat de Durruti es rendeix homenatge a Ferrer i Guàrdia, Francisco Ascaso i a tots els lluitadors i lluitadores que van perdre la vida en pro de la llibertat .
Ahir, a les 12 h, com cada any, es va reunir un nodrit grup d’homes i de dones, davant la tombes. L’homenatge va consistir en el següent programa:
Intervenció de l’historiador i escriptor Ferran Aisa, que va fer una dissertació sobre la figura de Durruti.
La soprano Elisabet Gimeno va cantar tres cançons, acompanyada del guitarrista colombià José Uribe.
Es va realitzar una ofrena floral a càrrec de les històriques lluitadores Joaquina Dorado i Conxa Pérez, ja nonagenària, però que conserven la vitalitat que els donen els seus ideals i la força de les seves conviccions.
Va fer una dissertació històrica l’advocat i lluitador Eduard Moreno.
Hi va haver tres intervencions espontànies de persones participants en l’acte.
I com sempre va clausurar l’acte l’escriptora i historiadora Antonina Rodrigo.
L’homenatge va ser una mostra de que els ideals i la gratitud cap a la vindicació de la memòria històrica segueix en les ments i els cors de no poques persones que recorden els seus herois, que van lluitar contra el feixisme i fins donar la seva vida, per fer del nostre país un lloc més avançat, culte i igualitari.
