Cooperació

Foro Beijing+20 d’ONG evidencia la desigualtat social i de gènere

17 novembre 2014
Sense comentaris
Sara Cuentas

Els objectius del Fòrum d’ONG Beijing+20 van ser: contribuir al procés de revisió de Beijing+20, tant a nivell regional de la regió ONU ECE com en el món, per examinar els progressos realitzats, les deficiències restants i reptes actuals i buscar la responsabilitat del govern pels seus compromisos i obligacions envers els drets humans i la igualtat de gènere de les dones.

Fundada en els albors de la primera Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Dona de 1975, el Comitè d’ONG sobre la Condició de la Dona, Ginebra (ONG CSW Ginebra) reuneix representants de l’ONU de més de 40 organitzacions no governamentals internacionals en relació consultiva amb les Nacions Unides, que treballen en conjunt a favor dels drets de les dones, el seu apoderament i la igualtat de gènere. El ONG CSW Ginebra ha participat activament en les 4 Conferències Mundials de les Nacions Unides sobre la Dona, i va ser un element clau per a la Conferència de Pequín de 1995. L’ ONG CSW Ginebra també ha organitzat, en estreta col·laboració amb la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (ONU ECE), els fòrums de d’organitzacions no governamentals per als exàmens regionals de Beijing+5, Beijing+10 i Beijing+15.

Actualment, el ONG CSW Ginebra va establir el Grup de treball Beijing+20 per a organitzar el Fòrum d’ONG Beijing+20, que va tenir lloc del 3 fins al 5 novembre 2014, abans de la reunió de revisió regional de l’ONU ECE realitzada del 6 a 7 de novembre, a Ginebra.

Els objectius del Fòrum d’ONG Beijing+20 van ser: contribuir al procés de revisió de Beijing+20, tant a nivell regional de la regió ONU ECE i en el món, per examinar els progressos realitzats, les deficiències restants i reptes actuals i buscar la responsabilitat del govern pels seus compromisos i obligacions envers els drets humans i la igualtat de gènere de les dones. A més, es va proposar identificar les noves qüestions de la dona provocada per la globalització, el ràpid desenvolupament d’Internet i altres noves tecnologies, el canvi climàtic i totes les seves conseqüències, la migració i els canvis demogràfics, l’augment del tràfic i la violència contra les dones, i més en general, les múltiples crisis que afecta el nostre món cada vegada més interconnectat. Finalment, es va proposar proporcionar entrades per a les discussions actuals sobre l’Agenda de Desenvolupament Post-2015, en relació a l’elaboració d’un objectiu independent sobre igualtat de gènere i sobre racionalitzar millor les qüestions de les dones en tots els Ojectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El Fòrum d’ONG Beijing+20 va pretendre ser-hi un espai de diàleg obert entre les ONG, la societat civil i altres parts interessades dels països membres de l’ONU ECE sobre les realitats que afecten les dones en aquesta regió diversa. El Fòrum va facilitar un intercanvi de punts de vista i informació, va evidenciar les diverses preocupacions, va pretendre establir posicions comunes, i l’intercanvi de bones pràctiques. A més, va tancar amb una declaració i recomanacions que va ser adoptada al final del Fòrum de les ONG Beijing+20, la qual va ser lliurada el 6 de novembre a la inauguració de la reunió Intergovernamental+20 de l’ONU ECE, on Espanya va estar representada per Nava Sant Miguel.

Per aquest motiu, La Independent va dialogar amb les integrants de la Delegació Espanyola en el Fòrum d’ONG: Begoña San José i Lucía Mazarrasa del Fòrum de Política Feminista, Patricia Ponce de Haurralde Fundazioa, totes integrants de la Coordinadora d’Organitzacions de Dones per a la Participació i la Igualtat (COMPI) i Beatriz Sagrado Roberto de Médicos del Mundo Espanya.

Integrants de la delegació espanyola al Foro Beijing+20 d’ONG

Com valoren el Fòrum Beijing+20 ONG? Creuen que ha estat clau per a la incidència a nivell dels estats?

Considerem fonamental que la societat civil ens reunim per identificar continguts i avanços de les diferents agendes i enfortir la nostra capacitat d’incidència cap als Estats. El fòrum havia de fer incidència sobre el que a continuació van celebrar els governs els dies 6 i 7 de novembre per aprovar l’informe de la regió ECE que, al costat dels d’altres continents s’integrarà al març 2015 a l’Informe mundial Beijing + 20 sobre l’avanç de les dones.

Francament, no s’ha despolititzat la lluita per la transformació i la igualtat, en concret el govern espanyol va enviar l’informe sense haver consultat amb les organitzacions de dones ni amb les organitzacions de cooperació al desenvolupament, ni informat del fòrum regional ni mundial. L’Informe d’Espanya, en lloc de referir-se al període 2009-2014, el govern ho va fer des 1995-2014, diluint l’impacte de gènere de la crisi.

És manifesta l’absència d’un informe de la Unió Europea. Si bé a Beijing+ 5 es va presentar un important informe, actualment no ha impulsat la participació d’ONGs dels seus 28 estats membres. L’Informe de la regió ECE va ser elaborat a l’agost de 2014, però no s’ha donat a conèixer fins al novembre. El mateix no ha estat analitzat en el Fòrum, on el debat va ser canalitzat pel Comitè organitzador majoritàriament d’organitzacions amb seu a Suïssa amb 176 delegades i 30 ponents, amb escàs espai per a les aportacions de representants residents en els països de la resta d’Europa i menys encara del sud d’Europa.

Van participar-hi dels EUA 50 delegades i 18 ponents i de França 86 delegades i 8 ponents. Itàlia hi va enviar 31 delegades i 2 ponents, Ucraïna 10 delegades i 3 ponents i Espanya 8 delegades i cap ponent.

En la declaració que s’ha presentat, hi ha una sèrie de temàtiques clau per promoure i protegir els drets humans de les dones a l’Agenda de Desenvolupament Internacional. Quins consideren que són els punts encara més vulnerables i als quals els estats hi estan donant l’esquena?

La Declaració té una primera part molt autocomplaent sobre els èxits, però en l’avaluació dels 9 objectius de Beijing reconeix la crisi de la igualtat social i de gènere esdevinguda en crisi política dels Estats i de les Nacions Unides.

Els punts més vulnerables són l’impacte de les polítiques “austericidas” sobre les dones. L’omissió dels estats sobre la decisió de l’avortament lliure i en la sanitat pública, incloses les joves de 16 i 17 anys, ja que queda sota el paraigua dels drets sexuals i reproductius; l’assegurar l’accés universal a la salut sexual i reproductiva (Programa d’Acció de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament i de la Plataforma d’Acció de Beijing). El treball reproductiu de les dones i la necessitat de polítiques al respecte, com les cures a la dependència.

Altres són: la magnitud de totes les formes i les noves formes de violència contra les dones legitimades pel sistema, la violència en nom de la tradició o la religió o la cultura, l’assetjament cibernètic i el bullying, la prostitució i la trivialització de la indústria del sexe i la pornografia, desenvolupar alternatives reals i programes de sortida per a les persones que volen sortir del sistema “prostitucional”, permís de residència per a les víctimes de tràfic i polítiques de prevenció en els països d’origen; desenvolupar programes d’educació afectiva i sexual; polítiques concretes per posar fi a totes les violències contra les dones, serveis jurídics, socials i de recuperació de la salut per a les dones víctimes.

Com ha estat la participació de les ONG d’Espanya en aquest procés? Quins són els temes eixos que ha incorporat la proposta espanyola?

Va ser important haver participat representant a les nostres organitzacions i més fer-ho des d’una xarxa activa com la Plataforma CEDAW Ombra Espanya 2014, perquè el nostre país, el desè en població dels 56 que constitueixen la regió ECE, no té ni de lluny una presència proporcional, tant a nivell governamental ni no-governamental.

Les nostres aportacions han estat principalment en relació a la salut sexual i reproductiva, l’avortament i els drets sexuals i reproductius, a l’ocupació de qualitat per a les dones, i l’atenció a la dependència; major èmfasi en la persistència i la magnitud de totes les formes i les noves formes de violència contra la dona, la violència sexual en conflictes armats. Tot això, amb una anàlisi pertinent sobre l’impacte que les polítiques neoliberals i d’austeritat estan tenint en les dones, sobretot en les de Sud d’Europa, ja que la declaració de les ONG només feia esment als països de l’Est europeu i Àsia central.

Quines accions futures es pensa organitzar per donar seguiment a aquest procés?

Pel que fa al procés de Beijing+20, al març de 2015 es revisarà el compliment dels compromisos de la Plataforma d’Acció de Beijing de 1995, en relació a la igualtat de gènere. Aquesta revisió hauria d’afectar l’agenda post 2015 en general, i a l’agenda en DDySSR en particular. No obstant això, ONU Dones no li està donant al procés de Beijing+20 la importància que té. UNFPA va aconseguir al Caire un acord de no retrocessos; acord que no es va aconseguir amb Beijing. ONU Mujeres no té el pes de l’UNFPA, i tem que en el procés de revisió es produeixi un retrocés en les negociacions, per la qual cosa no va a negociar res, només hi haurà panells i discussions i es presentarà l’informe regional i l’informe de la reunió (on com a societat civil podrem incidir).

En el procés de Beijing + 20, encara que Espanya no està sent líder, és important que pressionem perquè no s’aliï amb estats reaccionaris i més, que tinguem en compte que enviarà a una delegació forta a la 58a. Sessió de la Comissió sobre la Condició Social i Jurídica de les dones – CSW – que revisarà el compliment dels ODM relacionats amb dones i nenes, i és un moment important de cara a Beijing+20.