Del 8 a l’ 11 de març, ha tingut lloc Roma Feminism. Fiera dell’editoria delle donne. Un espai tan emblemàtic com la Casa Internazionale delle donne, al cor del Trastevere, que ha acollit aquesta primera fira de l’edició independent i de dones.
Promoguda per Maria Palazzesi, responsable cultural d’Archivia (centre de documentació, arxius i biblioteques sobre les dones i el moviment feminista), Anna Maria Crispino, directora de la revista Leggendaria, Stefania Vulterini, d’Ediesse Edizioni, Giovanna Olivieri, coordinadora d’Archivia i Marina Del Vecchio, de la Casa Internazionale delle Donne, la fira ha comptat també amb el suport d’Odei (Observatori de l’Edició Independent).
La intenció i l’objectiu principal ha estat posar en evidència, a través de diversos focus d’actuació, tots els passos que comporta la creació d’un llibre. La primera motivació, afirma Maria Palazzessi, ha estat la passió pels llibres i suscitar interès per la panoràmica de l’edició independent. “Hem volgut fer dues coses molt relacionades l’una amb l’altra: d’una banda, convidar editores independents, homes i dones, perquè són qui actualment tenen la capacitat d’apassionament i de cura dels llibres”. I remarca la presència dels homes: “Alguns d’aquests editors publiquen autores molt significatives; això és una conquesta”.
D’altra banda, destacar les dificultats amb les que s’enfronten. “La gran passió i la capacitat de fer xoquen amb la necessitat de mantenir-se al mercat”. Ofici Versus negoci?
L’edició independent és una de les que més ha sofert la crisi del sector. De les editorials feministes dels anys 70 només en queden unes poques i resisteixen amb moltes dificultats. Francesca Polo d’ Il Dito e la Luna és una d’elles. “El panorama és difícil, costa publicar, costa llegir, no hi ha programes d’atenció a la lectura a les escoles. Es llegeix poc, tot i que a Itàlia són les dones les que llegeixen més. Com editorial, ens resulta difícil trobar coses bones per publicar, però no perquè no hi hagi idees sinó perquè les dones no tenen el temps i l’espai per parar-se a escriure, a intercanviar idees, a reflexionar. Són temps durs en general, en major mesura per a les dones i encara més per a les lesbianes”.
Il Dito e la Luna és l’única editorial de temàtica lèsbica que hi ha actualment a Itàlia i ha ressorgit desprès d’un període d’inactivitat. A la pregunta com sobreviu una editorial independent, fem broma: “No sobreviu. Finita l’entrevista”. Però aquesta fira ha afavorit, sobre tot, editorials com la seva. “És una fira fonamental perquè exposa tot el que es publica avui a Itàlia en quant a dones i a lesbianes. Per a mi és el lloc indicat”
Un altre dels focus sobre els que caldria actuar, apunta Palazzesi, és el de la distribució. “La fira ajudarà a equilibrar les coses. Hi ha llibreries molt actives i editorials, que confien en elles, i s’han posat en marxa per tal de donar-les vida”.
Al recinte firal es respira un ambient de gran vitalitat: trobades, debats, presentacions, projeccions i performances s’han alternat durant els quatre dies que ha durat aquesta fira que pretén ser anual. Es va anunciar per Nadal i en el transcurs de 5 hores la seva pàgina de Facebook va obtenir 150.000 adhesions. Han arribat a més del doble.
La immediatesa virtual indica que existeix l’interès i la necessitat d’iniciatives com aquesta. “Pensàvem que potser no tindríem on ficar tanta gent —somriu l’organitzadora—, però que vinguin a veure els llibres, a tocar-los és una conquesta material”.
L’òptima organització i la resposta entusiasta tant de participants com de públic fa pensar que s’obra un futur interesant i esperançador per l’edició independent i de dones. Confiem!
(*) Isabel Franc és escriptora i còmica de la ploma
