Diumenge 25 febrer 2024

Diumenge 25 febrer 2024

Compartir

Exit d’un nou model de salut materna a les zones rurals de Bolivia

Un nou model de Salut Comunitària Intrafamiliar ha aconseguit una taxa 0 de mortalitat materna en una de les zones de Bolivia que ocupa el segón lloc a nivell de taxes de mortalitat materno-infantil de Llatinoamèrica i en realitat del continent amb les incidències dels casos.

 

 

 En motiu del Dia Internacional de la Salut per les Dones publiquem part d’una entrevista a Paulina Asunción Castro Nogales, jove metgessa i cirurgiana, diplomada en Sanitat Pública i amb una menció en Tecnología Pràctica i Vigilancia. Ha treballat en diverses zones rurals de Bolivia en projectes de salut per a les dones a través de la Fundació Ayuda en Acción de Bolivia, organització a la qual pertany.  Bolivia, que continua essent un dels països d’Amèrica Llatina amb més mancances vers la salut de les dones, ha endagat aquests darrers anys diversos programes que han rebut l’aprobació de l’UNICEF.

 

L’Informe de l’Estat Mundial de la Infància 2009 d’Unicef, presentat aquest dimarts 12 de maig a La Paz, ha revelat avenços en la reducció de morts maternes i neonatals entre 1994 i 2008, degut a la instrumentació de polítiques i programes de salut a Bolívia. Segons Unicef, cada any més de 600 mares bolivianes moren durant l’embaràs, part o post part, que equival a més d’una dona per dia. “Bolívia té molts motius per sentir-se orgullosa pels èxits assolits durant les últimes dècades, però el concepte de viure bé també requereix garantir el dret a la vida, salut, nutrició i desenvolupament que avui en dia és una realitat per a milers de dones i recent nascuts “, ha assenyalat el representant d’UNICEF a Bolívia, Gordon Jonathan Lewis.

 

La Independent va entrevistar a Paulina Asunción Castrodurant una visita a Catalunya a la seu d’Ajuda en Acció en motiu del Congrés Internacional de Salut Materno-Infantil celebrat a Barcelona l’any passat. A l’entrevista hi foren presents Marta Macias, directora de la Fundació Ajuda en Acció a Catalunya i Balears i Lourdes Mourelo, responsable de campanyes.

alt

 

Quan li pregunto com ha arribat a ser metgessa i cirurgiana, aquesta dona jove, filla d’enfermera i amb 7 germanes em respon: “Des de petita sempre vaig tenir vocació es podria dir.. i un cop vaig culminar els meus estudis per mi va ser difícil aconseguir treball. Sempre però he treballat amb enfocament de gènere, així… amb dones, criatures i amb persones amb incapacitacions. .. potser una mica fora de la branca que jo vaig estudiar, no?”.

Quina és l’especialitat o l’ambit del teu treball en els projectes  de Salut per a les Dones que portes a terme al teu país? 

He realizat un treball de camp en el municipi de Cotagalita, al Potosí, relacionat amb la salut materno-infantil. El projecte té el nom d’ “Implementació de sistemes de salut comunitària i municipal en xarxes de salut rurals d’extrema pobresa a Puerto Sigulí “. És llarg el nom eh?  Es deu al fet que és un programa de salut que està donant suport al nou model de salut a nivell nacional: Salut Comunitària Intrafamiliar.                                                          

 Ens pots explicar aquest model nacional de salut?

En realitat es tracta que la salut ja no depèn del fet que les atencions o cures es realitzin en hospitals, en els llocs de salut. Ans al contrari, es promou que el personal de salut surti a les comunitats, surti a trobar la gent. Fer una assistència més personalitzada es podria dir… que no mirin només la malaltia com un fet aillat… és a dir: involucrar més a la comunitat, fer que la gent no només miri la malaltia relacionada amb alguna malaltia física concreta, sinó fer veure que també es tracta d’una cosa espiritual, no? Reconeixent, diguem la saviesa dels nostres avantpassats, els metges tradicionals. Es tracta de combinar totes dues ciències per a nosaltres, o sigui tant la tradicional com la biomèdica perquè es trenquin aquestes barreres que massa vegades hem vist que existeixen.

Perdona un incís, hi ha pràctiques de dones en medicina tradicional? I en aquest cas practiquen de forma diferent la medicina, la sanació, les cures?

Sí que n’hi ha, en realitat, dins dels metges tradicionals tenim tant dones com homes. Hi ha dones que tenen la mateixa sapiència es podria dir… que els homes, que els metges tradicionals. És clar que les dones, pel fet de ser dones tenen més oportunitat com mètgesses tradicionals a fer l’assistència dels parts, el que anomenem llevadores, cosa que pel pudor de les dones, moltes vegades les pacients no li permeten a un metge tradicional encara que sàpiga assistir. És un avantatge que té la dona en relació als metges tradicionals, no?

Estaves explicant el nou plan de salut intercultural, que utilitza alhora la medicina tradicional amb les biomèdiques, no? Com es desenvolupa, per comunitats, per zones …?

 Bé, en realitat ara la nova política tracta d’immiscuir més a la comunitat en la presa de decisions. És a dir, s’ha creat la  salut comunitària intercultural que té dos components,  la d’atenció, i  la de gestió compartida. El component d’atenció involucra tant als metges tradicionals, com a les llevadores per millorar l’atenció, és a dir la part física. I en la part de gestió tracta que la comunitat sigui l’encarregada de gestionar els recursos humans i els recursos econòmics en benefici de la salut. Ara hi ha dos pilars dins l’estructura de salut, una que va des del ministeri i una altra que va de la comunitat i tots dos interactuen en espais de comunicació com ara les taules de salut on, diguem, es prenen decisions que vagin afavorint a la salut.

I el teu paper quin és ?

Bé, jo treballo amb un grup de companys que m’ajuden una mica en la qüestió d’educar a la gent, crear espais, fer diguem un enllaç de la comunitat amb els serveis de salut. És podria dir que el model ara forma ja part de la política nacional  però encara hi ha entre el personal de salut qui no hi està massa d’acord en el sentit de combinar totes dues coses, no? És un treball dur, no és recent, fa pràcticament deu anys que s’està treballant en això i ha donat com a resultat final el fet que ara ja sigui política nacional. El meu treball se centra més en la capacitació als i a les agents comunitaries de la salut que és una part de l’atenció, però també he de coordinar les activitats amb gent del municipi que també és una part molt important d’aquest treball.

El teu treball depén del Ministeri, de la  comunitat, d’Ayuda en Acción…?  

Si, en realitat  el  projecte s’està implementant gràcies a Ayuda en Acción amb la cooperació de la UE. No és només un projecte d’aquest municipi sinó que s’està portant endavant en cinc municipis de Potosí que són els més desfavorits econòmicament.

Si porteu ja deu anys intentant implementar ja teniu resultats, suposo …

Bé, nosaltres estem donant suport amb la implementació del nou model aquests darrers tres anys. Com a resultats , ja és evident, tenim dos municipis del departament de Potosí que han arribat a tenir una mortalitat materna zero .. és un èxit bastant gran, i això és potser el que ha fet que aquest model sigui aplicable a nivell nacional, no? Perquè les nostres taxes de mortalitat materno-infantil són les de les més elevades, ocupem el segon lloc a nivell de Llatinoamèrica i en realitat del continent amb les incidències dels casos, no?

Quin percentatge?
Bé, fins el darrer cens es diu que 370 dones, si no m’equivoco, són les que moren per cada mil nascuts vius.

És altíssima!, això em porta a plantejar-te el tema de planificació familiar per part de les dones.

Bé, en realitat la nova política que el govern està llançant és una mica contradictora perquè en incentivar economicament motiva una mica a les dones a tenir fills. Amb la crisi, el que és a nivell mundial, s’estava fomentant que les dones s’abstinguessin de tenir més família, no? Doncs aquí el govern ara està motivant la natalitat i la salut de la dona al mateix temps. És una estratègia perquè la dona tingui més fills però també és una manera de motivar-la a fer els seus controls i a que previngui els problemes de salut que sempre s’havien produït.

alt

És a dir, com a conseqüència, ara esteu un moment de política d’incentivació per tenir fills?

És clar, no és així específicament, però de manera indirecta si. La part bona és que totes les  dones embarassades fan els seus controls a partir del quart mes. Hi ha algunes persones que, bé, diuen que ho fan  només pels 150 bolivians que es donen a cada dona que realitza els seus controls i fa l’assistència amb regularitat…Però hi ha dones que per més que els diguin que els pagaran no se senten molt animades per continuar tenint família per la crisi aquesta…

Però llavors, tenen accés a anticonceptius … sigui de medicina tradicional o no?

 Bé, segons el que nosaltres hem pogut veure són una mica reticents en aquest sentit. Almenys en l’àrea que nosaltres estem treballant perquè no els agrada molt comentar si es cuiden o no es cuiden. Es fan les xerrades de salut sexual reproductiva, però amb un enfocament que ja depèn d’elles, és a dir els mètodes de planificació que se’ls dóna a elles, se’ls fa amb l’enfocament al dret a la salut reproductiva. És a dir, no es fa tan sols de prevenció per no tenir descendència, sinó per cuidar-se a no contraure algunes malalties de transmissió sexual. O també se’ls fa amb l’enfocament que hi ha parelles que moltes vegades no poden tenir criatures i llavors se’ls explica alguns mètodes en els quals la dona és fèrtil i podria llavors decidir i tenir fills en les dates determinades. Aquest enfocament es fa perquè ara mateix si anessim parlant de la forma tradicional que es feia abans, per exemple repartint anticonceptius, llavors entratria una mica en contradicció amb la política nacional i llavors …

I des del punt de vista de la medicina tradicional…

Ho desconec!.Segons el que jo sé, utilitzen mètodes tradicionals naturals com el “mela” que és quan la dona té el seu fill i durant els sis mesos primers mesos que dóna de lactar llavors per la fisiologia no arribés a embarassar-te.  O el mètode del calendari, no? de dies fèrtils i no fèrtils…No conec que utilitzin altres sistemes…

Per acabar… quina creus que és la vostra principal aportació?

A Bolívia,però també s’està fent al Perú, considerem molt important veure la malaltia no només des de l’aspecte físic sinó també des l’espiritual. De fet en ambós països també s’estàn fent els mateixos programes en salut bassats en la prevenció i la nutrició. Desnutrició zero és l’objectiu. L’assistència a les famílies, no? com ara amb la campanya de les “Chispitas” nutricionals. 

Vull destacar que el programa és en general per la salut materna i infantil. Però veient no només un binomi mare-infant, sinó que sabem que això no depèn només de les mames i de les criatures sinó que depèn de l’entorn social. Aquest programa tracta de contribuir a determinants de la salut – com en els casos dels municipis ja esmentats- com és per exemple la manca de sistemes d’aigua,fet que contribueix bastant a la salut. El que es tracta de fer en la part de gestió, dins de les comunitats, és que aquestes identifiquin aquests problemes i els prioritzin.

Vull comentar-li que hi ha indicis que quan va arribar el programa,  hi havia gent que, per més que tingués diners per part del municipi, feien coses que no els servia. Per exemple, hi havia una d’aquestes comunitats en què ja no hi ha criatures, però feien una pista perquè el veí tenia una pista esportiva. Per a nosaltres era llençar els diners ja que al final ningú hi jugava. La pista estava plena d’animals i no servia per a res. En canvi ara, amb aquest poder de decisió i gestió que tenen les comunitats, ja prioritzen temes de salut i s’estan fent sistemes d’aigua potable i construint consultoris intermedis, estan adquirint ja petits recursos comunals que serveixen per a la salut.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Morelos. Mèxic: Amenacen de mort a una periodista / La Independent / Notícies Génere

  La periodista Dulce Rayo va ser amenaçada de mort a la zona sud de...

Maribel Nogue

Neus Català, un Testimoni de Lluita contra L’oblit

   OPINIÓ Amb 103 anys Neus Català ha tornat a aconseguir sobreviure a la mort....

Catalunya: Acte de Cloenda de la 6ª edició del concurs (RE)Imagina’t / La Independent / Notícies gènere

El projecte (RE)imagina’t, fem un espot no sexista! rep el suport de Televisió de Catalunya,...