SICAR cat i CCAR acaben de convocar als mitjans de comunicació per parlar sobre la situació actual de les violències contra les dones i persecucions per motius de gènere.
Amb motiu del 25N -Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones-, el programa SICAR cat, de l’associació Adoratrius, i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) van convocar a periodistes per parlar de la situació actual de les violències contra les dones i persecucions per motius de gènere. A més, el 2 de desembre, es celebra el Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavitud, i per això parlem, avui, amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat.
Tenen una gran trajectòria en el treball i acompanyament de dones supervivents de tràfic de persones. Suposem que la situació de pandèmia haurà agreujat la situació. Com la perceben?
El coronavirus està engrandint les desigualtats existents entre els col·lectius més vulnerabilitzats i el nostre equip està centrant els seus esforços en garantir que les dones supervivents de tràfic de persones no vegin minvats els seus drets. Abans de la pandèmia, algunes usuàries del projecte ja es trobaven en una situació delicada però aquesta s’ha agreujat. Parlem de dificultats en la tramitació de sol·licituds de prestacions socials ja previstes que no s’han pogut tramitar, dificultats per accedir o mantenir-se al mercat de treball,… Tot aquest context de vulnerabilitat generalitzat és possible que incrementi el tràfic de persones i que l’Estat espanyol es converteixi per a les xarxes d’explotació en país de captació de noves víctimes.
Quina és la situació a Catalunya i a Espanya sobre la situació del tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual?
La situació és preocupant. El CITCO-Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat del Ministerio del Interior assenyalava que al 2018, hi havia 9.315 persones en situació potencial de ser víctimes del tràfic de persones per a aquest tipus d’explotació.
A nivell europeu, la Comissió Europea ha proposat un nou pacte sobre Immigració i Asil, què és el que esperen tenint en compte el que s’ha fet fins ara?
Ens preocupa que l’àmbit europeu no treballi de forma més coordinada aquelles temàtiques que afecten majoritàriament a les persones migrants i sol·licitants d’asil. D’una banda, veiem normes, estratègies i espais de treball específics per a la lluita contra el tràfic i la trata de persones i per a la protecció i assistència de les víctimes; i per altra banda es promouen polítiques que poden comportar un greu impacte en les vides d’aquestes persones.
De quines polítiques estaríem parlant?
En l’àmbit europeu comptem amb diferents eines per garantir els drets de les víctimes del tràfic de persones. Comptem amb el Conveni de Varsòvia, la Directiva 2011/36/UE relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i a la protecció de les víctimes; mecanismes d’avaluació i seguiment de l’acompliment als Estats membres a través del grup GRETA; i actualment, s’està treballant en la nova Estratègia de la UE per a l’eradicació del tràfic d’éssers humans atès que la darrera estratègia va finalitzar el passat 2017.
Totes aquestes eines assenyalen la necessitat de treballar la prevenció, detecció, identificació, protecció i atenció, així com la reparació de les víctimes d’una forma determinada. Ara mateix, el desplegament del Pacte Europeu d’Immigració i Asil no permetria aplicar aquest enfocament basat en els drets humans de les víctimes.
En l’actualitat ens trobem amb xarxes que obtenen grans beneficis comerciant amb persones, fonamentalment dones i nenes, amb finalitat d’explotació sexual. Però el tràfic de persones no es redueix només a aquest tipus, de quines finalitats més estem parlant? Disposen de xifres a nivell mundial?
El tràfic d’éssers humans inclou diferents finalitats d’explotació: explotació sexual (que inclouria la prostitució, la pornografia o la servitud sexual), la imposició de treball o serveis forçats, l’esclavitud o pràctiques similars a l’esclavitud, la servitud, la mendicitat, per a la celebració de matrimonis forçats, extracció d’òrgans i per a criminalitat forçada. En alguns casos, fins i tot ja s’observa una poli-explotació, és a dir, la persona és explotada per a diverses finalitats.
L’Agenda 2030 estableix en el seu Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8.7 que cal “adoptar les mesures necessàries i immediates per eradicar el treball forçós, posar fi a les formes contemporànies d’esclavitud i el tràfic de persones i garantir la prohibició i eliminació de les pitjors formes de treball infantil, inclòs el reclutament i la utilització de nens soldat i posar fi al treball infantil en totes les seves formes”
L’objectiu d’aquest ODS és impactar en la realitat de més de 40 milions de persones que es troben en situació d’esclavitud moderna (segons el seu informe d’estimació 2017 de l’Alliance 8.7). Afectant al 71% a dones i essent 1 de cada 4 víctimes, una nena.
Suposem que hi haurà moltes maneres de captar les víctimes, però es pot parlar d’algun perfil concret? D’alguna nacionalitat? D’algun modus operandi?
Des de SICAR cat no ens agrada de parlar d’un perfil concret, però sí d’uns factors que contribueixen a tenir més possibilitats de ser captat/da. Actualment ser dona o nena, pobra, haver patit alguna situació de violència masclista i migrant et situa amb una situació de vulnerabilització que és aprofitada pels traficants.
Respecte les nacionalitats, cal fer una lectura acurada. És cert que en les estadístiques poden aparèixer algunes nacionalitats majoritàries però això no es pot interpretar com que es trafica més amb persones procedents d’aquests països. De vegades, aquesta dada reflecteix els esforços policials que s’han centrat en alguns grups criminals i que en general, trafiquen amb persones de la mateixa procedència. Però la realitat és que tots els països (ja sigui com a origen, trànsit o destí) estem afectats per aquesta xacra i, per aquest motiu, no podem reduir el problema a unes nacionalitats concretes. La nostra experiència és que en els darrers anys, atenem a persones de més de 30 nacionalitats.
I pel que fa al temps de recuperació d’aquestes dones i infants?
El tràfic de persones és una greu violació de drets humans. Les supervivents han patit vulneracions gravíssimes dels seus drets fonamentals. Per posar alguns exemples: En alguns casos s’ha atemptat contra la seva vida, contra la seva integritat, contra la seva dignitat. Altres casos han rebut un tracte cruel, degradant i fins i tot, tortura. Altres han vist limitada la seva llibertat de moviment, els seus drets sexuals i reproductius, els seus drets laborals… Per tant, parlem de processos de recuperació i de reparació molt llargs.
Gràcies al programa SICAR cat, en funcionament des del 2002, mitjançant el qual s’han dedicat a fer sensibilització i incidència política, què és el que han aconseguit des de llavors? O de quina acció estan més satisfetes?
Estem satisfetes d’haver aconseguit que el tràfic de persones estigui a les agendes polítiques; haver impulsat espais d’interlocució que ens han permès avançar en una coordinació interinstitucional com és el Protocol de protecció a Víctimes del Tràfic d’Éssers Humans a Catalunya. Haver aconseguit la implicació de les administracions en la resposta a les víctimes. I que finalment, l’Estat espanyol s’estigui plantejant l’aprovació d’una Llei integral per a aquestes víctimes. Però som conscients que ens queda encara molt camí per recórrer i aconseguir que es garanteixin tots els drets que les administracions han de garantir al conjunt de persones supervivents.
Una de les línies de treball d’aquest projecte és la de proporcionar eines als i les professionals de la comunicació per millorar el tractament informatiu en matèria de tràfic de persones. Es veu una evolució en aquest tema?
Veiem que professionals dels mitjans recorren cada cop més a fonts especialitzades com seríem les entitats que tenim una trajectòria en l’atenció de col·lectius vulnerabilitzats, com les víctimes de tràfic en el nostre cas. També són més conscients que més enllà de la visió policial, de la persecució del delicte, hi ha altres enfocaments, com seria posar en el centre les supervivents.
