Diumenge 25 febrer 2024

Diumenge 25 febrer 2024

En els inicis del Segle XXI a Mèxic han assassinat a 35 dones periodistes

 Sonia García. Intervenció a l’acte JusticiaperaSol celebrat el 28 de juny al CPC

Aquesta xifra representa un 14% de les i els periodistes assassinats. 
Destaca en quasi tots els casos la corrupció, el crim organitzat i la impunitat.

Des del el crim de Norma Alicia Moreno Figueroa, la primera periodista registrada en morir violentament pel seu treball, que va passar el 17 de juliol de 1986, més de 30 comunicadores han estat assassinades a Mèxic, en l’exercici de les seves labors labores informatives.

A més La majoria de casos sols han trobat un petit ressò en alguns medis locals i únicament alguns crims han tingut una menció internacional. Una xifra que pot semblar no tan estremidora si segons l´Observatori Iberoamericà de la Llibertat de Premsa en aquest país han matat a més de 250 periodistes. A més tenint en compte que si parlem de Llatinoamèrica, la xifra augmenta a 1.300 crims d´aquesta naturalesa.

Alguns casos de periodistes assassinades ni tan sols s’ha pres en compte en aquestes xifres, com ha passat amb la fotoperiodista María del Sol Cruz Jarquín. La seva mare, Soledad Jarquín Edgar, ha realitzat una gira per Europa en la que va exigir justícia per a la seva filla, abans que el governador de l’Estat de Oaxaca, on va tenir lloc el crim, acabi el seu sexenni i no hi hagi càstig als responsables del crim que es va produir l’any 2018. La periodista i defensora dels drets humans ha denunciat que no hi ha avanços en cap de les sis carpetes d´investigació que es van obrir pel cas. A més, el 2020, aquesta periodista, Premi Nacional de Periodisme a Mèxic 2006, va rebre amenaces de mort.

Mèxic és un dels estats que pitjors xifres presenta, seguit d’Hondures i Brasil, segons fonts consultades com l’Observatori Iberoamericà de la Llibertat de Premsa i el Comitè per a la Protecció de Periodistes.

Han matat periodistes a Matamoros, Nuevo Laredo, Reynosa, Ciudad Victoria (estat de Tamaulipas), Iztapalapa (Ciudad de México), Ciudad Juárez (estat de Chihuahua), Ecatepec i Toluca (estat de México), Tehuantepec, Putla de Guerrero i Juchitán de Zaragoza (estat d´Oaxaca), Zamora i Morelia (estat de Michoacán), Coyuca de Benítez (estat de Guerrero); Xalapa, Boca del Río, Papantla, Cosoleacaque i Veracruz (estat de Veracruz), San Luis Potosí (estat de San Luis Potosí), Benito Juárez i Monterrey (estat de Nuevo León), Ixtlán del Río (estat de Nayarit), Tehuacán (estat de Puebla), Huimanguillo (estat de Tabasco) i Tijuana, (estat de Baja California). Si bé, com pot comprovar-se la inseguretat s’ha generalitzat, quatre estats mexicans presenten el major índex de violència vers les dones periodistes: Tamaulipas, Chihuahua, Oaxaca i Veracruz.

En la majoria d´aquests crims, els culpables no han estat detinguts. Les causes son diverses i la revictimització de les dones assassinades també, perquè en torn al crim s’han generat diverses hipòtesi, algunes que treuen importància a la mort de les dones per la seva professió i altres que son directament absurdes.

Potser per que les sales de redacció van veure incrementat el nombre de dones als anys 80, es quan comença el registre de les periodistes assassinades per la seva activitat periodística. Sara Lovera, una reconeguda periodista i activista mexicana, senyala que, en la dècada anterior, les poques reporteres que hi havia a Mèxic es trobaven en el que es coneix “la cuina del periodisme” (en fonts de salut, educació i moda). Tot va canviar quan les dones van començar a estudiar la carrera de comunicació i van passar a la secció d¡ informació general. Tot i això, el Cens General de Població i Habitatge de l’any 2000, verifica que sols el 30 per cent del sector d’informació als medis de comunicació massiva estava ocupat per dones.

Noemí Pineda, investigadora de l’àrea de Protecció i Defensa de l’organització Article 19 per a Mèxic i Centre Amèrica, explica en la web de Aristegui Noticias, que en les agressions a dones existeix un doble risc a considerar: la professió i el gènere. El 2020, de les 692 agressions que aquesta organització va registrar, el 30 per cent van ser agressions a les dones periodistes.

El 2021, l’Aliança Global de Mitjans i Gènere (GAMAG, les seves sigles en anglès) va realitzar una enquesta a 150 dones periodistes mexicanes i va obtenir resultats similars. Aimeé Vega, coordinadora de l’anàlisi, diu que es va detectar l’assetjament a través de missatges privats, en els quals el llenguatge d’odi i amenaces d’afectar la reputació, es sumava a les agressions.

Per evidenciar la dramàtica situació, tan sols des del 2020, uns 23 professionals de la comunicació ja han estat assassinats a Mèxic, quatre eren dones. A continuació, un breu relat de cada un dels casos documentats de les periodistes mortes.

28062022- MG 3867-1
28062022- MG 3834

Llista de periodistes assassinades

Norma Alicia Moreno Figueroa va ser assassinada el 24 de juny de 1986, a Matamoros, Tamaulipas. Tenia 24 anys i ha estat considerada com la primera periodista mexicana morta en exercici de la feina periodística, mentre cobria notícies relacionades amb el narcotràfic. Dies abans de la seva mort va escriure a la seva columna Buscant Camins que es publicava al diari El Popular, una crítica de la gestió del llavors President Municipal, Roberto Guerra Velasco (1984 – 1987), familiar del fundador del Cartel del Golfo, Juan Nepomuceno Guerra i cosí germà del narcotraficant Juan García Abrego. El dia de la seva mort anava acompanyada del seu editor, Ernesto Flores Torrijos. Tots dos van ser crivellats.


Clementina Herreros Andrade, sobre el seu crim, ocorregut l’any de 1987, a la Ciutat de Mèxic, mentre ella treballava al diari La Premsa, no hi ha més informació.

Hermelinda Bejarano León, va ser assassinada el 1988 amb el seu marit, Manuel Gómez Martínez. Tots dos eren professionals del periodisme, reconeguts a Ciudad Juárez. Ell com corresponsal de un diari de successos a Ciudad de México i ella com directora d’un programa de un canal de televisió independent.

Elvira Marcelo Esquivel, va morir el 1989, a la Ciutat de Mèxic, per trets efectuats per policies preventius del Districte Federal, ara Ciutat de Mèxic. Treballava a l’Agència Notimex i del seu cas es va escriure fins a una tesi per Wendy Murillo Banda.

Jessica Elizalde de León, la reportera que treballava en una radiodifusora de Ciudad Juárez, Chihuahua, va ser assassinada al seu domicili per un individu que li va disparar, l’any 1993. Tenia 27 anys.

Araceli Caballero Hernández va a ser violada i assassinada d’un tret al cap, l’any 1993, a Ecatepec, Estat de Mèxic. Tenia 24 anys i treballava com corresponsal a la secció Metrópoli, del periòdic El Día.

Yolanda Figueroa Ojeda, va escriure el llibre El capo del Golfo, vida i captura de Juan García Abrego, biografia del reconegut narcotraficant Amado Carrillo, “el senyor dels Cels”. Va a ser assassinada amb el seu marit i tres dels seus fills a la Ciutat de Mèxic, el 1996.

Dolores Guadalupe García Escamilla va rebre l’any 2005, nou impactes de bala quan arribava a la seva feina a l’emissora XHNOE Stéreo 91, de Nuevo Laredo, Tamaulipas, on era conductora del programa Punto Rojo dedicat a temes judicials.

Flor Vázquez López, era una repartidora de diaris del diari El Imparcial de l’Istme, a Tehuantepec, Oaxaca, de forma temporal. La van matar per trets l’octubre del 2007, mentre acompanyava dos dels seus companys -que també van ser assassinats- per repartir el diari en una furgoneta.

Claudia Rodríguez Llera. La van matar l’any 2008 a l’Estat de Mèxic. Va fundar la Revista CineMagazine i va conduir el programa A Pantalla Gran, que es transmetia per l’estació de Grup Acir: Ràdio Mix d’Ecatepec, Estat de Mèxic.

Teresa Bautista Merino i Felicitas Martínez Sánchez eren locutores de l’emissora comunitària La Veu que Trenca el Silenci, a la població de Sant Joan Copala, Oaxaca. Les comunicadores de 24 i 22 anys, pertanyen a l’ètnia trique i realitzaven programes en llengua indígena i castellà. El 2008 van morir per impactes de bales.

María Esther Aguilar Cansimbe, era treballadora del diari local El Diario de Zamora, a l’Estat de Michoacan. Tenia 32 anys quan, va desaparèixer misteriosament. La periodista, que feia quatre anys que cobria la font policíaca, va sortir del seu domicili l’11 de novembre del 2009 i no va tornar a aparèixer.

Elvira Hernández Galeana va ser assassinada a trets al costat del seu marit, Juan Francisco Ríos, també periodista, a Coyuca de Benítez, Guerrero. Tenia 36 anys. Els delinqüents van entrar a un cibercafè de la seva propietat on també hi havia el seu fill, un jove de 17 anys que va sortir il·lès, el 28 de juny del 2010.

Selene Hernández León va ser trobada morta l’any 2010, en un hotel del centre de Toluca, Estat de Mèxic. Tenía 36 anys i treballava a la revista de Cultura i Societat Nuestro Tiempo, des d’on divulgava aspectes del budisme.

Yolanda Ordaz de la Cruz tenia 48 anys quan va ser segrestada. Era l’any 2011. Dos dies després el seu cadàver va ser trobat decapitat molt a prop de Boca del Río, Veracruz. La periodista treballava per Notiver, un diari que ja havia sofert l´assassinat de tres periodistes mes just un mes abans de la seva mort.

Ana María Marcela Yarce Viveros i Rocío González Trápaga van ser assassinades el 2011, a Iztapalapa, Ciutat de Mèxic. Els seus cossos –amb signes de violència– van ser abandonats en un parc de la delegació Iztapalapa. Ana María, de 48 anys, exercia com a gerent de relacions públiques de la revista Contralínea, mitjà del qual va ser reportera i fundadora. Rocío, de 50 anys al moment de la seva mort, també va ser reportera de Televisa, però quan va morir treballava de manera independent.

María Elizabeth Macías Castro va desaparèixer el 23 de setembre del 2011. L’endemà el seu cos va aparèixer decapitat en una avinguda de Nuevo Laredo, Tamaulipas, on residia i treballava. Era cap de redacció del blog Primera Hora, de la ciutat on vivia, en el qual exposava grups criminals de la ciutat sota el pseudònim “NenaDLaredo”. Tenia 39 anys i dos fills.

Regina Martínez Pérez va ser assassinada a cops el 28 d’abril del 2012, a Xalapa, Veracruz. Tenia 49 anys i era corresponsal de la revista Proceso. Uns mesos després va ser arrestat un sospitós que va confessar públicament haver comès l’assassinat per robar-la. Tot i això, el presumpte delinqüent va retirar la seva confessió i va declarar que havia estat torturat, amenaçat i obligat a menti per oficials de la policia. Ningú va investigar.

Ana Irasema Becerra Jiménez va estudiar la llicenciatura en Ciències de la Comunicació a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universidad Veracruzana. Va realitzar les seves pràctiques professionals al noticiari Notiglobo de l’estació FM Globo. En morir tenia 33 anys. El dia 2 de maig del 2012 va ser trobat el seu cos junt a tres reporters gràfics que cobrien informació de successos i que havien desaparegut. Els cossos estaven dins de bosses negres i desmembrats.

Adela Jazmín Alcaraz López va desaparèixer el 26 d’octubre del 2012 a San Luis Potosí. Presentadora d’un programa de notícies nocturn CNL Noticias, per cable al Canal 12 de Rioverde, un poble petit a l’estat central de San Luis Potosí. Adela Jazmín encara continua desapareguda.

Rosa María Ríos Campos, de 28 anys, ex conductora d’un programa de gènere “grupero” (música regional mexicana) a la televisió local, va ser assassinada a trets en oposar-se a un assalt, segons fonts policíaques. L’homicidi es va registrar en una perruqueria de la seva propietat ubicada a la ciutat de Morelia, Michoacán.

Marlén Valdez García Benito, reportera del setmanari La Última Palabra, va ser assassinada per mitjà d’una arma blanca al seu domicili ubicat al municipi de Benito Juárez, Nuevo León. Tenia 20 anys i quan arribava a casa seva va observar que una dona era perseguida per un home armat amb un ganivet, la van matar quan intentava defensar-la.

María del Rosario Fuentes Rubio va ser segrestada per homes armats el matí del 15 d’octubre del 2014, quan sortia de la clínica Terra Santa, a Reynosa, on treballava com a metge. La comunicadora col·laborava amb el portal informatiu Valor de Tamaulipas, que difon informació sobre la violència i les activitats del crim organitzat a l’estat de Tamaulipas. Havia rebut nombroses amenaces mitjançant les xarxes socials. La seva família va deixar el país, després de denunciar el crim.

Jazmín Martínez Sánchez, l’exreportera de Televisa Tepic, i el seu marit Alejandro Ramírez Topete, van ser trobats morts al sud de l’estat de Nayarit, al municipi d’Ixtlán del Río. Dies abans de final d’any, la periodista havia acabat de gravar un documental en què reflectia com la violència del crim organitzat a Nayarit afectava els joves, que no va poder ser rescatat del seu ordinador.

Amèrica Maribel Alva Larrazolo, conductora d’un programa de televisió per cable, va ser executada el 2015, quan arribava a casa seva, juntament amb un dels seus tres fills. Un mes abans, la noia, de 27 anys, havia assenyalat davant les autoritats els homes que van assassinar la seva parella, Alejandro Barrón. Fins ara no hi ha detinguts per aquest crim.

Anabel Flores Salazar, reportera de El Sol de Orizaba, va ser trobada morta a l’estat de Puebla, segons va confirmar la procuradoria de Veracruz. El cos sense vida de la periodista, de 36 anys, que també va treballar per a mitjans com El Mundo de Orizaba i El Buen Tono. El seu cos va ser trobat en una carretera del municipi poblano ubicat a 15 quilòmetres dels límits de Veracruz.

Zamira Esther Bautista, la informadora i professora, de 44 anys, que col·laborava als diaris El Mercuri i La Veritat, de Ciutat Victòria, capital de l’Estat de Tamaulipas, va ser assassinada a trets per un grup armat, fora del seu domicili, quan a bord del seu automòbil es disposava a traslladar-se a l’escola on era educadora. Els autors materials, després de cometre el crim, l’any 2016, li van “colocar com a sembrat” al cadàver un rètol que vinculava la periodista amb el crim organitzat.

Miroslava Breach Velducea. Segons informació disponible a mitjans de comunicació, una persona va disparar en contra de la periodista, de 53 anys, quan aquesta sortia del seu domicili, el 23 de març del 2017. Va morir camí a l’hospital. Va ser corresponsal durant més de 15 anys del diari nacional La Jornada i treballava per a l’agència El Norte de Juárez, a Chihuahua, Chihuahua.

Alicia Díaz González va ser trobada morta al seu domicili de la ciutat de Monterrey (estat de Nuevo León), víctima d’un assassinat, segons va informar el diari El Financiero, mitjà per al qual treballava. Va ser la cinquena periodista assassinada a Mèxic durant el 2018.

María del Sol de la Cruz Jarquín va ser assassinada el 2 de juny del 2018, amb la candidata del PRI, a Juchitán de Saragossa, Oaxaca. La jove fotògrafa, de 27 anys, era la cap de comunicació social de la Secretaria d’Afers Indígenes (SAI) del Govern de l’Estat d’Oaxaca, filla de la periodista Soledad Jarquín Edgar. La campanya “Justícia Per a Sol és Justícia per a Totes” a 4 anys del feminicidi, es pot consultar a #JusticiaParaSol. Ni un sol dels delictes, substancials al llarg d’aquests tres anys, ha estat castigat.

Norma Sarabia Garduza, de 46 anys, va ser tirotejada per dos motociclistes a la porta de casa seva a Huimanguillo, a l’Estat de Tabasco (sud de Mèxic). Va ser corresponsal del diari Tabasco Hoy durant més de 15 anys. El 2019, Mèxic sumava ja sis periodistes assassinats des de començament d’aquell any.

María Elena Ferral Hernández, corresponsal del Diari de Xalapa, del Heraldo de Poza Rica i directora del mitjà Quinto Poder, feia més de 30 anys de treballar als mitjans de comunicació, va morir la nit del 30 de març del 2020, després que dos subjectes desconeguts li disparessin a Papantla, Veracruz. Ferral va ser víctima de diverses agressions.

Lourdes Maldonado va ser assassinada el 23 de gener del 2022, a Tijuana, Baja California, després de guanyar un cas judicial a un exgovernador, propietari d’una canal de televisió local. La reportera de 67 anys havia demanat empara al president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador. La comunicadora pertanyia al programa de Protecció per a Periodistes del seu estat, però la vigilància que se li va brindar no va ser permanent. El possible autor intel·lectual continua lliure.

Yessenia Mollinedo Falconi i Sheila Johana García Olivera van ser assassinades a trets el maig del 2022, a Cosoleacaque, Veracruz. Yessenia, de 45 anys, era directora del portal El Veraz, havia rebut una amenaça telefònica recentment en què se li exigia que abandonés la cobertura de notícies policials. Sheila feia sis mesos que havia començat a treballar al portal. La Comissió Estatal per a l’Atenció i la Protecció dels Periodistes (CEAPP) va assegurar que es van activar els protocols necessaris per investigar aquests assassinats. Fins ara no s’ha castigat ningú.

Xarxa de Familiars de Periodistes Assassinats i Desapareguts (homes i dones)

El passat 19 de juny es va crear a Veracruz, la Xarxa de Familiars de Periodistes Assassinats i Desapareguts (homes i dones), que busquen acabar amb la impunitat, que impedeix que hi hagi justícia per a les i els comunicadors morts els últims anys a Mèxic. L’anunci de la creació d’aquesta xarxa es va fer a la cerimònia en honor al periodista Miguel Ángel López Velasco, “Milo Vela”, que fa 11 anys va ser assassinat juntament amb la seva dona i un dels seus fills al seu domicili particular, sense que encara no s’hagi aclarit el crim i molt menys detingut els responsables.

A la Xarxa s’hi sumen Reporters sense Fronteres a Mèxic (RSF), Article 19, La Xarxa per a la Llibertat d’Expressió contra la Violència a Comunicadors, acadèmics i acadèmiques de múltiples universitats, periodistes, organismes defensors de comunicadors; consells que aglutinen carreres de comunicació; associacions d’investigadores i investigadors de la comunicació de Mèxic i l’Amèrica Llatina; organismes en defensa dels drets de la informació i diverses associacions de la societat civil, afins a la problemàtica.

En un país com Mèxic, on s’assassina a 10 dones cada dia i s’agredeix a milers, potser no és quantificable la mort de 35 dones ocorreguda a diferents ciutats mexicanes durant els últims 36 anys, però pels companys i companyes periodistes, aquestes històries ens han marcat i ens han fet percebre una època de terror i de total indefensió, contra el periodisme mexicà.

28062022- MG 3920
28062022- MG 3934

* Fotos @Deirdre Abril PH de l’acte del Col.legi de Periodistes de Catalunya del 28 de juny on Sonia Garcia explica aquest reportatge.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Taller “econòmic” d’economia per a no economistes

Organitzat per Pròleg (Llibreria de les Dones) fins el dissabte 26 de maig es poden...

XXXV Edició dels Premis 8 de març Maria Aurèlia Capmany 2021

S’ha publicat al BOPB les bases de la convocatòria de la XXXV edició dels premis...

Rebutjat al Parlament el retorn al programa de seguretat contra la violència masclista

Felip Puig afirma que la nova proposta arribarà abans d’un mes Contra pronòstic, la sessió...