Dona jove en una manifestació @Alvaro Gaitan B.
A Nicaragua la violenta repressió del govern d’Ortega-Murillo ha causat, fins al moment, la mort de més de 30 persones, almenys 64 persones ferides, 43 desaparegudes i més de 20 detingudes.
Així ho afirma una jove activista feminista nicaragüenca.La Independent va poder parlar-hi aquesta setmana ja que es troba a Barcelona, parò per motius de seguretat ha considerat pertinent no fer públic el seu nom davant l’actual context advers per a les activistes i defensores de Nicaragua.
Ens pots explicar què és el que passa realment a Nicaragua? Com de sobte, un govern, que, davant els ulls del món, diu que defensa els ideals revolucionaris del sandinisme ara va contra el poble?
El que passa actualment a Nicaragua és el resultat d’ onze anys de repressió per part d’un govern que va trair els ideals de Sandino, Carlos Fonseca, Arlen Siu, entre d’altres combatents històriques i històrics, a més de tot un poble que va lluitar i va creure en aquesta revolució. Durant anys el govern d’Ortega-Murillo ha pretès silenciar el poble de Nicaragua, però això sembla haver-se acabat. A Nicaragua, allò que va començar per ser una reforma draconiana del sistema de seguretat social s’ha convertit progressivament en un moviment contestatari generalitzat a tot el país.
Segons la Fundació Nicaragüenca per al Desenvolupament Econòmic i Social (FUNIDES), l’Institut Nicaragüenc de Seguretat Social (INSS) gasta 4,2 vegades les sumes percebudes des del 2007, any en què va començar el primer mandat de Daniel Ortega. El dèficit de la seguretat social augmenta a 76 milions de dòlars (al voltant de 62 milions d’euros). La reforma que el president ha oficialitzat per decret el dimecres 18 d’abril passat i sense consultar a la ciutadania busca augmentar les tasses de les cotitzacions tant les que afecten a treballadores i treballadors, com les de les persones jubilades a qui els hi volen reduir un 5% les pensions.
Nicaragua, país de 6 milions d’habitants, és el segon més pobre del continent americà. Aquesta reforma resulta inacceptable tenint en compte els salaris miserables que rep gran part de la població. Aquesta decisió arbitrària ha provocat la indignació d’una gran part de la població que s’ha mobilitzat per manifestar pacíficament a Managua, capital del país i en diverses altres ciutats.
És la primera vegada, des de la seva arribada al poder, que el govern de Daniel Ortega confronta una manifestació sense precedents. La seva resposta ha estat reprimir a la població i s’ha saldat amb la pèrdua de vides humanes.
Sí, és la primera manifestació després d’onze anys de repressió als moviments socials, ja sigui a través de la “Joventut Sandinista” o per la policia nacional. Milions de persones nicaragüencs expressen el seu descontentament als carrers, determinades a fer valer els seus drets. El govern d’Ortega, sorprès per la magnitud de la manifestació liderada principalment per estudiants (sense afiliació als partits polítics), va decidir reprimir violentament les manifestacions. I la violenta repressió ha deixat, fins al moment, més de 30 persones mortes, almenys 64 persones ferides, 43 desaparegudes i més de 20 detingudes. El govern també ha censurat quatre cadenes de televisió independents, entre elles la cadena d’informació “100% Notícies”. El periodista Miguel Ángel Gahona va ser assassinat per una arma de foc, la nit del dissabte 21 d’abril, a la ciutat de Bluefields quan filmava en directe les imatges dels enfrontaments entre manifestants i policies.
Arran d’aquesta situació, el diumenge 22 d’abril, Daniel Ortega va decidir anul·lar el decret de la Seguretat Social. Què s’espera ara?
Sí, Ortega ha afirmat que aquest decret ja no és viable. Ha sol·licitat una negociació entre l’empresariat estranger, el nacional i amb les autoritats religioses, deixant així a les i els estudiants, treballadors i treballadores, camperoles i camperols fora de les negociacions, quan són les víctimes directes de la repressió. La societat nicaragüenca exigeix participar en les negociacions i el govern ho impedeix. Tot i la derogació del decret de la Seguretat Social, les protestes han continuat, i de la nit del 22 al 23 d’abril hi ha hagut 4 estudiants morts a causa dels atacs reiterats de la policia, que disparà a matar. Va ser a la universitat UPOLI (Universitat Politècnica), i no deixen entrar ambulàncies. El dia 24 d’abril hi va haver una marxa multitudinària, en principi, convocada per l’empresa privada però finalment se’n va deslligar. La marxa va concloure en la UPOLI per demostrar el suport del poble de Nicaragua a l’estudiantat. Aquest mateix dia es van registrar marxes i aturades al llarg de tot el país, en un clar repudi al govern d’Ortega-Murillo. Una de les consignes més cantades va ser la sol·licitud de la renúncia del president Daniel Ortega i la vicepresidenta Rosario Murillo entre d’altres. A la nit vam tenir declaracions des de dins de la UPOLI on l’estudiantat va fer les declaracions recollides en els següents 10 punts, que em prenc la llibertat de transcriure en el vídeo publicat.
Quins són els punts crítics que desitja evidenciar la població que s’està manifestant?
Primer dir que cap de les i els estudiants senten que estan en un entorn segur i responsabilitzen directament al govern de Daniel Ortega i Rosario Murillo per qualsevol atemptat a la vida que pugui ocórrer contra les persones que s’estan manifestant. En aquest sentit demanen:
1. Retirada immediata de la Policia a les seves funcions veritables que són servir al poble.
2. Llibertat immediata d’ estudiants universitaris, periodistes policies, militars, metges que van acompanyar la protesta i que van ser detinguts i detingudes injustament a nivell nacional.
3. Cessament de la persecució policial a dirigents estudiantils i ciutadans en general.
4. Anul·lar els antecedents policials creats de totes les persones de la societat civil que han estat detingudes en la protesta nacional.
5. Processar penalment immediatament a tota la cadena de comandament involucrada en la mort dels 30 persones, i obrir les possibilitats legals que la transparència d’aquests processos sigui verificada per la CIDH convocada pels organismes de drets humans a Nicaragua.
6. Suspensió immediata dels següents càrrecs i funcionaris de la Policia, per ser considerats assassins: Francisco Diaz, comissionat general i segon cap de la Policia Nacional; Aminta Granera primer comissionada de la Policia Nacional; Vladimir Truja cap del Districte 1 de Managua; Noel Cruz, cap del Districte 5 de Managua; Juan Vall, Cap de patrulles de Managua; Sergio Gutiérrez, 2on cap de la Policia de Managua; Donald López, cap Districte 7 de Managua; Felix Vila-real, cap de Districte 6 de Managua.
7. Exigència de garanties de no represàlies i respecte dels drets humans i a les vides dels joves universitaris i les seves famílies, de la Comunitat veïna i de la societat civil que s’ha desbordat en suport als universitaris en la seva lluita per una Nicaragua millor.
8. Representació de la joventut nicaragüenca de forma permanent en qualsevol situació nacional.
9. Reconstrucció dels recintes Universitaris
10. Restitució immediata de les notes que han estat eliminades del sistema universitari.
Quina ha estat la reacció del moviment feminista a Nicaragua? Sabem que fa temps ja hi havia una crítica molt persistent a un govern que es tornava cada vegada més misogin i masclista.
El moviment feminista a Nicaragua ha estat molt contundent, tot i les amenaces. Han emès un pronunciament per denunciar la repressió del govern de Daniel Ortega i Rosario Murillo. Sostenen que la cruenta repressió desencadenada en contra d’estudiants universitaris és un clar acte de violació a la Constitució Política de Nicaragua. Evidencien que la violació dels drets humans arriba al punt de perseguir les persones que solidàriament recullen queviures i medicines per portar-los a les i els universitaris que romanen en les universitats resistint als atacs dels antimotins i paramilitars. Qualifiquen de cínic i irresponsable al govern d’Ortega-Murillo perquè ha pretès responsabilitzar les i els joves universitaris dels danys provocats a establiments públics i privats, quan han estat les forces paramilitars, protegides per antiavalots, les quals no només han cremat una ràdio privada, sinó que han robat equips de filmació i cel·lulars a periodistes i estudiants.
El moviment feminista, davant d’aquest clima de violència institucionalitzada, exigeix el cessament immediat de la repressió en contra de les i els estudiants, les seves famílies i les comunitats que s’han mobilitzat per recolzar la seva lluita. Han demanat garantir l’atenció mèdica de qualitat als jovent ferit i alliberar a tothom que hagi estat empresonat per la policia nacional. Demanen que es deixi de perseguir i colpejar a les i els joves i sancionar als paramilitars i antimotins que van cometre actes de brutalitat. Exigeixen el respecte sense restriccions a la llibertat de premsa, evitar qualsevol tipus de censura al periodisme i que cessi el control de les xarxes socials. Demanen que es respecti el dret de la ciutadania nicaragüenc per a organitzar-se lliurement i expressar-se sense coerció. I demanen la derogació immediata de la reforma a la seguretat social.
Quin missatge vols donar a la ciutadania internacional?
Reitero el que hem sostingut part de la comunitat nicaragüenca resident a Espanya, França, Alemanya, Anglaterra i Suïssa: Denunciem obertament l’assassinat de manifestants, així com el gran nombre de persones ferides. Assenyalem que la major part de les víctimes són joves estudiants, entre els quals es troba un estudiant de tan sols 15 anys. Expressem el nostre rebuig públic davant aquesta barbàrie i violació dels Drets Constitucionals, així com dels Drets Humans més elementals.