Escrit per Lisandra Fariñas. SemLac. Fotos ceddes per Claudia Rebeca Guzmán Calzada
Les artesanes de Trinidad (Cuba) preserven un llegat cultural inavaluable. A més de 300 quilòmetres de l’Havana, a la província de Sancti Spíritus, al centre del país, i mitjançant les seves habilitats en el teixit i el brodat, aquestes dones mantenen vives les tècniques que han estat part de la identitat trinitària durant segles.
El seu treball transcendeix l’ofici com a suport econòmic i representa la perseverança i l’enginy de mantenir tradicions ancestrals, comenta a SEMlac la jove historiadora Claudia Rebeca Guzmán Calzada.
Amb més de 500 anys d’història i declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat, al costat de la Vall dels Enginys des del 1988, aquesta urbs colonial ostenta des del 2019 la declaració de Ciutat Creativa de la Unesco, un títol que se sosté en bona mesura sobre les espatlles femenines , diu la també coordinadora de Trinidad davant la Xarxa de ciutats que ostenten aquesta condició.
Més del 50 per cent dels artesans amb reconeixement oficial a la ciutat són dones i sumen al voltant de 700, la qual cosa va ser determinant per al reconeixement com a Ciutat Creativa de la Unesco.
Les manifestacions creatives en aquesta localitat són àmplies, però una de les més populars són els teixits i brodats amb fils i agulles, coneguts com a llenceria, va explicar la també màster en Estudis Històrics i Antropologia Sociocultural Cubana per la Universitat de Cienfuegos, Carlos Rafael Rodríguez. Es tracta de la sumatòria de dissímils tècniques, com ganxet, ganxet, frivolité, macramé i diferents tipus de brodats a mà, realitzats principalment per dones, encara que alguns homes també hi incursionen, detalla.
No només el practiquen les afiliades a organitzacions, associacions o amb permisos per exercir aquest art com una activitat econòmica, sinó també les qui realitzen aquestes tasques a casa seva, tant per a la comercialització de les peces al mercat artesanal, com per adornar els seus propis habitatges.
“Aquestes tasques han estat heretades per segles, de generació en generació, i van ser durant molts anys un dels principals ensenyaments per a les joves de la societat”, diu quan es refereix als orígens de l’activitat.
Va afegir que, igualment, hi ha dones que treballen els teixits amb fibres per a la confecció de barrets, bosses, ornaments i altres accessoris; a banda que algunes treballen en ceràmica.
Hi ha dones que treballen els teixits amb fibres per a la confecció de barrets, bosses, adorns i altres accessoris; altres s’exerceixen a la ceràmica. El desenvolupament d’aquest talent i creativitat és una manera de sosteniment econòmic, però també forma part dels encants i la identitat local, cosa que no s’escapa de la tasca de l’Oficina del Conservador de la ciutat de Trinidad i lel Valle de los Ingenios, institució que recolza de moltes maneres les artesanes, reconeix.
“Creem projectes als quals es poden afiliar, com Entre Agujas, que agrupa avui dones que, fonamentalment, eren mestresses de casa. Allí se’ls ensenya i perfecciona en aquest ofici, perquè el puguin convertir en una activitat econòmica”, apunta Guzmán Calzada.
Va destacar altres esforços en què treballen, com el projecte Trapita, que fomenta la confecció de nines de drap i està dirigit a les adultes grans, amb el propòsit de rescatar aquestes confeccions i donar-los una opció de treball i coneixements.
Altres iniciatives que no formen part de l’oficina també es beneficien de la possibilitat d’assistir a cursos especialitzats impartits a l’Escuela de Oficios adjunta a la institució, destaca. Això inclou la participació en esdeveniments i fires nacionals i internacionals, on mostren les artesanies trinitàries i poden comercialitzar-les.
Els intercanvis amb artesanes internacionals o la possibilitat de treballar per a dissenyadors reconeguts a nivell internacional són altres de les oportunitats obertes des de l’Oficina del Conservador, cosa que permet a les artesanes guanyar reconeixement, experiències i també obtenir guanys per a la microeconomia familiar.
“Brindem espais d’exposició i comercialització de les peces, tant a les galeries i museus de la ciutat, com a partir del desenvolupament d’esdeveniments i fires en diferents moments de l’any”, afegeix Guzmán Calzada, que emfatitza que encara no han pogut arribar a totes les artesanes, va considerar que en els propers anys el treball actual pot créixer.
De l’artesania a la indústria creativa
L’aposta és que aquestes economies es converteixin en indústries creatives, va precisar, on es tanqui la cadena de valor que vagi des de la producció o extracció dels materials, fins a la confecció de la peça, la seva comercialització i la formació de les i els artesans.
“Portant-ho a un exemple concret, podem explicar la indústria de la llenceria, per a la qual tenim garantida la formació, confecció i comercialització; no així la producció de la matèria primera, que es converteix en un dels principals obstacles perquè les nostres artesanes creïn peces de qualitat, ja que les teles i fils s’han d’importar”, explica a SEMlac.
Per alleujar aquestes dificultats, han creat un projecte que pretén produir teles i fils, tant de cotó com de seda, a partir de la sembra de cotonals, la cria de cucs de seda i la confecció de telers, cosa que abaratirà els costos de les peces i farà més accessibles les matèries primeres de qualitat.
L’aposta és que aquestes economies creatives es converteixin en indústries creatives, per tancar la cadena de valor des de la producció o extracció dels materials, la confecció de la peça, la seva comercialització i la formació de les i els artesans.
Hi ha una diferència entre l’activitat artesanal per al consum propi, l’economia creativa quan tens un producte comercialitzable, i la indústria creativa, on es garanteix que tot el procés productiu es realitzi al mateix lloc i no existeixi fugida de capitals mitjançant compra de matèries primeres o contractació de personal en altres llocs, amplia.
Això també té un impacte en la ciutat, assegura, ja que garanteix el desenvolupament d’altres sectors econòmics i una oferta de treball més gran.
Per a Guzmán Calzada, conservar la tradició és rellevant, pel que fa a l’herència familiar que ha passat els coneixements per segles, d’una generació a una altra, s’hi uneix la tasca de dues escoles de formació d’oficis, una pertanyent a la direcció d’Educació i una altra de l’Oficina del Conservador.
En aquesta darrera ensenyen la majoria dels oficis artesanals de la ciutat a joves d’entre 16 i 18 anys, que reben a més un salari, per ser una escola taller, amb beneficis directes a la seva economia familiar.
“Altres projectes a la ciutat impulsen cada any escoles d’estiu per a nenes, nens i joves interessats en aquestes tasques manuals, entre els quals es poden esmentar Siempre Mano, Urdimbre o Entre Hilos Alas i Pinzeles, especifica.
A la dreta, Claudia Rebeca Guzmán Calzada, coordinadora de Trinitat davant la Xarxa de Ciutats Creatives
Aquesta jove trinitària de 28 anys tingué a càrrec seu la responsabilitat de recopilar la informació de les institucions i de l’equip d’especialistes per a l’expedient final, en la recerca de convertir Trinidad en Ciutat Creativa en Artesania i Arts populars. Per a ella, treballar amb les dones artesanes és un repte encara per completar. “Encara que arribem a moltes d´aquestes artesanes amb les nostres accions, tenim el convenciment que no totes se senten reconegudes, identificades o integrades”, valora.
Arribar a altres resulta fàcil, gràcies a l’ajuda i la comunicació que es genera entre elles, ja que s’uneixen en projectes tant socioculturals com econòmics. També es recolzen en lídereses naturals, amb les quals treballen de conjunt, i en organitzacions i empreses com l’Asociación Cubana de Artesano y Artistas (ACAA) i el Fondo Cubano de Bienes Culturales (FCBC).
Tot i així, és complex abastar aquest gran nombre de persones i es fa molt difícil arribar a conèixer-les o poder interactuar amb totes, reconeix.
Guzmán Calzada va posar com a exemple que s’ha fet molt difícil aconseguir la signatura de la majoria per al reconeixement de la llenceria com a patrimoni nacional. Tot i això, el plaer que experimenta en fer tot el que es trobi al seu abast per l’artesania de la ciutat la du a persistir en el repte.
“La meva formació com a historiadora m’ha portat a estudiar i comprendre el desenvolupament de les artesanies a la ciutat i la importància que han tingut al llarg de la història, com un dels seus principals sectors econòmics”, comenta. Encara que, sens dubte, la clau és l’amor per Trinidad i el gust per les artesanies, conclogué.
