Escrit per Emanuel Respighi, Diario Digital Femenino
Després de convertir el senyal en streaming, la direcció del canal de la Cambra baixa, ara va difondre entre els treballadors, una mena de manual que prohibeix el llenguatge inclusiu, repreguntar en entrevistes i fins i tot menjar caramel o un xiclet darrere de càmeres.
La retallada al canal “Diputats TV” no és només pressupostària. Ni tan sols plana la limitació de la seva distribució, que deixarà de ser canal televisiu per emetre’s només per streaming, limitant l’accés de la ciutadania a la informació. La flamant direcció del canal que difon les activitats de la Cambra baixa va per més i va decidir també retallar la llibertat d’expressió, en confeccionar un particular “manual d’estil” en què als periodistes i conductors que treballen a “DiputadosTV” els prohibeix taxativament fer servir “llenguatge inclusiu”, entre altres coses. El director de “Diputados TV”, Jonatan Arioli, també va deixar clar que els periodistes no han d’“incomodar” els i les diputades a les entrevistes, i “no insistir si evita el tema”. La serra mecànica, es veu, no és només econòmica sinó també ideològica.
La llibertat avança contra la llibertat d’expressió. Sumant-se als continus “atacs” del president Javier Milei a certs periodistes a través de la xarxa social “X” (ex Twitter), ara el govern retalla el llenguatge i la llibertat per exercir l’ofici dels periodistes que formen part de Diputados TV . El senyal, que depèn del president de la Cambra Baixa Martín Menem, no només deixarà d’emetre’s com a canal de TV, violant el que disposa la resolució que per decisió unànime de tots els blocs el va crear el novembre del 2006, tal com va avançar Página/ 12 dies enrere. Ara també ha tocat el seu director Arioli, com a únic antecedent als mitjans va ser, haver estat part de l’elenc d’una obra de Ricardo Fort, va dissenyar una mena de manual que els treballadors han de respectar rigorosament.
Les “noves normes” es van difondre a través d’un missatge de WhatsApp, on es detallava “la nova dinàmica que requereix la direcció artística” i s’ordena “no fer servir llenguatge inclusiu”. Diu el text: “No utilitzar el llenguatge inclusiu: todxs, o totes i tots, sinó expressar tots”. Tampoc no es pot dir “infants ni infàncies sinó nens…”. L’absurd, o la intolerància, arriba amb la prohibició de fer servir l’expressió “diputats i diputades” per referir-se als i a les integrants de la Cambra Baixa: la directiva és que l’ha de reemplaçar pel genèric i masculí “diputats”, a seques. Com si al Congrés no hi haguessin diputats i diputades.
El manual per als periodistes, els cronistes i els conductors no es limita a l’eliminació de la perspectiva de gènere. També avança contra la llibertat a l’hora d’exercir l’ofici. “Amb respecte a les entrevistes a diputats i funcionaris -assenyala el missatge que va arribar als telèfons dels i les treballadores- estar atents a les respostes: no insistir si evita el tema, no incomodar, no pressionar, no avançar la resposta ni marcar postures: preguntar sobre el fet en particular tan objectivament com sigui possible”. Entre les ordres que els conductors i columnistes han de complir es destaquen “no marcar familiaritat amb els entrevistats”, “les preguntes han de ser neutres”, “no emetre opinions personals ni induir respostes”, “no manifestar davant de càmera empatia gestual o verbal sobre allò que pugui estar parlant el diputat”, entre altres qüestions.
Una de les marcacions més importants i desenvolupades per la nova direcció mitjançant aquestes directives que van baixar als empleats del canal té a veure amb la impossibilitat de fer repreguntes. El text no deixa cap dubte: “Si el diputat fa esment a un tema puntual i ho dóna per finalitzat en el seu relat, no reiterar preguntes, anar per un altre tema de la jornada o tema que vulgui preguntar per sumar, però no ser reiteratiu de la resposta finalitzada”. I aclareix, no sense una quota de cinisme, un missatge destinat al mobiler: “És estar atent el mòbil a les respostes”.
El flamant manual d’estil de “Diputats TV” va ser dissenyat pel director del canal, que va elaborar una sèrie d’alineaments contraris a la llibertat de premsa i expressió i a la perspectiva de gènere i diversitat que pregona la Cambra Baixa. Tot i que no es va tractar d’una comunicació formal de la direcció als treballadors, les directives que es concentren en aquest missatge de WhatsApp són una síntesi del que Arioli els va expressar en una reunió a les diferents productores executives del senyal perquè el traslladin a periodistes, columnistes i mobilers. A més, la nova gestió exigeix a les productores que diàriament li facin arribar un informe marcant en quin moment del dia s’infringeixen o no les “recomanacions”.
Les directives també apunten sobre qüestions d’etiqueta i comportaments a la càmera per “preservar la cura personal”. Als conductors, columnistes i mobilers els exigeix “no sortir amb el mòbil a la mà mentre es desenvolupen les notes”, ni que hi hagi “mat visible” ni “toquetejar-se la cara”, per exemple. “Amb el tratje, si estan aturats, amb els botons cordats”, puntualitza. També dóna indicacions òbvies, com que els periodistes “no masteguin xiclet o tinguin un caramel a la boca mentre es realitza una nota”. El més cridaner i polèmic és que la prohibició de mastegar xiclet o menjar un caramel també ho és per quan estan “fora i darrere de càmara, com així també durant la permanència a la jornada laboral”. La disciplina és tant per davant com darrere de càmera.
Aquest alineament -que al missatge de WhatsApp anomenen “referendum”- va començar a posar-se en pràctica des de la setmana passada a Diputados TV. “La idea és cuidar la imatge del mobilier a l’aire, no per perseguir o limitar, només incorporar aquests ítems per a la comunicació i la nova artística que es vol i s’està incorporant”, s’aclareix, després de detallar les prohibicions lingüístiques, sobre l’exercici de l’ofici i sobre les conductes a l’aire i fins i tot darrere de cambra de tots els treballadors. És estrany el sentit de “llibertat” que les autoritats de “Diputados TV” donen als seus treballadors.
NdR: Quan «prohibeixen» el llenguatge inclusiu, clarament mostren la seva ignorància. El llenguatge inclusiu, que també inclou el no sexista, és més ampli i es refereix a text i àudios en vídeos, llengua de senyals, intèrprets per a l’accés a la salut, justícia i educació per a persones de pobles originaris, entre d’altres. Tampoc no plantegen la possibilitat d’utilitzar la comunicació creativa per incloure sense generar rebuig. Però l’ignorant amb poder, prohibeix, injuria, desqualifica…
