Segons el Departament de Treball, amb dades publicades el novembre d’enguany, l’atur s’ha reduït en 1.767 homes (-0,6%) i en 188 dones (-0,1%), situant la xifra total d’homes aturats en 294.937 i de dones en 269.604. D’altra banda, ha crescut el nombre de joves aturats. Per edats, el nombre de persones en atur menors de 25 anys ha crescut de 617, situant el nombre total de joves en atur en 49.947.
Què en pensen les dones?
Cinc dones de diferents edats, des de 17 a 32 anys, han donat l’opinió a La Independent sobre els problemes que es troben en la recerca de feina. Aquestes joves expliquen que tenen més dificultats que el homes per aconseguir ocupacions dignes. Encara que creuen que tenen les mateixes capacitats, s’adonen que els pagaran menys per fer el mateix. A més, trobaran més ocupacions relacionades amb els rols tradicionals o històricament assignats a les dones.
“Si a la precarització de la joventut, li afegim la categoria dona, ens trobem amb una doble dificultat d’accés a un treball digne. Actualment, continua existint la divisió sexual del treball, i a les dones els continuen assignant treballs de cures i assistencials, que són mal pagats i, sobretot, mal valorats”, ha explicat Arantxa, psicòloga de 31 anys que viu a Valldoreix.
Les entrevistades desitgen, en primer lloc, un treball digne, sobretot perquè consideren que amb una feina és més factible ser independent i emancipar-se. En segon lloc, és difícil trobar un allotjament digne que puguin pagar. En tercer lloc, volen desenvolupar-se en un treball que tingui relació amb la seva formació. Per tant, volen estudiar, i després agafar experiència en el sector laboral més adient als seus estudis. Adaia té 17 anys, viu a Barcelona i fa un curs de Comerç que inclou pràctiques: “M’agradaria ser independent, tenir una feina que em permetés pagar el pis i el cotxe o les coses que pugui tenir, arribar sense problemes a final de mes i no tenir tanta preocupació pels diners.”
Mireia té 28 anys, viu a Barcelona i no té cap ajuda oficial. Li preocupa no poder pagar el lloguer del pis. “Estic buscant feina des de fa tres mesos. M’interessaria trobar una feina d’investigació. Tot i que no descarto cap altra feina relacionada amb l’àmbit social. Ara estic disposada a treballar de qualsevol cosa per poder pagar el lloguer del pis!”
Les dones han de fer front al patriarcat, que les afecta de forma estructural. Algunes saben que trobaran feina, però en llocs relacionats amb la cura, l’educació i rols relacionats tradicionalment a les dones. “La dificultat més gran és el patriarcat, que continua considerant les dones menys capacitades per a alguns treballs, que han de demostrar en major mesura que són vàlides i que han de limitar-se a treballs més precaris”, diu Arantxa.
Tanmateix, Mireia comenta: “No crec que les dones tinguin més dificultats per trobar feina en l’àmbit social. Suposo que poden tenir dificultats per trobar feina en càrrecs importants. Als centres on he treballat sempre hi ha hagut més dones que homes treballant. Excepte a l’últim centre, on hi havia paritat.”
Les dones joves saben que sense experiència és més difícil trobar feina. Però qui els donarà el primer treball? A vegades tenen l’oportunitat de treballar en pràctiques, però no sempre són remunerades. Una de les entrevistades de 18 anys viu a Barcelona i ha estat buscant feina, però no n’ha trobat: “Fins que no tingui experiència, no em donaran feina.”
Gràcies als estudis, és més fàcil trobar una ocupació. Com més estudis, més possibilitats. Joselin té 17 anys i viu a Barcelona: “Amb la crisi que ha vingut és pitjor. Volen gent amb experiència, més responsable, més gran i amb més estudis.”
Finalment, les dones es troben problemes com, per exemple, haver de treballar sense contracte o de manera temporal. Adaia explica: “Vaig estar quatre mesos treballant en un bar els caps de setmana, però sense contracte… Em trucaven quan els anava bé.”
Una de les joves creu que s’han de trobar alternatives, atès que la situació és dificil. Per a ella, la millor manera de solucionar-ho és autogestionar-se socialment : “Considero que podem fer front a aquest sistema d’altres maneres, i l’organització és la clau. Crear alternatives que ens proporcionin justícia i satisfacció. Conec l’organització dels moviments socials, on es discuteix i es debat com volem viure, es decideix de forma assembleària, horitzontal, incloent. D’aquesta manera, es resolen les dificultats de manera lenta i gradual, però amb l’eix motor de la transformació”, assenyala Arantxa.
Què falla en l’economia? Una mirada global del problema de l’atur des del feminisme
Mònica Díaz, economista i professora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, opina que l’economia actual no té en compte la majoria de la societat, i tampoc no té en compte les dones, entre altres qüestions perquè no participen de les decisions. Per això, afirma, “el treball a la llar no és valorat en els indicadors de l’economia, activitats com la cura de les criatures i de les persones dependents tampoc no són considerades a l’hora de mesurar la producció de valor afegit”.
Algunes investigacions que tenen en compte el gènere han calculat les hores dedicades al treball domèstic i a la cura, i han demostrat que les dones aporten més temps en aquest àmbit. Díaz diu: “L’economia implica tres grans decisions: què produir? com? i per a qui? Aquestes decisions són cada dia més en mans dels propietaris privats, que defineixen amb criteris de maximització dels seus beneficis, que no solen coincidir amb les necessitats o interessos de les majories. Les dones no participen gairebé mai en aquestes decisions, jo crec que les decisions serien més adequades si les dones aportessin la seva visió més propera a la vida. Caldria reorganitzar la societat amb criteris no patriarcals i tenint més en compte les necessitats de la vida.”
Segons l’economista, “Espanya té una taxa de natalitat molt baixa, i això indica probablement que les dones, i les parelles, no opten més per la maternitat per les càrregues que han d’assumir individualment, tot i que la reproducció és una tasca i una necessitat social. Encara que ara hi ha més homes joves assumint tasques de cura de les criatures que fa 30 anys, es continua considerant la reproducció com un tema privat i no social.”
“Hi ha una disminució del creixement de la població, no tant perquè no es volen tenir criatures, sinó perquè la societat no respecta i no recolza la maternitat ni, en general, els ritmes i les dependències de les persones. Dins la societat, la reproducció no pot ser un problema dels individus. Jo no estic d’acord amb l’individualisme.”
Mònica Díaz explica que, fa 30 anys, les dones tenien una certa llibertat comparat amb Amèrica Llatina. Per exemple, ja tenien clar que elles treballaven i havien de tenir la seva independència, sobretot les que tenien professions d’alt nivell. També apunta que l’educació de les dones a la universitat, pot donar canvis positius en un futur: “Ara hi ha gran quantitat de dones a la universitat. Penso que això representa un potencial de canvi que veurem més endavant.”
A la pregunta sobre les protestes protagonitzades pels joves a França pels canvis en l’edat de jubilació, Díaz afirma que “a l’Estat espanyol no hi ha hagut tantes manifestacions de joves perquè hi ha una història de 40 anys de dictadura. Com a conseqüència d’això, s’ha mantingut una certa mentalitat reprimida. Als francesos, quan se’ls toca alguna qüestió que els pertany, reaccionen i protesten”.
