Els mitjans haurien de ajudar a revertir la situació de pobresa, marginació econòmica i violència en que es troben les dones indígenes, en lloc d’oferir una imatge distorsionada del que viuen i són, va assenyalar la periodista boliviana Elena Crespo.
Crespo va intervenir en la segona jornada de la VI Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, realitzada del 15 al 17 d’abril a Barcelona.
La fundadora de la Xarxa Nacional de Treballadores de la Informació i Comunicació XARXA-ADA,de Bolívia, va reiterar que molt poques notes informatives s’ocupen de les dones indígenes, de acord amb un estudi realitzat en mitjans de comunicació massius de Bolívia, Equador i Perú.
D’un total de més de 1.560 noticies en diaris, 538 en ràdio i 330 en televisió analitzades,només 13, 17 i 8, respectivament, van fer referència a elles, va aportar la investigació, que va tenir en compte un univers ampli i variat d’11 diaris, 10 canals de televisió i 6 emissores de ràdio.
A més de la seva poca presència, les dones indígenes apareixen en les notícies per causa d’agressions, crims o assassinats, ha assenyalat Crespo. “Es veuen dones maltractades, violades, presentades com a objecte sexuals i fins desdibuixades per la pornografia “.
La periodista va recalcar què la majoria dels mitjans de comunicació analitzats estan a favor de la globalització i busquen crear una cultura artificialment homogènia en la qual dominen els valors consumistes.
D’altra banda, consoliden el model de socialització patriarcal que invisibilitza les dones. “Les dones indígenes formen part de la història dels seus països i, en canvi, no se les nomena”, digué, tot i que han aportat molt a l’agricultura, la ramaderia, han estat esclaves i viscut en servitud, han conegut els horrors de la guerra i la violència extrema sobre els seus cossos, ments i sexualitat.
Crespo ha indicat que els mitjans de comunicació tendeixen a sobrevalorar en les seves notícies els problemes racials, amb la qual cosa es desqualifica l’indi i l’india; violen els drets humans de les dones al presentar-les en imatges desfavorables com a subjectes passius, actores secundàries o desqualificant-les.
“S’observa que és molt menys probable que en els mitjans de comunicació les dones indígenes siguin considerades com a expertes. En canvi, són presents en forma més freqüent com a veus que expressen una experiència personal o opinió popular”, va descriure.
Les seves veus i punts de vista estan absents, moltes de les seves vivències es mostren de forma sensacionalista, se les desvaloritza públicament i estan menys representades en les notícies “Dures” sobre política, govern i economia.
Una mostra que no són valorades pels mitjans és que la totalitat de les notícies analitzades en l’estudi no van destacar temes relacionats amb la igualtat de gènere ni van fer referència a la problemàtica rural indígena de les dones.
Crespo va cridar a periodistes i professionals de la comunicació a assumir un clar posicionament polític que aporti a la transformació dels estats colonitzats amb lògica patriarcal, masclista, de discriminació i exclusió.
“Les i els comunicadors hem de destruir els imaginaris dominants, esborrar la mentalitat colonial que només valora el occidental i desqualifica a l’indi i a les dones “.
Va advocar per recuperar i visibilitzar històries, treballs, somnis, pors i desitjos de les dones indígenes, les “sempre anònimes”, va recalcar, per tal de tornar-los la possibilitat d’un camí per construir una vida digna.
