photo 2021-12-02 16-33-30

Compartir

Cuba: Els reptes de comunicar sobre violència de gènere

Un periodisme amb perspectiva feminista ja implica una anàlisi crítica i això li confereix un valor a la informació, va considerar la periodista Sara Mas Farías

Activisme feminista en xarxes socials, productes comunicatius per a espais digitals i públics joves, columnes i anàlisis especialitzades, monografies, podcast, tallers de sensibilització, investigacions periodístiques i programes televisius matisen les bones pràctiques que col·loquen la violència de gènere al panorama mediàtic cubà

No obstant això, fer sistemàticament una comunicació de les violències masclistes que es basi en la investigació i aconsegueixi sensibilitzar les persones és encara un desafiament que passa per la desconstrucció de mites i estereotips sexistes que perviuen a la societat.

Hi van coincidir periodistes i especialistes al taller “Violència de gènere: bones pràctiques per a la comunicació”, el 30 de novembre, a l’Institut Internacional de Periodisme José Martí, com a part de la Jornada contra la violència cap a dones i nenes.

La sociòloga María Isabel Domínguez va presentar l’actualització del 2021 d’un estudi sobre els imaginaris socials juvenils sobre la violència per raons de gènere, realitzat el 2017 pel Grup d’Estudis de Joventuts del Centre d’Investigacions Psicològiques i Sociològiques (CIPS), en col·laboració amb el Centre Oscar Arnulfo Romero (OAR). Conèixer si aquests imaginaris han avançat o s’han estancat és imprescindible per comunicar aquests temes, ha apuntat.

Amb una mostra de més de 400 joves i alta proporció d’estudiants universitaris, l’estudi va evidenciar que, entre la joventut, romanen mites i estereotips patriarcals. L’especialista va exemplificar que, per exemple, el 40 per cent dels homes considera que és normal fer floretes o xiulets a una dona pel carrer. Aquest imaginari segueix present en el 22 per cent de les dones, si bé elles esmenten elements com: depèn de què es digui, qui ho digui i la manera com es digui.

Sobre comportaments controladors cap als quals es va expressar un alt rebuig, va esmentar les escenes de gelosia, que arriben al 97 per cent de les dones, i altres exigències com saber qui són els teus amics, les xarxes socials, qui et truca o en què gastes el diners. El rebuig es va evidenciar en magnituds més grans que les trobades el 2017, va sostenir.

Domínguez va precisar que igualment tenen elevada presència imaginaris com: els homes tenen més desig sexual que les dones, elles es fan les difícils per tenir relacions sexuals i diuen que no quan en realitat volen dir que sí. Tant entre dones com homes, aquests imaginaris van tenir una reducció considerable; tot i això, es mantenen en proporcions prou altes”, va explicar l’experta.

Tercera cuba 1

La sociòloga María Isabel Domínguez va presentar l’actualització del 2021 d’un estudi sobre els imaginaris socials juvenils sobre la violència per raons de gènere, realitzat el 2017, que constata que malgrat l’augment del rebuig cap a determinats comportaments controladors, encara es mantenen proporcions elevades per a molts daquests. Foto presa de la pàgina a Facebook de l’IIPJM

Les bones pràctiques necessiten capacitació

Un seguiment de les publicacions de Joventut Rebelde, Alma Mater i les revistes Primavera i Vistar Magazine, entre el maig del 2020 i juny del 2021, va trobar un nombre més elevat de treballs, millor qualitat, diversitat temàtica i de perspectives, així com publicacions que van més allà del moment de la noticia, va subratllar Ania Terrero, una de les seves autores.

Tot i això, ha apuntat, els temes segueixen estant a mans de pocs professionals especialitzats, encara no es visibilitzen les múltiples formes de violència de gènere i no són transversals a la resta dels missatges que es publiquen.

“Poc fem amb tenir seccions de gènere si el mitjà no té o no defensa una política coherent de gènere i es reprodueixen mites com la gelosia i l’amor romàntic o les múltiples violències simbòliques”, ha considerat Terrero.

Segons Sara Mas Farías, presidenta de la Càtedra de Gènere “Mirta Aguirre” de l’Institut Internacional de Periodisme “José Martí”, tots els treballs que ajudin a desmuntar estereotips i la cultura patriarcal tenen a veure amb la violència de gènere, mentre es tracta de pràctiques i creences que la sostenen.

La periodista va presentar l’experiència de més de 30 anys i aprenentatge continu de la corresponsalia a l’Havana del Servei de Notícies de la Dona de Llatinoamèrica i El Carib (SEMlac-Cuba) i va subratllar que en un mitjà com aquest també hi ha reptes.

“Els desafiaments des de la nostra agenda feminista i de drets no són col·locar el tema, sinó altres com mostrar el fenomen com un problema, contextualitzar-lo per entendre que no és un problema mitigat o aïllat, sinó que és part d’un context que respon a una cultura patriarcal. Per tant, la violència de gènere és un problema social, de salut i de drets humans, que afecta totes les persones i necessita també una resposta social”, va dir.

Més informació: Farías es va referir a diversos productes elaborats per SEMlac, com el llibre Supervivientes, volum que recull 16 testimonis de cubanes que han sortit del cicle de la violència masclista. Comunicar sobre violència implica sensibilització i formació, va afegir.

Va afegir que una de les pràctiques fonamentals de SEMlac ha estat no revictimitzar, fer les preguntes correctes, respectar els temps, els processos, les vivències personals, no exposar les dones a situacions de violència, protegir la seva identitat i dignitat, evadir el lloc comú, el morbo, desmuntar estereotips i imaginaris i el tractament ètic als testimonis.

Un periodisme amb perspectiva feminista ja implica una anàlisi crítica i això li confereix un valor a la informació, va considerar.

Una altra de les experiències comentades per la periodista va ser la confecció d’una sèrie de reportatges sobre fonamentalismes religiosos a Cuba avui, compilats després en una monografia. “És un tema que es tracta en espais de debat, és a les xarxes socials, però no es reflecteix als mitjans i està tenint un rol important en la disputa dels drets de les persones, amb un marcat auge arran de la reforma constitucional i l’actual projecte de Codi de les Famílies”, va dir.

Primera Cuba

Un periodisme amb perspectiva feminista ja implica una anàlisi crítica i això li confereix un valor a la informació, va considerar la periodista Sara més Farías. Foto SEMlac Cuba

Deconstruir mites i aportar amb responsabilitat al debat sobre la futura norma familiar és un dels esforços de la Revista Alma Mater, va comentar el periodista Yoandry Ávila.

Per a la publicació, centrada a confeccionar productes adreçats a públics joves, fonamentalment en xarxes socials, prendre un tema que genera debat i inquietuds i col·locar-lo a l’agenda ha estat una pràctica reeixida i una oportunitat per analitzar-ho des d’una mirada de gènere.

Amb aquest esperit van concebre la columna quinzenal “Canviar el cristall”, que ha contribuït al tractament de temes com l’abús sexual, l’assetjament, la maternitat, l’avortament segur i, recentment, aspectes del nou Codi de les Famílies, com ara el matrimoni no heteronormatiu.

Per a la psicòloga Beatriz Torres, conductora del programa televisiu “Mirades sense Excuses”, és fonamental portar aquests temes a la televisió, des d’on moltes vegades es legitimen els sexismes i micromasclismes.

Amb ella va coincidir la periodista Dailene Dovale, fundadora del projecte Cimarronas, una experiència que aposta per portar l’activisme feminista a les xarxes. La jove va destacar la importància de visibilitzar l’agenda de gènere a l’espai digital i establir aliances en aquest escenari.

Una aspiració que té, també, el projecte de podcast “Dones al Sud, que mostra des de Cuba les diferents realitats de dones de la regió.

Al calor de la pandèmia va néixer aquest projecte a Facebook, Twitter i Instagram, va dir la periodista Lisandra Ronquillo, que va destacar que l’espai en format radial rescata, en un món globalitzat, les sonoritats i els accents d’Amèrica Llatina, elements que formen part de la riquesa cultural dels nostres països. “Elles expliquen amb veu pròpia els seus desafiaments i històries, moltes vegades el testimoni d’haver estat víctimes de violència”, va dir Ronquillo.

La idea de sumar també guia la columna Lletres de Gènere de Cubadebate. A criteri de Dixie Edith, una de les seves autores, serveix de plataforma per donar veu a aquelles moltes altres opinions, fins i tot contraposades, que els textos generen. “Des d’explicar l’origen de les violències i la defensa de les postures del feminisme, intentem deconstruir allò que s’ha après i sumar en la lluita”, va afegir Terrero, l’altra columnista d’aquest espai.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar