“Cal desmitificar la idea que la prostitució és un dret i un treball acceptable”, ha manifestat Cristina Simó, vicepresidenta del ‘Moviment Democràtic de Dones’. La regularització legal de la prostitució és un tema que genera molt debat social i polític i que dóna lloc a legislacions diverses fins i tot entre els països de la Unió Europea.
El ‘Moviment Democràtic de Dones’ i la ‘Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Menors per l’Explotació Sexual’ van organitzar, el dissabte 6 de febrer, una jornada per parlar d’aquesta qüestió que afecta a 45.000 dones i nenes a Espanya.
Hi van participar, entre d’altres, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, la tinenta d’alcalde de Benalmádena Elena Galán, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Ana Menéndez Martínez i el president de l’associació ‘Homes per l’abolició de la prostitució’, Enrique Díez. L’Ajuntament de l’Hospitalet també es va sumar a la convocatòria.
Al final de la trobada es va aprovar un ‘Manifest de Barcelona’, que rebutja la regulació de la prostitució que es considera ‘voluntària’. “Entenem que aquesta pràctica és la forma més brutal de sotmetre les dones i de legitimar la violència masclista”, es llegeix en aquest Manifest del qual en volem parlar amb Cristina Simó, vicepresidenta del ‘Moviment Democràtic de Dones’.
El ‘Moviment Democràtic de Dones’ i la ‘Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Menors per l’Explotació Sexual’ s’oposen a qualsevol tipus de regularització legal de la prostitució. Perquè?
Ens hi oposem perquè hem de desmitificar la idea que estem davant un dret i un treball que és acceptable. No es pot utilitzar les dones i nens i nenes com a objectes susceptibles de venda o lloguer. La regulació confronta radicalment amb la nostra posició.
Hi ha dades de llocs on s’ha regulat la prostitució i de llocs on s’ha aplicat legislacions abolicionistes, com a Suècia, que és la que defensem nosaltres. I amb les dades a la mà s’entén perquè ens oposem a la regulació. Alemanya s’ha convertit en el bordell d’Europa, des de que el 2002 es va regular i fiscalitzar la prostitució. Un informe recent parla de 3.000 bordells oberts, 400.000 prostitutes operatives i 1,2 milions de clients diaris. L’Estat s’ha convertit en còmplice i proxeneta i està beneficiant les màfies del tràfic de persones.
Al Manifest dieu que “tenim el dret d’imaginar un món i unes ciutats sense prostitució de la mateixa manera que hem après un món sense esclavatge, sense apartheid, sense violència de gènere, sense infanticidi o sense mutilació genital femenina”. Com penseu assolir aquest món que imagineu?
Volem conscienciar de l’existència d’aquest problema i mantenir viu el debat perquè s’elevi a les institucions. Per això hem creat la ‘Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Menors per l’Explotació Sexual’. Per promoure el debat des de l’àmbit local, des de més a baix, i que es facin accions coordinades que facin visible aquesta xacra per afrontar-la i lluitar per erradicar-la.
Santa Coloma de Gramenet o L’Hospitalet de Llobregat han subscrit el vostre Manifest però l’Ajuntament de Barcelona defensa que es reguli la prostitució ‘voluntària’.
Per això demanem que la proposta de regular la prostitució no tiri endavant a Barcelona i que, per contra, s’adhereixi a la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Menors per l’Explotació Sexual’.
Entenem que si es regula la prostitució es legitima les màfies i se les converteix en empresariat. Si no hi ha prostitució no hi ha trata. Si no ha clients, no hi ha prostitució. I l’única manera d’acabar amb la trata és acabant amb la prostitució.
