Dissabte 24 febrer 2024

Dissabte 24 febrer 2024

Compartir

Crisi de persones refugiades: context, responsabilitats i solucions. Francesca Friz-Prguda, ACNUR

 

 

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha organitzat aquesta 28a Sessió – esmorzar del Fòrum de la Comunicació de Catalunya.

Es tracta d’un cicle periòdic de conferències que tenen com objectiu reflexionar i debatre sobre els diferent aspectes de la comunicació audiovisual en el nostre país.

 

acnur1

 

El president del CAC, Roger Loppacher, presentant a Friz-Prguda

 

Durant aquesta sessió, Francesca Friz-Prguda,representant a Espanya de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per els Refugiats (ACNUR), ha analitzat des de diferents vessants, inclosa la comunicativa, la crisi de les persones refugiades que viu avui Europa.

 

El president del CAC, Roger Loppacher, ha presentat a Friz-Prguda, recomanant als mitjans de comunicació de seguir les indicacions de l’ACNUR quan tinguin que difondre notícies sobre les persones refugiades.

Francesca Friz-Prguda, recorda que una de las tasques de l’ACNUR és la de protegir a les persones desplaçades per conflictes. Amb respecte a aquestes persones, “a l’any 2000 hi havia 20 milions de persones desplaçades i, en el 2015, havien augmentat a 60 milions. Així que tenim que un de cada 122 habitants del món és una persona desplaçada. Trobar solucions sostenibles a llarg termini és el problema que tenim”.

Loppacher, ha esmentat que Catalunya, sempre ha estat un país d’acollida i solidaritat. “El passat novembre es va constituir el Comitè d’ Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat”.

Recordem que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va enviar una carta al comisari d’Inmigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, manifestant-li la disponibilitat de Catalunya per rebre persones refugiades. L’informava també que la Generalitat i altres institucions estan treballant per acollir a 4.500 persones refugiades. Ara mateix se’n podrien acollir ja a 1.800 a tota Catalunya, 600 de les quals seran allotjades directament pel govern català. El 2017 ja es podria acollir fins les 4.500 persones.

“El tema és extremadament complex i s’espera que els mitjans sàpiguen interpretar la realitat explicant les causes estructurals del que passa. El CAC té 18 recomanacions sobre aquesta qüestió i la mateixa ACNUR també té un document amb indicacions que es pot trobar al seu web i que el CAC ha traduït al català i que es titula ‘Els mitjans de comunicació i les persones refugiades’. S’ha de trobar la terminologia correcta. Quan parlem del tema hem de saber bé de què parlem i no posar en perill la seguretat d’aquestes persones ni la de les seves famílies. Tenir molt present no estigmatitzar a aquest col·lectiu”, ha dit Roger Loppacher.

Francesca Friz-Prguda, a la seva conferència ha volgut analitzar amb els i les presents el tema de les persones refugiades i immigrades que està encarant el continent europeu.

“Hi ha 60 milions de persones desplaçades a la força pel món. És una situació prolongada que es manté durant dècades i que ens afecta a tots els països per igual. És una crisi de responsabilitat i solidaritat que afecta a la Unió Europea (UE) que tindrà que pagar un preu moral. És fonamental comptar amb l’ajuda dels mitjans per oferir una informació ètica i de qualitat”, ha expressat.

Segons la representant de l’ACNUR hi ha que diferenciar entre persones refugiades i immigrades, ja que també entre elles hi ha diferències jurídiques. Encara que estan protegides pel dret internacional i gaudeixen d’un estatut específic, pateixen situacions de molt perill: persecucions, màfies, als refugiats i a les refugiades els hi manca la protecció dels seus països, són obligats a creuar fronteres…

La Convenció de Ginebra  reconeix el dret d’asil, que la protecció comença pel dret a no ser retornat i s’estableix el respecte als drets humans bàsics; diu també que ningú pot ser objecte de tortures ni patir tracte denigrant. Els estats signants haurien de ser els que garantissin aquesta protecció. El paper de l’ACNUR és el de supervisar i monitoritzar que això es compleixi.

“Tenim que l’any 2015 més de 5.000 persones van perdre la vida en el moment de posar-se fora de perill. Això representa el gran fracàs col·lectiu d’Europa. És el sisè any de guerra a Síria i hi han 12 milions de persones desplaçades d’aquest país. Persones que necessiten protecció, persones que continuaran arribant a Europa i que si se’ls hi tanca una entrada, en buscaran una altra, que serà més perillosa i cara. Les tanques no han impedit l’arribada de refugiats/des a Europa”, ha manifestat Friz-Prguda.

Ha plantejat la urgència de trobar una veritable solució. “Porto trenta anys treballant a l’ACNUR i mai he vist res semblant. Europa podria obrir vies legals a la seva arribada d’ampliació i desenvolupament d’assentaments; podria donar suport a un repartiment solidari, just, permanent i sostenible; es podrien oferir visats humanitaris, buscar patrocinis privats, oferir beques acadèmiques o d’aprenentatge a les persones joves desplaçades, flexibilitzar els criteris d’agrupació, garantir el dret a l’asil sense discriminació… S’ha de tenir en compte que el desig de les persones desplaçades és poder viure en pau i llibertat i en condicions de progrés en els seus països d’origen”.

Informa que les persones refugiades de la península grega estan al límit, “hi ha problemes d’higiene, no hi han serveis bàsics, la situació és catastròfica i els que atenen a aquestes persones estan completament desbordats. És la primera vegada que l’ACNUR és operativa a Europa, un continent que se suposa més ric que d’altres. Si estem aquí, no estem en un altre lloc. No podem cobrir totes les necessitats, ens hem que centrar en mesures de primer suport”.

L’ACNUR no està involucrada en el retorn forçós (fins ara han estat retornades 400 persones), no està d’acord amb l’acord UE – Turquia, i s’ha retirat dels centres tancats, encara que es vigila a les persones amb necessitats especifiques per vetllar pels seus drets. Comenta que el passat mes de març es van reunir a Ginebra més de 100 països per buscar una solució duradora i sostenible per a cinc milions de refugiats siris. És necessari que els estats ofereixin més places.

 

 

acnur2

 

 

Referint-se a Espanya, diu que és el més gran donant de l’ACNUR, que la societat espanyola és solidària, oberta i que no és racista. “Espanya és el segon país més gran d’Europa i només rep l’1% de persones refugiades.

És un país que té fortes implicacions en qüestions migratòries i s’espera que s’impliqui més. Pot, i té el deure, de fer més per liderar un canvi de xip a la UE, per la renovació del sistema d’asil. Es podria transformar en un país d’acollida i protecció que podria ser model per altres països. Els i les refugiades són persones com nosaltres”, ha acabat Friz-Prguda.

L’acte ha acabat amb un torn de preguntes i amb un esmorzar que s’ha ofert a les persones assistents.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Indignació per la nova campanya d’E-Cristians

FLAIX Indignació de les associacions que treballen pels Drets de les dones i en especials...

Catalunya i Estat Espanyol: Concursos literaris sobre el coronavirus / Notícies Gènere / La Independent

Entitats, com “Llibre Solidari” ha convocat un concurs, i Clásicas y Modernas publica microrelats a la seva...

Homenatge a Oviedo a Regina Martínez i la Llibertat d’ Expressió

OPINIÓ L’ajuntament d’Oviedo va retre homenatge el 6 de febrer passat a les i als...