fundacionIndera-007

Compartir

Ciutadanes Globals. Processos migratoris, drets, reivindicacions i perspectives

Les dones que viuen en processos migratoris encara continuen invisibles, discriminades i postergades de les polítiques internacionals i nacionals diu Sara Cuentas a La Independent.

La Fundació INDERA és una institució que des del 2007 treballa per impulsar accions i processos encaminats a promoure i protegir els drets humans de les dones i les nenes.

Quan manquen poc dies per celebrar el Seminari Internacional Ciutadanes Globals. Processos migratoris, drets, reivindicacions i perspectives, el dies 17 i 18 de maig a la Casa del Mar de Barcelona, parlem amb la seva directora,  Sara Cuentas.

Ens pots explicar -com a directora de la Fundació Indera- els principals objectius de la vostra Fundació?

És una organització de principis feministes, és a dir, compromesa amb l’equitat de gènere, la justícia social i la superació de les desigualtats estructurals que generen l’exclusió i la subordinació de les persones. Això implica treballar per a l’eliminació de totes les formes de discriminació basades en factors socioeconòmics i culturals de la identitat de gènere, tals com: l’origen ètnic, l’orientació sexual, l’opció religiosa, l’edat i la classe social.

CEDAW-113  

 

La missió de la Fundació INDERA és la reivindicació dels drets de les dones i les nenes, mitjançant l’enfortiment i la mobilització de persones, grups, organitzacions i institucions que generin aliances i treballs en xarxa per a la incidència política.
 
Malgrat els avanços de les dones en l’exercici dels seus drets, persisteixen greus obstacles i resistències perquè puguin gaudir d’una ciutadania plena, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Ens ho pots concretar?

La Fundació INDERA treballa per a: Fomentar processos cap a l’apoderament individual, col·lectiu i institucional per a l’exercici d’una ciutadania activa basada en l’equitat de gènere; Impulsar processos d’intercanvi intergeneracional i interinstitucional entre dones i homes d’àmbits socioeconòmics, polítics i culturals diversos;  
encoratjar diferents grups de dones i homes per a un treball pro-equitat tant en l’espai públic com en el privat;  
promoure processos de reflexió per a crear visions alternatives a les interpretacions hegemòniques de les identitats masculines i femenines; i crear recursos per a enfortir les capacitats de les persones i les institucions que actuen reivindicant els drets de les dones.
 
És per aixó que col·laborem amb xarxes de dones en la reivindicació dels seus drets i generem aliances entre dones activistes i feministes.  

1as-jornadas-Cayalti-031_fi

 

Quines han estat les vostres activitats a Catalunya?

 
Des de finals del 2007, hem impulsat accions d’educació per al desenvolupament i de cooperació internacional, com ara una sèrie d’accions encaminades a promoure el coneixement de la CEDAW (sigles en anglès de la Convenció per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra les Dones) i el seu protocol facultatiu entre el sector de la cooperació.
 DSC_0446 

 

“Ciutadanes globals. Processos migratoris, drets, reivindicacions i perspectives”. És sota aquest nom que esteu a opunt de celebrar, els propers dies 17 i 18 de maig, un seminari internacional de certa dimensió sobre la migració i el codesenvolupament. Per què aquest és un dels temes que més s’està enfocant i tractant actualment des de la visió de gènere? ( treball, comunicació, trata..) 

Des de les últimes dècades del segle XX, el debat en relació a les dones i el desenvolupament ha ocupat un rol fonamental en els espais acadèmics i polítics, i entre el moviment social de dones, en correspondència amb la importància que va anar assumint la perspectiva de gènere en el desenvolupament. Va anar adquirint més visibilitat a nivell internacional a mitjans dels vuitanta, en el context de la II Conferència Mundial de l’ONU, i deu anys després, a partir de la Conferència d ela Dona de Beijing (1995) adquireix més rellevància.

En un primer moment el debat fou sobre les dones en el desenvolupament conegut com enfocament MED (Enfoco de Mujeres en el Desarrollo, en castellà) que només veia les dones com actores passives en l’espai productiu. Posteriorment entrà en el debat la relació gènere i desenvolupament, on s’analitza les relacions de poder entre homes i dones i els mecanismes d’exclusió que incideixen en una situació de desavantatge d’unes enfront dels altres, conegut com a enfocament GED (Génere en Desenvolupament). Aquest canvi d’enfocament és el que ha permès analitzar diverses situacions socials des d’una visió de gènere.

En els últims anys, l’augment de les dones en el procés migratori, els motius pels quals migren, la seva contribuiciones econòmica en els països de destinació i d’origen, els anàlisi feministes sobre la posició i condició de les dones en determinats contextos com la tracta i la condició laboral i de treball de cures, el flux de les remeses, etc, han incidit en la manera d’entendre el desenvolupament en contextos de migració.

Penseu que …actualment, segons l’Organització Mundial per a la Migració (OIM) són 214 milions de persones persones les que estan vivint en situació de migració en el món, de les quals el 49% són dones.

Representa pràcticament la meitat…

És per aquest motiu, que l’agenda política internacional sobre migració canvia la seva mirada sobre les dones migrades, incorporant la perspectiva de gènere en les seves directrius i recomanacions. Incorporant el codesenvolupament per reconèixer que les persones migrades són agents de canvi social i actors i actores del desenvolupament. Però encara no es desenvolupen ni polítiques ni programes que permetin que aquest reconeixement es concreti en la realitat. Cal aclarir que aquest canvi ha estat només a nivell del discurs i d’anàlisi. Però no s’han realitzat accions concretes, ni el reconeixement d’agendes i de les demandes dels col.lectius de les persones migrades que permetrien una intervenció i gestió coherents des d’un enfocament de gènere i drets humans.Les dones que viuen en processos migratoris encara continuen invisibles, discriminades i postergades de les polítiques internacionals i nacionals.

Nosaltres considerem que la relació de la migració en la seva relació amb el desenvolupament des d’una visió de gènere posa en relleu la condició i posició de les dones durant el procés migratori. La perspectiva de gènere aplicada en l’anàlisi i la manera de gestionar aquest fenòmens social i inherent a la condició humana permet identificar, analitzar, evidenciar i reconèixer identitats, condicions de vida, relacions de poder i situacions de desavantatge i discriminació. És a dir, evidència quines són les especificitats i els condicionants socials, polítics, econòmics i culturals que afecten les dones durant la seva experiència migratòria, les seves causes i àmbits on es produeixen, que passen des del seu espai familiar, la salut, l’ocupació, la condició social, la protecció dels seus drets i l’accés a la seva plena ciutadania independentment del seu origen.

Per aquest motiu, per a nosaltres és important obrir espais, des de la societat civil per incidicir amb les pròpies organitzacions i col.lectius de dones en condicions de migració en una agenda comuna que permeti evidenciar que és necessari el canvi de polítiques públiques, però també els programes i intervencions governamentals que gestionen la migració a Catalunya.

 

P1020338

 

D’aquí la diversitat que recolliu en el programa del Seminari Internacional.  Ponències i Debats que van del local al global:  des de “Les migrades a Catalunya”, o “Iniciativa de les dones pakisteneses …”, per exemple, a ” Contrageografíes de la Globalització en contextos de Migracions “o” Sinergies globals: actuant per a la ciutadania transnacional de les dones “. És fonamental preguntar-nos sobre aquestes realitats per poder les dones transformar el món?

Sí, és fonamental evidenciar quina és la relació que existeix entre migració i desenvolupament, quins són els factors que hi operen, i com es donen els impactes en la vida de les dones, en el canvi de rols, en la seva autonomia econòmica, en la seva capacitat de decidir, de negociar, de construir-se una nova vida lluny del seu espai social, familiar, afectiu.

És en aquest context que i quan les dones que viuen processos migratoris transformen el món. No només des de les seves pròpies experiències viscudes que, en moltes ocasions, han estat dures o ho continuen sent. Sinó en les capacitats que s’han agenciat per superar-les, en com s’han consolidat com a ciutadanes transnacionals, ciutadanes del món, que viuen, comparteixen, pensen, aquí…en el país de destinació i allà en el país d’origen.

Cal que considerem la mobilitat humana com un dret inherent a totes les persones. Que considerem que l’estatus de ciutadania no hauria de ser atorgat per unes normes legals, sinó pel fet de ser éssers humanes.  Que les dones que viuen processos de migració són dones que han adquirit capacitats, des del moment mateix d’emprendre el seu viatge cap a altres realitats i països.


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar