Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Chihuahua : crònica d’una mort quasi anunciada

Marisela Escobedo, assassinada per demanar justícia per la seva filla Rubí, davant la incapacitat i el menyspreu del Govern mexicà 

 

 

 

 

Eren les 20.13 del di jous 16 de desembre. Marisela Escobedo Ortiz era a la Cruz de Clavos “Ni Una Más” de la plaça Hidalgo de la ciutat de Chihuahua (capital de l’estat mexicà del mateix nom), situada davant del Palau del Govern. Feia 8 dies que era allí, palplantada, després de recórrer Mèxic durant dos anys, per exigir justícia a les autoritats per l’assassinat de la seva filla Rubí Marisol Frayre Escobedo. L’homicida confés, Sergio Rafael Barraza, continuava lliure malgrat que a l’últim judici que se li va fer fou condemnat a 50 anys de presó. Fins al moment, tots els judicis anteriors l’havien declarat innocent.

 

Video de l’assassinat de Marisela Escobedo Ortiz 

 

 


Després d’una gran lluita Marisela Escobedo va aconseguir, amb l’ajuda de les advocades del Centre de Drets Humans de les Dones (CEDEHM), que un tribunal de casació integrat per tres magistrats rectifiques la decisió dels jutges i dictés una sentència condemnatòria contra Barraza que el condemnava a 50 anys de presó. Però l’assassí continua lliure.

 

La periodista i profesora de Chihuahua Dora Villalobos explica el que va passar aquella nit:

“Van arribar tres homes a la Cruz de Clavos i Marisela es va adonar que anaven a matar-la.  Va creuar el carrer Aldama i va córrer a refugiar-se al Palau del Govern. L’enorme porta de l’edifici estava tancada (la tanquen a les 20.00 hores). Un dels homes va córrer cap on era i la va atrapar a pocs passos de la porta. Li va disparar un tret al cap i va fugir amb els dos còmplices. Un vehicle els esperava.

No se sap on eren els agents que la Fiscalia General de l’Estat havia destinat a protegir-la. L’únic cert és que no eren amb ella. La dona es va morir pocs minuts després en un hospital de la ciutat.  

Chihuahua es va estremir. Al cap de poca estona, centenars de policies de totes els rangs van envoltar el Palau del Govern, però no van detenir els assassins.

Hi ha un vídeo que ha recorregut el món on s’hi veu el crim. La Fiscalia va fer un retrat parlat de l’assassí, però no hi ha hagut detinguts, segons explica la periodista mexicana Soledad Jarquín Edgar a Las Caracolas.

 

Cruz de Clavos amb els noms de les assassinades


La Cruz de clavos fou instal·lada fa uns quants anys per la Xarxa de Dones de Negre de Chihuahua, una organització que el novembre de 2009 va recórrer tot el territori mexicà  per exigir justícia juntament amb activistes de Justícia para Nuestras Hijas. Reivindicaven, a més, que els feminicidis no es produeixen només a Ciudad Juárez sinó als 32 estats federats de Mèxic, i que un 98% continuen impunes. A la plaça Hidalgo, el 25 de novembre passat, Dia Internacional contra la violència envers les dones, Marisela Escobedo havia participat en una manifestació juntament amb familiars i mares de noies assassinades. Enguany hi ha hagut 300 assassinats de dones només a Chihuahua, estat al qual pertany Ciudad Juárez. Els noms de les 300 dones es van col·locar a la creu el 25-N. També s’hi ha afegit el de Marisela.

 

Les organitzacions de la societat civil i de drets humans de les ciutats de Chihuahua i Ciudad Juárez van sortir aquell dia al carrer a protestar per aquest assassinat gairebé anunciat amb anticipació. Hi va haver manifestacions a la capital mexicana i altres ciutats del país. Les participants a l’acte van posar espelmes i flors al lloc del crim, i van denunciar, entre llàgrimes i indignació, la impunitat d’aquest i dels altres assassinats de dones. A la creu hi van deixar també la manta brodada a mà per Marisela en què reclamava justícia per a la seva filla Rubí.

 

 

Luz Estela Castro, coordinadora del CEDEHM i advocada del cas, va afirmar en una entrevista telefònica a l’agència CIMAC que l’assassinat de Marisela era un “crim d’estat, comès a partir de la complaença i la impunitat que envolta el feminicidi a Ciudad Juárez”. Amnistia Internacional va condemnar també el crim i va lamentar que “una vegada més, la negligència de les autoritats federals i estatals per prevenir i sancionar la violència contra les dones a Chihuahua ha causat que els familiars i les organitzacions de drets humans pateixin represàlies pel fet de lluitar per la justícia i la veritat”.

 

Els fills de Marisela van recollir el cos de la mare a Chihuahua però no van voler cap cerimònia en aquesta ciutat. Quan la funerària els va lliurar el cos el van traslladar a Ciudad Juárez, a la frontera amb els Estats Units.  

 

Según el diario La Jornada “els fills de Marisela Escobedo, Alejandro y Juan Manuel Frayre, van arribar a Juárez amb el cos, escortats per patrulles policials. Centenars de juarenses van esperar el cotxe fúnebre per donar-los el condol i retre homenatge a l’assassinada. Activistes i mares de dones desaparegudes es van cobrir el rostre per reflectir la por que es viu a Juárez”. El funeral es va avançar un dia per temor a noves agressions als familiars. Segons diferents organitzacions, no pas menys de vuit activistes d’aquest estat estan amenaçades de mort i no tenen protecció.

 

 

Una mica d’història sobre el drama de Rubí i Marisela


Rubí tenia 16 anys quan fou assassinada per Sergio Rafael Barraza, l’agost de 2008. Des que va desaparèixer, Marisela es va dedicar a cercar justícia per a la seva filla, i va esdevenir una lluitadora i activista per als drets humans. El juny de 2009, l’assassí fou detingut a l’estat de Zacatecas, i les restes de Rubí es van trobar en un terreny on s’engreixaven porcs. No obstant això, l’acusat fou exonerat en primera instància judicial l’abril de 2010 i, posteriorment, posat en llibertat. La lluita de Marisel, amb el suport de les advocades de CEDEHM, va tenir els seus fruits. Un tribunal de casació va rectificar la decisió dels jutges i va dictar una sentència que el condemnava a 50 anys de presó.

 


 

El juliol de 2010 Marisela va localitzar Sergio Rafael Barraza a Zacatecas i va acompanyar un operatiu de la policia a detenir-lo, però l’assassí va aconseguir escapar-se. “Ja m’he cansat de fer la seva feina, ara els toca a ells”, va dir Escobedo a les advocades del CEDHM en referència a la policia. Durant dos anys es va dedicar a recórrer el país. Va tornar a Zacatecas, va viatjar a Ciudad de México, on va sol·licitar audiència al president Felipe Calderón i al procurador  Arturo Chávez Chávez, i tots dos es van negar a rebre-la. Altres alts càrrecs de la Procuraduría General de la República li van prometre que buscarien l’assassí de la seva filla, però tampoc no el van trobar.

 

Dies abans de ser assassinada, Marisela Escobedo va assistir un acte on hi participava el governador de Chihuahua, César Duarte, i va treure una pancarta que deia “Justicia, privilegio de gobiernos”. La seva acció va enfurir el governador, que la va amonestar i menyspreuar, segons que van narrar alguns diaris locals. 


Marisela va morir assassinada a les portes del Palau del Govern i davant de la Creu de claus que va col·locar la xarxa de Dones de Negre i mares de les joves assassinades a l’estat de Chihuahua. “Marisela fou assassinada per demanar justícia”, deien els diaris.

 

L’Estat espanyol també té les seves estadístiques macabres


El  nombre de víctimes mortals per violència de gènere a l’Estat espanyol arriba enguany a 71 dones, segons dades facilitades pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat el dilluns 20 de desembre.  De les assassinades, 11 són de Catalunya (el 15,5% del total). En aquesta estadística s’hi inclou l’assassinat d’una dona a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).

La xifra de 2010 iguala la del 2004 i només la supera la del 2008, en què hi va haver 76 assassinats. A l’Estat espanyol, el recompte de víctimes per la violència masclista va començar el 2003.

Vídeo de l’assassinat de Marisela Escobedo.


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

sara

Rumb del 8 de Març

    OPINIÓ Aquest 8 març 2017 serà una data substantiva. La crida internacional a...

Barcelona: JORNADA “La famiglia” a la novel·la negra / La Independent / Notícies gènere

  La jornada “‘La Famiglia’: gènere(s) i postcolonialisme en la novel·la negra”* proposa reflexionar sobre...

“Elogio del Happy End”, l’obra d’Isabel Franc guanyadora del VII Premi Terenci Moix de Narrativa

La gala de concessió del premi es farà la nit del 27 de juny a...