Diumenge 25 febrer 2024

Diumenge 25 febrer 2024

“Actualment, ens trobem amb una generació que reivindica la seva identitat amaziga”

Asmae Zarioui Zanna, és cofundadora de l’Associació de Dones Amazigues Tamettut, que vol dir “dona” en la seva llengua amaziga o tamazight. 

L’Asmae, amaziga i catalana, va néixer a la província de Nador (Marroc) i arribà amb la seva família a Catalunya, concretament a Vilassar de Mar, a l’edat de 6 anys. Filòloga, traductora, intèrpret i mediadora intercultural, és també, professora al Centre de Formació d’Adults Can Noé de Mataró. Entre els seus interessos destaca el fet de donar a conèixer la cultura i la llengua amaziga. Gaudeix escrivint i reflexionant sobre temes molt diversos, i ens ofereix una petita mostra al final d’aquesta entrevista.

Ets cofundadora de l’Associació de Dones Amazigues Tamettut, quins són els objectius d’aquesta entitat?

La nostra entitat té com a objectiu principal visibilitzar la cultura amaziga des de la perspectiva de gènere. Volem que la dona amaziga sigui reconeguda, visible i que tingui un paper actiu tant a la societat d’acollida com a la d’origen. Treballem perquè la dona amaziga conservi i transmeti el seu llegat, la seva història i la seva llengua adaptant-se sempre als temps actuals. Intentem facilitar les eines necessàries perquè a Catalunya puguin construir i enriquir la seva identitat mitjançant l’equilibri entre la tradició i la modernitat. Que elles i els seus descendents puguin fusionar la cultura d’origen i la d’acollida per tal de gaudir d’una identitat caracteritzada per l’enriquiment de pertànyer i viure en una societat multicultural.

Volem que treballin amb la resta de dones que formen part de la societat catalana i també d’arreu del món per lluitar amb més força pels seus drets com a dones. I que participin activament en la societat d’acollida i també a la d’origen.

Asmae 1

Com a Tamettut heu organitzat diverses jornades internacionals on poseu el focus en les dones amazigues. A quines conclusions heu arribat?

En els darrers anys els moviments i la conscienciació de la causa amaziga s’han incrementat molt positivament a nivell internacional gràcies a l’activitat a les xarxes socials. Actualment, ens trobem amb una generació que reivindica la seva identitat amaziga i que lluita pel seu reconeixement arreu del món. Però encara cal fer molta feina respecte la visibilització i participació activa de les dones amazigues. Si fem un petit viatge per les xarxes socials ens trobem que la gran majoria de les veus amazigues són masculines i no pas femenines. La dona amaziga ha d’accelerar la seva participació al món i fer sentir la seva veu. Ella és qui ha de reivindicar i vetllar pels seus drets, expressar en primera persona els seus interessos i principals problemàtiques i plantejar les solucions per millorar la seva situació en tots els àmbits.

Els amazics són el poble autòcton del nord Àfrica i es concentren fonamentalment al Marroc i a Algèria, tot i que també es troben a Líbia, Tunísia, Egipte o Mali. Hi ha algun país, en concret, que respecti més la llengua i la cultura del teu poble o en general la identitat amaziga està invisibilitzada?

En general, la identitat amaziga encara no ha aconseguit ser reconeguda i visibilitzada en tots els territoris de la Tamazgha. Com a resultat dels moviments protagonitzats per aquesta comunitat, a l’any 2011 al Marroc i al 2016 a Algèria, van aconseguir el reconeixement de l’amazic com a llengua oficial en aquests dos estats. Però encara falta recórrer molt de camí per arribar a tots els drets que els amazics reivindiquen. Tant al Marroc com a Algèria, a les regions poblades majoritàriament per amazics, encara avui continuen patint una important manca de recursos bàsics pel desenvolupament del seu poble. De moment només podem parlar d’un reconeixement cultural i simbòlic ja que la realitat ens diu que malgrat els petits passos donats, encara és necessari molt de temps per fer realitat les reivindicacions del poble amazic.

Sens dubte, la diàspora amaziga és important, i des de 1995 hi ha un Congrés Mundial Amazic que està presidit, en aquests moments, per una dona, la Kamira Nait Sid. Ser dona i arribar a càrrecs de decisió en totes les cultures es fa difícil.

Efectivament, la desigualtat entre dones i homes , malgrat els avenços aconseguits en els països més desenvolupats, és una realitat arreu del món. Encara queda molt camí per recórrer. Les dones continuen sent una minoria en l’ocupació d’alts càrrecs de responsabilitat i de poder. Lluiten per fer-se visible i poder participar en tots els àmbits i sectors dirigits majoritàriament per homes. La dona amaziga, en comparació amb la dona que viu a una societat desenvolupada, es troba amb moltíssimes més dificultats i entrebancs per exercir plenament els seus drets. Encara hi ha zones on la dona amaziga no té ni accés a la formació superior ni al món laboral. Es troba amb moltíssimes barreres ja que no gaudeix de les mateixes oportunitats ni compta amb els recursos necessaris per millorar la seva situació. Les decisions que afecten a la millora de la situació de la dona continuen tenint majoritàriament veu masculina i per això les problemàtiques de les dones seguiran sent invisibles. Cal conscienciar a tota la societat de la necessitat d’un canvi del paper secundari del qual és protagonista la dona a la societat actual. S’haurien de canviar algunes lleis i establir mesures que afavoreixin i fomentin l’accés de les dones a qualsevol càrrec de responsabilitat. L’Estat ha de facilitar totes les eines necessàries per tal de millorar la visibilització de la dona i arribar a ocupar càrrecs com el de la Kamira Nait.

Asmae 3

Tuddart i tutlayt inu

Mishem yughin a Tutlayt inu?
Inayi, mayemmi thetrut?

Min dam gha inigh?
Ruh’ seqsa inni ikhsen akhafi qd’an.
Ruh’ seqsa inni idaye iteggen ghezzu.

Min dam gha inigh?
Ruh’ seqsa inni ikhsen akhafi azren zi tammart n rejd’ud inu.
Ruh’ seqsa inni ikhsen ad’aye qnen aqemmum mah’end wa siwiregh.
Ruh’ seqsa inni idaye shafen id’an d ifassen.

Min dam gha inigh?
Ghi jaye waha ak rehmum inu.
Min dam gha inigh?

Asmae Zarioui Zanna

Llarga vida a la meva Llengua!

Què passa “Tutlayt” Llengua
Digues-me! Per què plores?

Què vols que et digui?
Pregunta’ls-hi a aquells que volen fer-me desaparèixer.
Pregunta’ls-hi a aquells que em maltracten.

Què vols que et digui?
Pregunta’ls-hi a aquells que volen expulsar-me de la Terra dels meus avantpassats.
Pregunta’ls-hi a aquells que volen fer-me callar per sempre.
Pregunta’ls-hi a aquells que m’han lligat de peus i mans.

Què vols que et digui?
Deixa’m, deixa’m amb els meus turments.
Què vols que et digui?”

Asmae Zarioui Zanna

Llarga vida a totes les llengües del món, i en especial, a les que són minoritàries i en perill d’extinció. Totes les llengües del món tenen dret a la vida!

amazig

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Alícia Oliver

Alícia Oliver

Periodista i activista feminista. Coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

“Per un relat complet”, XXIII Congrés d’AMMP a Londres. Col·labora GAMAG EUROPE

  La capital Britànica acull per primera vegada el Congrés de dones periodistes i escriptores,...

Gran Bretanya: assassinada la diputada laborista Jo Cox / La Independent / Notícies gènere

Jo Cox, diputada del Partit Laborista britànic, ha mort assassinada a trets avui, 16 de...

Resolución 1325 A

Examinant els efectes de la R.1325

  2015, va ser l’any que va marcar el 15 aniversari d’aprovació de la Resolució...