Ma Angels Viladot

Les múltiples cares de l’odi a les dones

OPINIÓ

Escric aquest article en una revolada d’indignació i commoció. Una dona més. Una altra. I una altra.  

Com sacs de glans desplomats i amuntegats, les assassinades per violència de gènere sumen l’obscena xifra de 35 dones en el que va de 2022 a l’Estat espanyol. La número 35 fou Abigail, a les Illes Canàries, ara ja en són 36: Adoración G.G., a qui ningú podrà adorar, tenia 29 anys quan diumenge passat a la matinada —el 23 d’octubre— va ser degollada a casa seva, a Alcoi (Alacant), per la seva parella sentimental (per què en diuen “parella sentimental”, els mitjans de comunicació?). L’assassí, Guillermo V.M., 28 anys, encara es viu després d’intentar suïcidar-se, tot llençant-se el carcamal des del cinqué pis, en el qual ell i l’Adoración (pobreta) vivien des de feia poc més d’un any. Dones assassinades a mans d’homenets enrabiats pel fet que les dones, les seves parelles, es comporten com a éssers humans, amb independència, amb drets i deures, i no com a gosses domesticades.

Les agressions a les dones pel sol fet de ser-ho té moltes cares. Malauradament, més que les possibilitats del trencaclosques mecànic de Rubik. Una d’elles s’amaga en els violadors que pul·lulen com a mosquetes mortes. Dos exemples agafats al vol: a Pamplona ha estat detingut el violador d’una noia que la matinada del 18 de setembre tornava sola a casa seva i a Barcelona, el dimarts 25, jutgen a un violador que es disfressava de repartidor de menjar a domicili. Aprofitava l’uniforme per colar-se darrere de dones que entraven confiades al portal de les respectives cases. Un cop a dins, el cabronàs les acorralava i les violava. Això passava entre el novembre del 2020 i el gener del 2021.

Una altra cara de les agressions a les dones s’enfonya a la jungla de les xarxes socials. Aplaudeixo i encoratjo la iniciativa liderada per la Universitat de Lleida, iniciativa que també empenyen les universitats Pompeu Fabra de Barcelona, la Complutense de Madrid i la Guadalajara a Mèxic: es tracta d’un estudi internacional els investigadors del qual han recopilat, amb tan sols dos anys, l’esgarrifosa xifra de més de mig milió de publicacions misògines a Twitter, Facebook i Instagram; d’una forma més o menys evident, d’una forma més o menys vexatòria aquestes publicacions agredeixen les dones.

Són missatges que presenten una tendència ideològica i psicològica de menysteniment de la dona com a sexe i de retruc sobre tot allò considerat femení. I moltes d’aquestes publicacions palesen una evident aversió cap a les dones o directament odi. A vegades semblen de baixa intensitat però, per la seva universalitat, són d’un calat profund i punyent. Una de les publicacions que l’estudi analitza és un tuit que qüestiona la necessitat de ser del Ministeri d’Igualtat. Quin patetisme circula per la xarxa!

El treball pretén dilucidar un doble objectiu: determinar quins perfils s’amaguen darrere d’aquests discursos esfereïdors en contra de les dones, discursos i missatges antifeministes per ontonomasia, i detectar si tenen cap vinculació amb les esferes políticoideològiques d’extrema dreta.

L’objectiu final no pot ser més lloable i prometedor per a un futur que malda per millorar: elaborar una guia amb pautes que serveixin d’instrument per a institucions i associacions amb què combatre aquest càncer misògen que creix a les xarxes socials ja que actualment no existeix cap protocol amb criteris unificats per atacar-lo.

L’estudi també determinarà si és millor contestar aquestes publicacions o contràriament és millor obviar-les per a no expandir-les. Davant de les tempestes de merda, de llamps i trons, soc del parer de fer mutis. Com en els bombardejos, posar-se els cascs o, com porten els rucs, posar-se orelleres i endavant. Ni cas.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Maria Àngels Viladot

Maria Àngels Viladot

Doctora en psicologia i escriptora

També et pot interessar