Per Redacció SemMéxico
7 d’abril, Dia Mundial de la Salut. OMS subratlla la importància de frenar l’ús de combustibles fòssils.
Gairebé tota la població mundial (el 99%) respira un aire que supera els límits de qualitat de l’aire establerts per l’Organització Mundial de la Salut i que posa en perill la nostra salut, segons els resultats de l’actualització 2022 de la base de dades sobre la qualitat de l’aire.
D’acord amb la nova informació presentada la vigília del Dia Mundial de la Salut que es commemora aquest 7 d’abril, un número rècord de més de sis mil ciutats de 117 països vigilen ja la qualitat de l’aire, dos mil més que a la darrera actualització de 2018, la qual cosa significa un augment de gairebé sis vegades des que la base de dades es va posar en marxa el 2011.
I, tanmateix, els habitants d’aquestes ciutats continuen respirant nivells insalubres de partícules fines i de diòxid de nitrogen. Els més exposats són els habitants dels països amb ingressos baixos i mitjans.
Aquests resultats han fet que l’Organització Mundial de la Salut subratlli la importància de frenar l’ús de combustibles fòssils i d’altres mesures tangibles per reduir els nivells de contaminació atmosfèrica.
L’actualització del 2022 introdueix per primera vegada mesuraments a terra de les concentracions mitjanes anuals de diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant urbà comú i precursor de les partícules i l’ozó. També inclou mesuraments de partícules amb diàmetres iguals o inferiors a 10 ?m (PM10) o 2,5 ?m (PM2,5). Tots dos grups de contaminants s’originen, principalment, per les activitats humanes relacionades amb la combustió de combustibles fòssils.
De l’aire als nostres pulmons, i d’aquí a la nostra sang
Mentrestant, la base de dades sobre el dany de la contaminació atmosfèrica en el cos humà ha crescut ràpidament i apunta a un dany significatiu produït, fins i tot, per nivells baixos dels diversos contaminants atmosfèrics.
Les partícules, especialment les PM2,5, poden penetrar els pulmons profundament i entrar en el torrent sanguini, originant impactes cardiovasculars, cerebrovasculars (ictus) i respiratoris. Cada cop hi ha més proves de que les partícules afecten altres òrgans i produeixen també altres malalties.
El diòxid de nitrogen (NO2) s’associa a malalties respiratòries, sobretot a l’asma, la qual cosa provoca símptomes respiratoris (com tos, sibilàncies o dificultat per respirar), ingressos hospitalaris i visites als serveis d’urgències.
L’Organització Mundial de la Salut va revisar l’any passat llurs Directrius sobre la qualitat de l’aire i les va fer més estrictes en un esforç per ajudar els països a avaluar millor la salubritat del seu propi aire.
“Els problemes energètics actuals posen de manifest la importància d’accelerar la transició a sistemes energètics més nets i saludables”, va dir el director general de l’Organització en tenir coneixença dels resultats de l’actualització de la base de dades esmentada.
«Els elevats preus dels combustibles fòssils, la seguretat energètica i la urgència de fer front al doble repte sanitari que suposen la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic, posen de manifest la necessitat urgent d’avançar més ràpidament cap a un món molt menys dependent dels combustibles fòssils», va assegurar el doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus.
Mesures que poden adoptar els governs
Diversos governs estan prenent mesures per millorar la qualitat de l’aire però l’agència de l’ONU demana que les accions s’intensifiquin ràpidament per:
Adoptar o revisar i aplicar les normes nacionals de qualitat de l’aire d’acord amb les darreres directrius sobre la qualitat de l’aire.
Vigilar la qualitat de l’aire i identificar les fonts de contaminació atmosfèrica.
Donar suport, en la transició, a l’ús exclusiu d’energia neta a les llars per cuinar, escalfar i il·luminar.
Construir sistemes de transport públic segurs i assequibles; també xarxes per a vianants i ciclistes.
Aplicar normes més estrictes sobre les emissions i l’eficiència dels vehicles, i fer obligatòries les inspeccions i el manteniment.
Invertir en habitatges i generació d’energia eficient.
Millorar la gestió dels residus industrials i municipals.
Reduir la incineració de residus agrícoles, els incendis forestals i determinades activitats agroforestals (per exemple, la producció de carbó vegetal).
Incloure la contaminació atmosfèrica als plans d’estudi dels professionals de la salut i proporcionar eines perquè el sector sanitari es comprometi.
Als països amb més ingressos, la contaminació per partícules és menor. Tot i això, la majoria de les ciutats tenen problemes amb el diòxid de nitrogen.
L’aire del 17 per cent de les ciutats dels països de renda alta és per sota de les Directrius de Qualitat de l’Aire per a les partícules PM2,5 o les PM10. Als països d’ingressos baixos i mitjans, la qualitat de l’aire compleix els llindars recomanats en menys de l’u per cent de les ciutats.
En comparació amb la mitjana mundial, els països d’ingressos baixos i mitjans continuen experimentant una exposició més gran a nivells insalubres de partícules però els patrons de NO2 són diferents, mostrant menys diferències entre els països d’ingressos alts i baixos i mitjans.
Al voltant de quatre mil ciutats i poblacions de 74 països recullen dades de diòxid de nitrogen a nivell del terra. En conjunt, les avaluacions mostren que només el 23 per cent dels habitants d’aquests llocs respiren concentracions mitjanes anuals de diòxid de nitrogen que arriben als nivells de la versió actualitzada recentment de les Directrius de Qualitat de l’Aire.
Després d’haver sobreviscut a una pandèmia, és inacceptable que segueixin existint set milions de morts evitables i innombrables anys de bona salut prevenibles a causa de la contaminació de l’aire. Això és el que diem quan examinem la muntanya de dades, proves i solucions disponibles sobre la contaminació atmosfèrica. Tot i això, es continuen fent massa inversions en un medi ambient contaminat en comptes d’aire net i saludable», va dir la doctora Maria Neira, directora del Departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l’OMS.
Cal millorar la vigilància
La base de proves sobre els danys causats per la contaminació de l’aire ha crescut ràpidament i apunta a un dany significatiu produït fins i tot per nivells baixos de molts contaminants de l’aire.
L’any passat, l’Organització Mundial de la Salut va respondre fent més estrictes les directrius de la qualitat de l’aire, especialment pel que fa a les partícules PM i concentracions de diòxid de nitrogen, una mesura fortament recolzada per la comunitat sanitària, les associacions mèdiques i les organitzacions de pacients.
Les dades mostren que els habitants dels països d’ingressos baixos i mitjans són els més exposats a la contaminació atmosfèrica però també són els que estan menys coberts pel que fa a l’avaluació de la qualitat de l’aire, encara que la situació està millorant.
Europa i fins a cert punt Amèrica del Nord segueixen sent les regions que presenten dades més completes sobre la qualitat de l’aire. A molts països d’ingressos baixos i mitjans, si bé els mesuraments de partícules PM2,5 encara no estan disponibles, han vist grans millores pel que fa a les avaluacions entre la darrera actualització de la base de dades del 2018 i aquesta, amb 1500 poblacions addicionals en aquests països que monitoregen la qualitat de l’aire.
La base de dades del 2022 té per objecte vigilar l’estat de l’aire al món i contribueix al seguiment dels progressos dels objectius de desenvolupament sostenible.
Dia Mundial de la Salut 2022
El Dia Mundial de la Salut, que se celebra el 7 d’abril, aquest any serà dedicat al tema El nostre planeta, la nostra salut; centrarà l’atenció mundial en les mesures urgents necessàries per mantenir sans els éssers humans i el planeta i fomentarà un moviment per crear societats centrades en el benestar.
L’OMS estima que cada any hi ha al món més de 13 milions de morts per problemes ambientals evitables.
