LOGO JORNADES

Compartir

“La salut física i mental s’ha de tractar de forma global i amb visió de gènere”

Quan el cos de la dona emmalalteix física o mentalment sempre se li aplica medicina d’home.

Fa pocs anys s’ha començat a incorporar molt tímidament la perspectiva de gènere a l’hora de comunicar la ciència de la salut, cosa que la ciutadania, especialment els col·lectius de dones, ho demanden.

Organitzades per l’Escola de Vela, de Mataró, s’han celebrat tres dies de taules rodones i conferències sota el títol “Dones del Món esport, salut física i mental”.

Una d’aquestes taules rodones va ser moderada per Teresa Carreras, periodista, de “La Independent” i de “Mataró Audiovisual”. Va portar per títol: “Igualtat i inclusió: com comuniquem la salut física i mental amb visió de gènere”. Quatre especialistes de primer nivell van exposar com les dones han estat invisibilitzades des de sempre en l´àmbit de la medicina que és una ciència androcèntrica. Després de la taula rodona , amb el públic es va organitzar un col·loqui amb alguns exemples pràctics.

CARME CATALAN PINOL

                                    Carme Catalán Piñol (XDpS)

Carme Catalán Piñol, de la “Xarxa de Dones per la Salut” (XDpS) va explicar quina informació tenen les dones de la seva salut. Va explicar que la XDpS és una Xarxa d’organitzacions mixtes de dones i/o dones que lluiten per la millora de la salut de les dones i de tota la població. Exigeixen en tots els actes en els quals participen que la perspectiva de gènere en l’anàlisi i les actuacions sobre la salut i la Sanitat sigui un fet. Defensen un model bio-psico social i mediambiental de la salut sobre els determinants socials i la desigualtat.

La importància del mediambient en la salut

“En l’actualitat, va dir Carme Catalán Piñol, moltes malalties i trastorns de la salut de les dones tenen una causa ambiental. Els homes també n’estan perjudicats però hi ha estudis que mostren que el cos de les dones és molt més vulnerable a la contaminació”.

Va exposar durant la seva intervenció què és la vida saludable i com influeix de manera directa en el benestar, l’equilibri personal i la qualitat de vida. I també que ho van fer els estils de vida, i les característiques com l’edat, els sexe i la constitució de cadascun, que també influeixen. Per això va defensar que “la salut física i mental s’ha de tractar de forma global i amb visió de gènere”.

Entre les causes biològiques i psicològiques assenyala les genètiques, els rols i els estereotips, la doble jornada i l’exposició a la violència masclista. Just el dia de la publicació d’aquest número de “La Independent”, és el Dia Internacional de la violència contra les dones. Va fer quatre apunts sobre l’informe “La Salut a Barcelona 2020” que ha fet l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), com la irrupció de la Covid-19 està afectant a les persones més vulnerables. I va titllar de vergonya l’alta mortalitat que s’ha donat a les residències de gent gran y que ella considera “evitable”.

TERESA BAU

També va intervenir Teresa Bau i Puig, periodista i una de les primeres editores de “La Independent”, especialitzada en salut i en la innovació tecnològica que es produeix en aquest camp. Ella va fer una breu descripció de “Dona i Salut des dels mitjans de Comunicació”. Ens va situar l’any 1977 quan la Food and Drug Administration (FDA) que protegeix la salut pública americana va recomanar excloure a les dones, en edat fèrtil, d’estudis clínics. Als 80 els moviments feministes americans van reivindicar la participació de la dona i al 1993 per llei es va establir juntament amb altres grups socials però aquesta col·laboració no tenia visió de gènere.

És fan petits passos en els assajos clínics

Aquí a l’Estat espanyol les dones s’han incorporat als assajos fa relativament poc i les dones a la universitat en la carrera de medicina, massivament. “La perspectiva de gènere en el món mèdic no hi ha estat mai, sobre tot en els mitjans generalistes” ha dit la periodista Teresa Bau. Ara s’estan fent petits passos. La salut de les dones sempre s’ha tractat de manera sexista, de la cirugia estètica, de les teràpies alternatives, de la nutrició, de les teràpies i de les malaties cardiovasculars, ha afegit. I compte, continua, amb les revistes femenines que exhibeixen uns cossos impossibles i per tant no saludables.

El tema de la menstruació ha estat del tot invisible durant tots aquest anys i això que és una de les característiques que marca la diferència entre els cossos de les dones y els homes. “Ara les noves generacions ja en parlen d’una manera més oberta, ha esmentat. Encara que, les xarxes socials estigmatitzen el cos de la dona, elles s’empoderen a través de les xarxes, sense pors i sense complexos”. Va haver-hi coincidència entre les ponents en el fet que les infermeres continuen estan en segon pla en relació en relació als metges igual que les responsables de cures o les netejadores. La periodista Teresa Bau ha afirmat que “la meva visió com a professional està canviant. Les noves generacions són fruit de la lluita del moviment feminista. I hi ha d’haver més científiques, més metgesses i més portaveus als mitjans de comunicació”.

CARRERAS.i.LOPEZ

La moderadora Teresa Carreras i Maria Antonia López, psiquiatra

Va continuar, la psiquiatra Maria Antonia López Bertran que va denunciar en la seva intervenció l’estigmatzació dels malalts mentals, concretament dels esquizofrènics, bipolars o els epilèptics, per posar exemples. Els malalts els dibuixaven com a molt agressius i per això estaven tancats. Moltes dones que en segles anteriors van anar a la foguera era perquè tenien aquestes malalties.

Als anys seixanta del segle passat, va explicar la ponent, l’antipsiquiatria italiana va sortir al carrer. Es va crear; la salut mental comunitària que es tracta de forma global. Es a dir des del punt de vista social, físic, emocional, de la relació amb el seu entorn i que s’ha de tenir en compte a tots els entorns, la família, la socialització, el món laboral, etc.

A Catalunya s’ha introduït en els Centres d’Atenció Primària (CAP) i han creat una Xarxa molt visible i no com abans que els manicomis estaven amagats dels ulls de la gent. La psicòloga ha explicat que el model mèdic del mallat mental és completament masculí i només es tracta amb fàrmacs a la nostra sanitat. De la millor manera que es pot estar al costat del malalt mental és ajudant-lo a responsabilitzar-se de la seva pròpia malaltia; amb els psicofàrmacs, millorant l’alimentació i controlant el pes. Sobre tot dormint per ajudar a compensar les hores d’una jornada laboral o l’estrés de la feina i tenir una bona socialització.

El malalt s’ha de responsabilitzar de l’enfermetat

En opinió de la psiquiatra Maria Antonia López “la pandèmia ha afectat molt més a les persones amb malalties mentals que a la resta. Moltes han estat en soledat i han trobat la mort”. La panelista no es va cansar de denunciar l’actitud del mitjans de comunicació que quan hi ha un assassinat, o suïcidi el que primer destaquen els mitjans és que era o probablement era un malalt mental. Sobre tot els que més reben són els i les esquizofrèniques. “Posar una etiqueta a un diagnòstic és quelcom molt dolent socialment”, ha dit la psiquiatra. Entre les dones, ha continuat, hi ha depressió, fibromiàlgia, fatiga crònica i acudeix al psicòleg. ” En canvi hem vist que l’home no té costum de desfogar-se emocionalment amb un o una professional. No hem de medicalitzar a la primera, ni victimitzar, ni revictimitzar als malalts. Anar al psiquiatra els homes no ho reconeixeran mal, les dones encara ho amaguen. La societat, ha conclòs Maria Antonia López,ques que normalitzin una situació que és de cada dia encara que s’ha de tractar d’una forma específica”.

CARRERAS LOPEZ LESELEUC

                                                                             Teresa Carreras, Maria Antonia López i Eric de Léséleuc

El darrer ponent Eric de Léséleuc, sociòleg de l’INS HEA, de Paris. Va explicar, a través de l’art, d’algunes pintures dels darrers tres o quatre segles, com els esportistes amb problemes de diversitat funcional també reaccionaven intentant amagar-se fins que feien de la seva una realitat normal. La taula rodona va acabar amb un ball inclusiu a càrrec de l'”Associació Moviment Expressió” (AME) dels ballarins Victoria Martínez Alés i Emilio Bravo Casado. En tres dies es van fer més de dotze taules rodones, sis conferències, exposicions, tallers, ball i dinars i sopars col·lectius. Una activitat, en opinió de molts dels presents, molt profitosa.

MARTINEZ i BRAVO
Ball

 As. MOVIMENT EXPRESSIÓ (AME)  Victoria Martinez Alés i Emilio Bravo Casado

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Teresa Carreras

Teresa Carreras

Periodista, activista i feminista. Secretaria de la XIDPIC.CAT-XIPVG. Coordinadora de GAMAG Europa, expresidenta APEC. Corresponsal setmanari El SIGLO, Ha treballat a RTVE.

També et pot interessar