Manifestacions multitudinàries per les llibertats i els drets de les dones arreu del món
Diumenge passat 8 de Març dia Internacional de les Dones, milions de dones a tot el món van sortir als carrers amb un únic objectiu comú: exigir seus drets i reclamar la igualtat.
Aquesta data s’ha convertit en l’acte reivindicatiu més important a nivell mundial, liderat pel moviment feminista. Aquests darrers anys, a partir de 2017, hi ha hagut una explosió de força al carrer, una marea de dones que ha arribat per quedar-se.
A la Manifestació de Barcelona hi van participar, segons les organitzadores 200.000 persones i 50.000 mil segons la guàrdia urbana.
Per a les feministes i activistes “El 2020 és l’any de les dones” i criden a totes les dones a sortir al carrer i reclamar totes les causes històriques pendents.
Segons Nacions Unides encara hi ha restriccions legals que impedeixen a 2.700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes. El 2019 menys del 25% dels parlamentaris eren dones, i una de cada tres dones va patir violència de gènere.
El lema de la Marxa de l’8M 2020 ha estat: Juntes i Diverses per una Vida Digne. Autoorganització i revoltes Feministes Contre la Precarietat i els Fronteres.
Una exigència que s’ incorpora any rere any d’una manera transversal en els diferents col·lectius i reivindicacions del 8 de Març, és el tema de les cures. Ve ja de molt lluny l’exigència de repartir les responsabilitats en la cura dels fills, de les persones grans, de persones discapacitades i de la llar.
Posar la vida al centre, reivindicació del feminisme, suposa assumir tenir-ne cura que la cura de la vida i del planeta, i és un treball que s’ha de valorar i compartir. Hi ha d’haver una educació a les escoles des de primerenca edat per conèixer la responsabilitat d’assumir al llarg de la vida el compromís de cuidar-la. Alhora, l’obligació de la societat i els governs de quantificar el valor econòmic que suposa, que les dones hagin assumit i assumeixin a través de la història el fer-se càrrec de les cures de la família.
Moltes dones a Catalunya i a nivell de l’Estat Espanyol, estan treballant en Plataformes Feministes, entre elles; Cedaw i Istanbul conjuntament amb polítiques responsables d’igualtat, donant idees a posar en pràctica a l’Agenda 20/30 i portar-les a les trobades que es duen a terme a les Nacions Unides, en el marc de Beijing 25.
Amb la Pandèmia del Coronavirus, sortirà a la llum la precarietat existent en aquest pretés Estat de Benestar, a causa de les retallades efectuades en anys anteriors. També, s’ha de posar en evidència, com es repartiran les cures de les persones contagiades.
“Si treball i cures ja eren dues tasques en conflicte, ara a més seran simultànies”, diu la economista Mònica Grau Sarabia.
Xile, Argentina i Mèxic han liderat les protestes per exigir aturar la violència masclista, per la igualtat d’oportunitats i pel dret a l’avortament.
La situació política i social de l’Amèrica Llatina durant els últims anys ha donat peu a les dones a organitzar-se en defensa dels seus drets. Es van pintar els carrers de verd i morat i el crit d’ “Amèrica Llatina serà tota feminista” va ressonar a les principals capitals.
Les manifestacions han estat marcades en aquesta ocasió per un creixent descontent i la demanda als governs llatinoamericans de millorar les condicions de vida de la meitat de la població. Les exigències són cada vegada més fortes davant la denúncia que els estats han fet poc per augmentar la qualitat de vida de les dones.
Xile
La majoria dels presidents llatinoamericans no tenen perspectiva de gènere per dissenyar els seus programes de govern, i poques vegades s’han interessat en legislar en favor d’elles.
Però el Moviment feminista segueix fent història: dos milions de dones van marxar per Santiago i altres ciutats el 8M. Una convocatòria històrica, segons les organitzacions. Als carrers el crit cap al President Piñeira i cap a la ministra Pla davant la repressió ha estat: “No els tenim por”.
En la convocatòria es va difondre un manifest exigint la fi de les violacions dels Drets Humans i la formació d’una Comissió Independent de la Veritat, Justícia i Reparació.
En aquesta reivindicació massiva, s’està advocant per una asamblea constituent “efectivament popular, plurinacional i feminista, lliura i sobirana”, afirma el moviment feminista xilè. Tambe el 9 de Març va ser la segona jornada de la Vaga General Feminista 2020. No només a Santiago hi va haver mobilitzacions, dones de tot arreu de l’país es van adherir a la convocatòria feminista. Hi van participar: Moviment pel Avortament Lliure, el MeToo, i el moviment d’estudiants. Cal recordar antecedents com els de la lluita estudiantil contra l’abús i assetjament de 2016, les importants manifestacions estudiantils del Maig Feminista de 2018 i la primera gran marxa durant la primera vaga del 8M de 2019. El nombre de participants ha estat superior a tots aquest esdeveniments.
La consigna aquest 2020 ha estat “contra el “Terrorisme d’Estat”, éssent una de les seves manifestacions més importants dels últims temps la performance de Las Tesis, que ha donat la volta a el món amb la frase “El violador ets tu”. Les feministes van recordar als homes que abandonessin la marxa, amb el crit “que se’n vagin els masclets”.
Durant la manifestació hi hagué incidents de lesions de diversa consideració i més de quinze persones van resultar detingudes A l’acabar aquesta històrica mobilització, la Coordinadora Feminista 8M va donar lectura al seu manifest de la Vaga General Feminista 2020: “Exigim la fi de les violacions als Drets Humans, que mai més pretenguin fer-nos callar amb les mutilacions, les desaparicions, les tortures, els abusos, les violacions, els segrestos, les pallisses i la persecució”.
Van demanar la sortida de Sebastián Piñera i tot el seu Govern per haver-li declarat la guerra al poble. També la sortida de la ministra Plá pel seu silenci còmplice davant la violència política sexual. “Lluitem per una Comissió independent de Veritat, Justícia i Reparació i el alliberament immediat de tots els i de totes les preses polítiques de la revolta”.
Mèxic
A Mèxic han augmentat els Feminicidi i la indignació de les dones. Cada dia 10 dones són assassinades per raó de gènere. La mobilització de les dones en aquest país ha anat augmentant en els últims mesos davant la impunitat en els casos de Feminicidi. A mesura que s’ha anat coneixent la crueltat amb la qual s’han dut a terme, aquestes morts, les convocatòries han estat més nombroses. El govern mexicà ha pres posicions a favor de les protestes, per mitjà de les ministres en les seves diferents secretàries d’Estat, però, el president, Andrés Manuel López Obrador, s’ha negat a posicionar-se sobre les mobilitzacions feministes.
Les dones Mexicanes van convocar una aturada nacional el 9 de Març, ja que tot i ser un 40% de la força laboral pateixen una bretxa salarial d’un 34%. Van exigir igualtat d’oportunitats. La meitat de la població està vivint en situació de pobresa.
Durant la gran manifestació es van veure diferents pancartes, la majoria amb l’eslògan “Ja n’hi ha prou”. El 2019, gairebé 1.000 dones van ser assassinades al país pel sol fet de ser dones, un 137% més respecte a l’any 2015, quan es van començar a portar registres oficials. Aquests feminicidis han desencadenat la indignació de la societat i pressions perquè les autoritats se’n responsabilitzin.
Argentina
A l’Argentina també les feministes han deixat les protestes per al dilluns 9 de març sota el lema “Per l’autonomia dels nostres cossos i contra els fonamentalismes religiosos”. Dins de les accions que van convocar des del moviment feminista, va fer un “pañuelazo” el dia 8 de març davant de la catedral de Buenos Aires a favor de l’avortament legal, segur i gratuït, contestant d’aquesta manera a la missa convocada en contra per l’Església catòlica Argentina.
En aquest 2020, la reivindicació principal dels moviments feministes és aconseguir una llei de terminis per a la interrupció voluntària de l’embaràs, i en cas d’aconseguir-la, convertir a l’Argentina en el primer país d’Amèrica Llatina en legalitzar l’avortament.
El president argentí, Alberto Fernández, ha enviat aquesta setmana el projecte de llei, el qual serà debatut pels legisladors de les dues càmeres. Serà el novè intent de canviar el Codi Penal vigent, en el qual es contemplen penes de fins a quatre anys per a totes les dones que avortin, amb excepció del cas de violació o de risc per a la salut.
Aquesta és la primera vegada que la iniciativa parteix del Poder Executiu i no de la societat civil. Les dones argentines van sortir al carrer el 9 de març per exigir mesures contra els feminicidis. Tot i la gran mobilització social des de l’auge de “Ni Una Menys”, que va sorgir en el 2015, els feminicidis no han baixat. Segons l’Ong Casa del Encuentro, 299 dones van ser assassinades l’any passat. Ha suposat un augment del 10% respecte al 2018. Aquest any ja s’han registrat 68 feminicidis, entre ells alguns que han commocionat l’opinió pública per la seva crueltat, com el de Brenda Micaela Gordillo, assassinada i després esquarterada i cremada presumptament pel seu promés, de 19 anys.