Dia Internacional Contra la Violència Masclista Des de la CGT cridem per a que ens escoltin arreu del món: Ja n’hi ha prou de tanta Violència Masclista; ja n’hi ha prou de cap Violència Masclista. Durant aquest any, a Espanya, desenes de dones han estat assassinades a mans de les seves parelles, ex-parelles o familiars; milers de dones i de nenes han estat violades, abusades i assetjades sexualment.
Volem que s’assenyali a tots els agressors, tant des de les administracions públiques com des dels Mitjans de Comunicació i que la societat s’assabenti de que: No ens morim, ens assassinen! Al mateix temps, les administracions públiques segueixen sense dotar de cap pressupost el desenvolupament complert de les lleis que es van aprovar per a eradicar la violència masclista.
El seu immobilisme és el que sosté la violència de l’Estat contra nosaltres , amb les seves polítiques privatitzadores, antisocials i generadores de desigualtat. No n’hi ha prou amb exigir un Pacte d’Estat si aquest es queda en paper mullat! Els mitjans de comunicació al servei del poder, reprodueixen sense cap mena de crítica les violències estructurals masclistes, normalitzant un sistema binari heteronormatiu que ens cosifica, que instrumentalitza els nostres cossos objecte al servei del masclisme, volent-nos fer víctimes, submises i còmplices del patriarcat. Però nosaltres ens rebel·lem, parlem, escrivim els nostres propis discursos, escollim les nostres imatges, enfortint i enaltim la nostra lluita i dissidència, desenvolupem projectes autònoms i autogestionaris dels nostres recursos personals i comunitaris.
El sistema patriarcal ens necessita a les dones com a objectes reproductors de mà d’obra precària per poder continuar enriquint-se a costa nostra. Per això, la Llei 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, no permet exercir el dret a l’Avortament Lliure, Segur, Públic i Gratuït que exigim per a totes les dones, incloses les menors d’edat.
Deixeu de rebaixar-nos a la minoria d’edat per decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides. Davant dels avenços que varem aconseguir amb les nostres lluites, la reacció del masclisme organitzat és exigir una legislació que ens imposi una custòdia compartida en els casos de separació i divorci, en lloc de donar suport a una maternitat-paternitat responsable i acords en les cures de les i dels menors. Denunciem la violència institucional en els propis jutjats de violència de gènere cap a les dones i les seves filles i fills, castigant a les que denuncien.
Defensem una subversió feminista de l’economia, un coeducació feminista transversal i uns models educatius en totes les àrees de la vida que no reprodueixin ni invisibilitzin les violències masclistes, que es facin servir els diners dels nostres impostos per a eradicar la violència i assenyalar qui l’exerceix , incloses les diferents esglésies i institucions públiques. Ens declarem insubmises, rebels i subversives.¡ Reaccionem! Passem a l’acció! ‘Davant de les seves violències, la nostra autodefensa!
