Dimarts 23 abril 2024

Dimarts 23 abril 2024

Primeres periodistes amenaçades acollides a Barcelona

 

 

Miriam Daniela Ramírez i Mayra Mireya Cisneros són les primeres dones periodistes acollides pel programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic” de l’Ajuntament de Barcelona. Fa dos mesos que són a la ciutat. 

 

Periodistes mexicanes BCN

Les periodistes mexicanes Mayra Mireya Cisneros i Miriam Daniela Ramírez

 

La vinguda d’aquestes periodistes a Catalunya ha estat gràcies a la Taula per Mèxic, entitat que junt a la Comissió de Solidaritat del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) organitzaren el 13 de febrer a la seva seu de Barcelona el Quart esmorzar de la Taula per Mèxic amb premsa barcelonina i en aquesta ocasió amb les dues periodistes, com  a primera  trobada entre col·legues des que són a Barcelona.

El 3 de maig ambdues periodistes varen participar en el V Simposi sobre Llibertat de Premsa, a Lleida i aquest 8M han estat al Jardinets de Gràcia acompanyant a les periodistes catalanes en la seves reivindicacions. Mayra Mireya Cisneros Reyes prengué la paraula per explicar la situació de les dones periodistes a Màxic ( llegiu article a La Independent).

 

Qui són

Mayra Mireya Cisneros Reyes ha estat reportera i conductora de l’emissora de ràdio “La Poderosa”. Té més d’onze anys d’experiència i ha cobert a l’estat mexicà de Coahuila temes de política, successos, societat i comicis electorals. La seva tasca principal ha estat en el municipi anomenat Frontera. En els últims mesos, abans de venir a Barcelona,  ha estat víctima de violència i d’amenaces per la feina que estava realitzant.

Miriam Daniela Ramírez Arévalo és reportera del diari Ríodoce i també té més de 10 anys d’experiència en la professió. Ha situat la seva  feina més important en investigacions sobre corrupció i drets humans, sobretot de les empreses fantasma controlades pel govern de l’estat mexicà de Sinaloa. El 15 de maig de 2017 van assassinar a un company seu, Javier Valdez Valdez – qui fou fundador i periodista del diari Ríodoce, a Culiacán a l’ Estat de Sinaloa.  Ramírez Arévalo ha estat rebent, per les xarxes socials, missatges  intimidatoris pel fet de publicar articles sobre la corrupció.  També se l’ha amenaçat per haver-se involucrat en l’exigència de justícia per l’assassinat de Valdez.

Les agressions i amenaces contra Ríodoce i la seva plantilla han continuat.


 

Periodistes mexicanes BCN 1

 

L’exposició

La periodista Alícia Oliver, de la Comissió de Solidaritat del CPC i actual presidenta de la XIDPIC.CAT, fou  l’encarregada d’obrir i de conduir el debat. Explicà que són  les primeres periodistes dones que es troben acollides per aquest programa de l’Ajuntament de Barcelona per acollir periodistes sota amenaça. Anteriorment ja han estat acollits quatre homes periodistes amenaçats per l’exercici de la seva professió i el seu activisme pels Drets Humans.

Oliver recordà que Mèxic és el pais en pau on és mes perillós fer la feina de periodistes. Les dades ho testifiquen: assassinat d’ 11 periodistes el 2017, 9 el 2018 i 4 el 2019 fins ara. La impunitat d’aquests assassinats és clamorosa.

A les periodistes les acompanya Arturo Landeros, que coordina el programa d’acollida temporal de periodistes i explica que també hi ha un programa d’ acollida de defensor i defensores de Drets Humans per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i Brussel·les.

Ambdues es quedaran a Barcelona una temporada (normalment són sis mesos d’estada a la ciutat) i esperen estar ja llavors un xic recuperades per poder afrontar la violència que es viu a Mèxic i en especial la que les afecta directament com a professionals del periodisme que informen i investiguen la corrupció, que –tal i com totes dues afirmen- és econòmica i és política, i afecta pràcticament a tots els estaments institucionals.

Les seves experiències han estat molt dures, difícils de pair. Hi han perdut molt: la salut física i psíquica, el seu treball, la seva vida quotidiana a les seves ciutats, i moltes relacions personals. En algun cas es tracta de les relacions més importants i properes, ja que si ja és difícil viure en l’ambient tant dur del país, encara amb més motiu no tothom és capaç de suportar la tensió, la pressió, la por que acompanya a les persones amenaçades i pot afectar directament el seu entorn familiar o de veïnatge.

Mayra Mireya Cisneros Reyes explicà com arran del seu programa de ràdio a La Frontera va patir pressiona per una campanya política d’un partit que protestava per no tenir mes temps, fins i tot varen intentar subornar-la i en no aconseguir-ho van demanar la seva suspensió. Això li va passar després de mes de 20 anys treballant en comunicació. Aleshores va decidir pujar un vídeo a les xarxes a tall de denuncia i al cap de pocs dies la van aïllar. El mateix alcalde hi estava implicat, un alcalde que de nit era candidat.

Cisneros agraeix a algunes agències com la feminista CIMAC (Comunicación e Información de la Mujer de America Central y Caribe) que li varen donar suport.

Per a ella però tot aquest procés ha estat molt dolorós per les situacions familiars viscudes, per amenaces constants…Fins el punt que “Em vaig bloquejar totalment i ara estic sanant-me per a poder recuperar-me i retornar allà”.  Creu que podria continuar fent feina per Internet, però vol sobretot donar el missatge  que no es deixara vèncer en la seva voluntat de tornar al seu país, al seu lloc i lluitar per les persones que es troben en la seva situació.

Per la seva banda, Miriam Daniela Ramírez, periodista de Sinaloa explicà com al maig de 2017 van assassinar al seu company de diari Javier Valdes. Ja ho estava, però des d’aquell moment es va implicar més a fons en la defensa del periodisme i ara, des d’aquí està seguint aquesta tasca amb el mateix compromís.

En la seva experiència i fent palès el seu agraïment al programa de l’Ajuntament de Barcelona i a les dues entitats convocants de l’acte, exposà que creu molt en l’autorganitzacio, en construir xarxes de suport.

També volgué  que sábessim que diverses entitats o institucions han seguit el cas de Javier Valdés i continuen defensant els drets dels i de les periodistes a Mèxic, com ara: Artículo 19, CIMAC, el Comité para la Protección de Periodistas o Reporteros sin Fronteras o l’ONU. També molts periodistes individualment. Així s’estan fent tallers de capacitació, trobades amb altres periodistes, etc.

 

 

Periodistes mexicanes BCN taula 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El debat

Sobre el nou govern

Amb el nou govern d’Andrés Manuel Pérez Obrador espereu canvis significatius?

Explicà Ramírez que ara hi ha Rodes de premsa diàries amb membres del gabinet obert a tots els periodistes, però “potser nomes son paraules…però és una petit senyal d’apertura”. Afegí que, lamentablement en temes de seguretat i violència no  s’avança.

 

Les agressions a periodistes

Entenent que les víctimes ho són principalment a causa de temes de corrupció, quina possibilitat de canvis hi ha en polítiques orientades contra la corrupció?

Malauradament, respongué Ramírez, les agressions a periodistes, encara que no siguin d’investigació, continuaran mentre no minvin els nivells impunitat.

“S’ exigeix al govern la investigació dels fets corruptes denunciats quan – heu de saber- que el 70 per cent de la mateixa és part de l’estat agressor, funcionaris públics, forces armades…

 

Com a periodistes teniu protecció?

Hi ha una institució que depèn del govern ( La Casa dels Periodistes) i en el cas de la companya Cisneros – explica Ramírez- la van treure d’allà, del seu poble en veure el perill. Però no s’està preparat per poder fer vida normal. No hi ha cap estructura per a protegir-nos a llarg plaç. A banda, aquest mecanisme nomes actua un cop has estat agredit!

 

Merce Cabanes, periodista que ha viscut i treballat molts anys a Ciutat de Mèxic, els hi preguntà davant del cas de Javier Valdés, a qui se li va proposar anar al Perú i també des del diari La Jornada on el periodista treballava li van proposar de sortir. I no ho feu.

Per qué aquest sacrifici, aquesta voluntat de treballar per la llibertat d’ expressió, pel periodisme en aquestes situacions terribles?

Respongué Miriam Daniela Ramírez que “en el cas del company no ho varem calcular bé, per què creien que mai creurien aquesta línia, ni aconseguirien sobrepassar la nostra xarxa de protecció. Varem tenir un excés de confiança”.

I la periodista ens narrà només un petit apunt d’aquest món que tan irreal i terrible ens sembla des de la nostra ciutat. Les línies de la fiscalitat – digué- apunten que l’assassinat el va cometre el fill del narco Damaso, qui es lliura al EUA. I hores d’ara esta molt lluny que les autoritats mexicanes el puguin extradir. Damaso va culpar als fills del Chapo Guzmán i aquesta declaració encara ha embolicat més la investigació.

“La redacció a Rio 12 es molt petita, unes 12 persones i l’ assassinat d’en Javier ens va paralitzar molt, varem estar protestant al carrer, fent periodisme i lluitant per ell alhora. El periodisme d’ investigació hi va perdre, ara estem recuperant el nivell que havíem tingut”, afirmà.

Ens posà al dia sobre Sinaloa i la crisis als mitjans que pateix l’estat, sobre la necessitat de millorar els  protocols de seguretat: “Penseu que feia 15 anys que estàvem fent periodisme d’ investigació sobre el narcotràfic i no teníem cap xarxa de protecció!”. Afegí que a Proceso sí que han canviat, han fet capacitació i han creat xarxes de protecció.

 

 

Periodistes mexicanes BCN taula

 

 

 

La causa de la violència s’ explica només amb el narcotràfic?

No! digueren ambdues a l’hora.  Estan d’acord en que la corrupció es la principal causa, que comença en el propi govern. Però mentre hi hagi narcotràfic no s’ aturarà la corrupció. Hi ho reblà Arturo Landeros: “En altres escales ja forma part de l’ economia mundial”.

No hi ha sindicats de periodistes? No sentiu la necessitat de sindicar-vos?

Ramírez ens informa que l’organisme que s’acostaria als sindicats d’aquí són associacions corruptes. Que cal influencia i pagaments per formar-ne part. I també hi ha molts casos com el d’ella – referint-se a Cisneros- que no és periodista de universitat.

“Soc una comunicadora que un dia vaig decidir agafar el micro per donar veu a tothom que no en té. Sempre ha treballat en altres feines, a més a més de la ràdio”, confirmà Cisneros.

Estan d’acord en que en temes de corrupció no s’ arriba mai als responsables intel·lectuals, no hi ha un veritable poder d’ autoritat perquè caldria arribar als mateixos governadors.

 

I les periodistes dones com us sentiu?

“Per a les dones periodistes és més difícil encara, ja que tenim una major vulnerabilitat, i ni tenim la mateixa xarxa de suport, ni la mateixa protecció”, s’exclama Mayra Mireya Cisneros i afegeix “la gran majoria que hi ha darrera de la corrupció són homes i també qui hi ha darrera la corrupció dels mitjans de comunicació són homes. Les dones podem incidir ben poc”. Ras i curt!

Ramírez digui que “ho tenim més difícil per a exercir el periodisme, perquè Mèxic és un país molt masclista i la corrupció també hi és entre periodistes, com entre policies o  alcaldes”. Ramírez va denunciar que els feminicidis estan augmentant, les lleis no s’apliquen i les dones i les nenes viuen amb por. Explicà que el nou govern afirma que vol reestructurar els departaments que afecten a les dones, però en realitat fins el moment només els hi ha tret pressupost.

Cisneros ens amplià la seva historia lligada a la del poder dels diners del narcotràfic que s’empra per a les corrupció polítiques. A Coagula, el seu estat, varen matar més de 300 persones només pel fet que els seus noms eren en una llista de contactes. I el govern municipal no va actuar. Encara avui no se sap ni on son. Sembla que fins i tot varen obligar a presos que treballaven en tallers de cotxes blindats per a que i contribuïssin a desfer cossos en àcid.

Aquestes són les històries que semblarien increïbles de no ser ben certes, histories que viuen aquestes col·legues, històries que sempre passen ben a prop seu i malauradament a elles els hi ha tocat ara directament.

 

Podeu utilitzar xarxes de fora?

“Aixo ajuda molt – respongué Ramírez- perquè encara que les i els periodistes intentin canviar de tipus de periodisme, de temàtica, hi ha establertes unes xarxes de vigilància que et tenen controlada, i saben que vas escriure d’això i d’ allò. Els hi molesta que parlis, que informis. Els que em varen atacar a mi, em controlaven després igualment. Hi ha molta gent que està passant por. És molt important per tant la feina de xarxes de fora del país. Són les úniques que ens podeu ajudar”.

El que feu perquè surti la veritat es impressionant, i Riodoce n’és un exemple. Que necessiteu?

Expliquen que tenen Articulo 19 i la Red por los Derechos digitales, però que es necessita més formació de cursos de seguretat digital, cursos per a periodistes locals en temes legals, en denuncies per dany moral i difamació, que és una altra manera de pressionar a periodistes des de la corrupció.

“Apostem molt per la tecnologia perquè a les xarxes socials no poden parar nos”, afirmen i expliquen que en la darrera campanya municipal han avançat molt en aquesta línia.

Viure amb por no es viure

Mayra Mireya Cisneros Reyes s’ha deixat alguna cosa al pap i al tinter:

“Ser simplement dona a Mèxic ja és difícil, el marit et ven, et pega, no et deixa fer cap activitat. I trencar estereotips per una dona es molt dur. Jo ho vaig perdre tot, la mare, la filla….  He hagut de deixar la mare malalta i a la filla,  que es va distanciar de mi perquè no entén el que faig, que m’arrisqui. Vaig arribar malalta emocionalment a Barcelona, però estic sanant-me i vull recuperar-me i tornar al meu país, a Mèxic”.

Cisneros espera, sembla que més que Ramírez, que el nou govern sigui un canvi, però no sap quan podrà tornar. I calcula que probablement fins el 2020 o el 2021 no sigui possible: “Jo no vull que les meves netes visquin aquesta vida. Jo defenso el periodisme a capa i espasa”, afirmà.

Miriam Daniela Ramírez retorna aquest proper mes de maig i pensa continuar fent periodisme encara que espera fer un periodisme més segur. Digué que s’ emportarà de Barcelona i d’ Europa l’ atenció a aquest problema i les seves repercussions. Digué que “encara llegeixo poc sobre el que es va publicant perquè encara no ho ha superat, tinc l’ esperança però que estiguem influint”.

 

 

Periodistes mexicanes BCN taula 1

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El paper de les dones en la construcció de la pau

    Una mostra brutal del context en el qual les dones participen en tasques...

VALÈNCIA: Dijous 8 de Març: Manifestació 19’30 h. eixida: Glorieta

    Recorregut: Jardins del Parterre (cantonada C/Pau) Palau de Justicia, Colón, Xátiva, Av. Maqués...

Aquest setembre lliurament del Premi AMECO Press 2011 a: La Independent, Rosa Ma.Calaf i Montserrat Domínguez

Els Premis AMECO d’enguany destaquen a les periodistes Rosa Ma.Calaf i  Montserrat Domínguez i a l’agència catalana...