Diumenge 21 abril 2024

Diumenge 21 abril 2024

Periodista y escritora

8 homes 8

 

OPINIÓ

Sis són els que són, els que es van presentar per caps de llista dels partits d’àmbit estatal que aspiraven a  ser presidents de govern: Pedro, dos Pablos, Albert, Santiago i Íñigo, als quals hi cal afegir Gabriel i Aitor d’àmbit autonòmic, dels partits més votats.

En nom de JxCat va ser una dona perquè el que havia de ser número uno és a la presó. En total el 63% de caps de llista de totes les províncies van ser homes (portal Maldita.es amb dades de BOE).

Normal oi? De totes maneres no cal preocupar-se, ja que tots som persones i iguals; i a més això de ser dona o home avui dia ja està passat de moda, és una antigalla. Qui sap si dels 8 candidats algun d’ells se sent dona, per què no? si ara el que defineix la identitat de gènere és el sentiment íntim.

Els homes poden perfectament posar-se en el nostre lloc: saben el que se sent quan guanyes menys que ells; el que passa quan et rebutgen en un lloc de treball perquè pots quedar embarassada; el que és organitzar la intendència a casa al mateix temps que complir vuit hores de treball; saben molt millor que nosaltres el que és tenir una menstruació dolorosa, portar nou mesos una criatura a l’úter i sobretot saben el que és parir i més encara, cedir-lo a uns tercers que es troben a mil quilòmetres de distància; i si no ho saben el inventen com aquella famosa imatge de la parella de gais que, com en el Conte de la minyona, simulava haver tingut una criatura (veure aquí) mentre la partera de veritat apareixia a un costat com si hagués estat de visita. Quant dolor va haver de experimentar aquell home pelut mentre la dona empenyia.

I és que els homes ho saben tot sobre les dones, què dic, ho saben molt millor que les dones. I a més avui dia pots ser dona i tenir barba i bigoti, penis i tots els atributs considerats tradicionalment masculins, perquè en el fons poden sentir-se més dona que qualsevol de nosaltres. I qui som les feministes passades de moda per a qüestionar aquest sentiment? Aquests homes candidats saben perfectament el que volen les dones, parlen millor, pensen millor, defensen millor els nostres interessos. Per què cal demanar la paritat? Que governin ells! Podríem dir parafrasejant Unamuno. A això, amigues meves, poden conduir algunes derives que fan furoren el feminisme postmodern. Que Santa Judith ens agafi confessades.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Un altre món és possible?

S’han desmuntat les carpes que han allotjat el desè Fòrum Social Mundial a la universitat...

Les camises per al metro i peces de roba oversize

Les dones joves del nostre país no trigaran a tenir al seu abast,  a botigues...

Comunicació creativa: inclusiva i no sexista

Per Lenny Cáceres*. DGF Entre les recomanacions de comunicació com a generadora de cultura i...