OPINIÓ
Març 2021. 12 mesos de pandèmia. Encara ens queden uns mesos més per poder arribar al que s’anomena “immunitat de ramat” i poder recuperar relacions, viatges i sortides.
Poder anar més enllà de casa a la feina (si en tens), de comprar al costat de casa, de les visites al CAP, i tot allò que omplia la vida fa un any enrere. Pel camí però, les nostres mortes, poc acompanyades. 12 mesos d’excepcionalitat sanitària que amb les vaccines podem reconduir. Està a tocar. Queda el més difícil de la pandèmia: vides dignes i lliures per a totes.
Març 2021. 36 mesos d’injustícia. 3 anys de presó, exili, i centenars d’encausades per haver fet realitat el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, per defensar l’exercici de l’autodeterminació d’un poble i fer-ho en les millors condicions possibles. Milers de persones encausades d’arreu del territori i les que vindran. Perquè la repressió de l’Estat espanyol no s’atura. Són més de 36 mesos, perquè des d’octubre del 2017 ja hi ha presos polítics, però fins al març de 2018 moltes no vam reaccionar col·lectivament davant l’excepcionalitat democràtica que vivíem i encara avui dia vivim.
Aquell 23 de març de 2018 va ser un sotrac contundent: preventivament el tribunal suprem d’Espanya tancava a presó a la presidenta del Parlament Carme Forcadell*, i a la consellera Dolors Bassa! Tres anys més tard, continuen tancades, amb sentència ferma, 11,5 anys i 12 anys respectivament. Les diferències polítiques et porten a la presó a l’Estat espanyol. Només això és d’una excepcionalitat democràtica evident. Mateixa “democràcia” on corruptes de tota condició i violadors són “blanquejats” per un sistema polític, judicial, policial, mediàtic, econòmic, social i, també militars, fonamentalisme catòlic i la monarquia! És tot el sistema. On està la vaccina per aquest despropòsit?
Vivim en un estat de no dret. Els drets fonamentals com la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació, el dret de defensa, el dret de sufragi actiu o els drets penitenciaris són alterats, restringits, perseguits, represaliats. De moment, 3.300 persones represaliades polítiques, la xifra de la vergonya per a qualsevol país que es continua tenint per democràtic perquè surt en un rànquing internacional. Per a l’Estat espanyol és més còmode exercir la repressió a través del poder policial i del judicial que no pas afrontar el conflicte polític. És una qüestió de supervivència de l’estat espanyol o és una qüestió de supervivència del sistema que unes quantes elits tenen muntat en propi benefici? Sigui com sigui, és a costa de la llibertat de Catalunya i de totes i cadascuna de les represaliades polítiques.
La presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa empresonades per sedició, un delicte que noexisteix. Sentències, totes, que van contra els drets i llibertats de tota la ciutadania. Són càstig, són venjança, són odi. No podem anar sumant mesos d’injustícia, de presó, d’exili, d’espera que arribi la citació, el judici, la sentència, les multes, la violència per manifestar-te i camí de comissaria… com diu el manifest d’aquests 3 anys de Cap Dona en l’Oblit, “la pandèmia agreuja, encara més, la injustícia amb endarreriments dels judicis i citacions per les protestes post-sentència o esperes interminables com les detingudes 23S. 150 causes obertes contra l’independentisme i intents de rejutjar casos ja resolts com el de Tamara Carrasco. No hi ha reparació possible pel temps d’angoixa en espera de judici o de privació de llibertat ni pel mal infligit sobre l’entorn familiar i d’amistats. I les nostres companyes preses polítiques, amb la incertesa de saber que qualsevol dia pot arribar la trucada de presó anunciant la revocació del tercer grau. No oblidem a les exiliades polítiques, també 3 anys lluny de casa seva, malgrat que la justícia europea ja ha deixat en evidència la incompetència de la justícia espanyola.”
Aquesta excepcionalitat ha d’acabar. És inimaginable pensar com deu ser viure esperant i comptant que passin 144 mesos per recuperar la llibertat perduda per voler ser independent, resultat d’un judici farsa, d’un tribunal polititzat. És imprescindible que les companyes represaliades recuperin la llibertat, i totes recuperem la tranquil·litat d’exercir els drets civils i polítics sense perill de rebre cops de porra, ser arrossegada per la policia o perdre un ull per participar en una manifestació. És imprescindible recuperar credibilitat en un present que ens permeti fer camí en llibertat. Sense la fi de la repressió, no és possible i sense la resolució del conflicte polític des de la política tampoc. Per totes, per tots.
* Aquest 23 de març, un domàs de Cap Dona en l’Oblit ha estat lliurat a l’Arxiu nacional de Catalunya en el transcurs de l’acte de lliurament de les cartes rebudes a presó per part de la presidenta Carme Forcadell. Un domàs amb els noms dels col·lectius i entitats que formen la Plataforma Dones x República, exemple de la persistència de totes per no deixar soles les companyes empresonades, exiliades i encausades. Les dones continuem sent part de la memòria històrica d’aquest país que fa segles que vol viure en llibertat.
