Per Consuelo Aguilar. Diario Feminista
L’11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, proclamat el 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
L’ONU ja ha assenyalat que la pandèmia ha tingut un important impacte negatiu en les dones científiques. Menys de el 30 per cent dels investigadors arreu del món són dones. Segons dades de la UNESCO (entre 2014 i 2016), només al voltant del 30% de totes les estudiants escullen estudis superiors dins el camp de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i matemàtiques (STEM). A tot el món, la matrícula d’estudiants femenines en el camp de la tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC) suposa un 3%; en ciències naturals, matemàtiques i estadística, un 5%, i el 8% en enginyeria, manufactura i construcció.
La bretxa de gènere persisteix. En desxifrar el codi: l’educació de les nenes i les dones en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) (2019) s’assenyala que només el 28% el personal investigador a tot el món correspon a dones. Noemí López assenyala els dos fenòmens concurrents: el conegut com “sostre de vidre” (conforme s’ascendeix en els llocs de poder, el nombre de dones decreix) i el “leaky pipeline” o “la canonada que degota” (explica per què les dones desapareixen poc a poc de les carreres científiques a les que accedeixen, lligat a l’anterior).
El 2017 un article de Lin Bian, Sarah-Jane Leslie i Andrei Cimpian, publicat a Science, va mostrar que els estereotips de gènere sobre la capacitat intel·lectual sorgeixen als sis anys i les nenes aprenen a subestimar. En molts països coincideix amb l’inici de l’educació obligatòria. Les evidències científiques que es publiquen ajuden a qüestionar i a transformar la realitat. Aquest article apareix citat en el documental This changes everything “(2018), Això ho canvia tot, dirigit per Tom Donahue en associació amb el Geena Davies Institute of Gender in mitjana, entre d’altres. L’Institut defensa “si ella ho pot veure, ho pot ser”.
Són necessaris aquests models d’identificació per a les nenes, perquè en el total de pel·lícules de Hollywood que es van filmar en 2019, amb tota la seva repercussió mundial, la representació d’actrius en l’elenc era del 27’9% en les pel·lícules d’acció i aventura, el 33’3% en les d’animació i del 38’7% en les comèdies. En els últims 13 anys el percentatge de directores és del 4’8%. La proporció és de 20 directors per 1 directora, segons l’estudi de la fundació Annenberg per a la Inclusió, un grup d’estudi multidisciplinari en el camp de la investigació d’humanitats de la Universitat de Carolina de Sud. El Oscar a la millor direcció només s’ha concedit a una directora, Kathryn Bigelow el 2010.
Per això moltes actrius com Reese Witherspoonse esdevenen productores. I exigeixen iguals salaris que els actors. En This changes everything es mostra que a el principi, amb el cinema mut, hi havia moltes directores a Hollywood. L’androcentrisme les ha anat apartant, perquè són cercles de poder masculí que fan que es contracti per dirigir determinats projectes a homes i no a dones.
La representació en la percepció que tenen de si mateixes les nenes i les adolescents també la va plantejar en el nostre context la directora Chus Gutiérrez en el seu documental Rol & Rol (2020) mostrant la necessitat de més mirades, més diversitat, perquè “a tot el món les dones no arriben a realitzar el 10% de les imatges que veiem. El 90% de les històries que ens commouen estan narrades per homes”.
El cinema ens ajuda a descobrir altres referents com, per exemple, Hidden Figures (2016) dirigida per Theodore Melfi basada en el llibre de Margot Lee Shetterly, una història de quatre dones matemàtiques afroamericanes de la NASA –Dorothy Vaughan, Mary Jackson, Katherine Johnson i Christine Darden– en l’avantguarda del moviment feminista i de drets civils. Existeixen moltíssimes més pel·lícules i documentals que ens poden apropar a altres referents de dones científiques.
I també recursos per utilitzar en educació com la sèrie d’animació “La dona a la ciència”, del Museu de Ciències de la Universitat de Navarra, creada amb l’objectiu d’acabar amb aquest handicap de la manca de referents femenins científics, una de les limitacions perquè més nenes vulguin seguir una carrera científica. O el projecte. #ChicasInTech de la Fundació Esplai de Vallecas, amb suport de Women in Games Espanya (WIGES), un videojoc per a visibilitzar les dones que són referents en els àmbits de la tecnologia i de la ciència que anima les nenes i adolescents a un futur en aquest context. També altres recursos com el còmic Científiques, de la Universitat de Sevilla; jocs de cartes com Herstóricas pioneres; o jocs de taula, i fins i tot variants de jocs coneguts per visibilitzar les dones en diversos camps.
Les biblioteques d’aula són un lloc important de visibilització. Hi llibres d’informació o coneixement adreçats a nenes i nens, per apropar-nos a dones científiques com, per exemple, els llibres sobre Ada Lovelace: Les idees d’Ada, de Fiona Robinson, (2017), Ada Lovelace, de Mª Isabel Sánchez Vegara i Zafouko Yamamoto (2017) i Ada Lovelace. Desxifra el codifica, de Nenes rebels (2020). Sobre Hedy Lamarr: Hedy, d’Itziar Miranda i Jorge Miranda (2017). Sobre Dian Fossey: Dian Fossey, de Mª Isabel Sánchez (2017). Sobre Maria Salomea Skodowska-Curie: Marie Curie, de Valeria Edelsztein (2019), Marie Curie, d’Isabel Sánchez (2016), Marie Curie. Al país de la ciència, d’Irène Cohen–Janca i Claudia Palmarucci (2020). O sobre Jane Goodall: Jo, Jane, de Patrick McDonnell (2015) …
També llibres que es poden utilitzar en projectes sobre dones científiques com superdones, superinventoras: idees brillants que van transformar la nostra vida, de Sandra Uve (2018), Les noies són de ciències. 25 científiques que van canviar el món, d’Irene Civico i Sergio Parra (2018) o Elles són de ciències. Històries, passions i somnis de 15 científiques, de Vichi de Marchi (2018). A més d’aquests llibres d’informació, també tenim llibres de literatura com els còmics Marie Curie: l’activitat de l’ràdio, de Jordi Bayarri (2014) o Marie Curie, d‘Alice Milani (2019).
I els llibres de la campanya “No more Matildas” (2021), iniciada per l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT). Tres llibres en què es recrea com haurien estat les vides d’Einstein, Fleming i Schorödinger si haguessin nascut dones. Amb textos de Nöel Lang i il·lustracions de Rodrigo García Llorca.
Són una petita mostra de tots els recursos que podem utilitzar.
Recordem que el 2013 es va presentar la investigació de la Universitat de València “Les dones en els continguts de l’ESO” que va revelar que només hi havia un 7’5% de referents culturals i científics femenins en els llibres de text de l’ESO. Es van analitzar 109 manuals de tres editorials en totes les assignatures dels quatre cursos de l’ESO i es va mostrar l’escassa presència de dones, la seva pràctica exclusió de la visió de món que es trasllada des de l’ensenyament i, conseqüentment, la manca de rigor en els continguts acadèmics.
Tampoc hem d’oblidar que les dones han publicat menys sobre la pandèmia. Entre les raons hi ha la desigualtat en la conciliació i en la distribució del lideratge investigador. No obstant això, segons el CSIC, a Espanya, contra la tendència dominant, les dones han guanyat pes en els grans projectes vinculats al Covid-19 perquè dels 25 projectes seleccionats, 13 estan liderats o codirigits per dones.
No hem tampoc d’oblidar que en les ciències humanes i socials també hi ha investigació i investigadores. Investigació al servei de la millora de la societat civil.
És necessària la presència de referents de dones científiques a les aules. I en el dia a dia de la ciència urgeix acabar amb la bretxa de gènere. Són necessitats reals. De les dones. De l’educació de tota la ciutadania.
