María Eugenia Mesa Olazábal. Foto Tona Gusi
L’autora ha escrit per a La Independent aquest article sobre la seva intervenció feta al Col·loqui Internacional “Mujeres y Medios masivos de comunicación en la historia y la cultura de América Latina y el Caribe”, celebrat a La Habana del 20 al 25 de febrer de 2017.
Imatge d’Iris Dávila a la revista Bohemia, La Havana, 4 de juliol de 1993
Revista Caimán Barbudo. La Havana, septembre de 1977, p. 7
És coneguda la significació i transcendència que per a la cultura nacional té la ràdio des de la seva fundació. Mitjà idoni per difondre cultura cubana, a més de generar una altra manifestació artística resultada de la difusió d’elements diversos.
Va començar el 10 d’octubre de 1922 amb un concert de la cantant Rita Montaner i la locució de Zoila Casas Rodríguez, pionera en aquest quefer; altres el van continuar en diverses emissores del país. No obstant això, van passar diversos anys sense que interessés col·locar dones com locutores. Després, a Santiago de Cuba, l’estació Radio Hora, va ser ocupada només per dones; aquesta no va tenir més transcendència i va continuar el locutor com a amo i senyor de l’èter.
Diverses institucions van acudir al mitjà per difondre activitats que les identifiquessin com la revista Bohemia que va crear el programa: Hora Revista Bohemia (1931) amb la participació d’intel·lectuals com la narradora d’avantguarda i lluitadora feminista Ofelia Rodríguez Acosta. Abans de concloure 1932 i fins a 1956, quaranta veus femenines d’un grup de professionals de diferents disciplines es van escoltar a través del programa Universidad del Aire. Les dissertants van portar coneixements generals a les dones a qui van alertar de les seves capacitats per a inserir-se i orientar-se en la societat.
En fracassar la vaga general política de 1935, va sorgir l’Hora Cubana de la Cultura Popular, i després l’ Instituto Popular del Aire per portar cultura a la majoria de la població; es van destacar Camila Henríquez Ureña i Vicentina Antuña. Similar prestació va tenir Mirta Aguirre quan escrivia per a l’emissora Mil Diez. El 1958 durant la lluita insurreccional Ernesto Guevara (Che), crea Radio Rebelde emissora identificada amb la veu de la locutora i actriu Violeta Casals.
Amb l’adveniment de la televisió (dècada del 50), comencen a sentir-se altres noms de dones en el medi visual que les popularitza anunciant articles per a l’ús de les dames. Criteri que va limitar a la locutora radial, mentrestant a la televisió, la model la desplaçava amb freqüència.
La novel·la radial va ser introduïda, en la dècada del 40, mitjançant obres dramatitzades de tall romàntic i melodramàtic. El 1947 la RHC, va transmetre la novel·la Tierra adentro, de Dora Alonso (1910-2001), la qual va marcar una pauta en el seu gènere; adaptada en forma seriada va quedar definida la temàtica camperola.
Al següent any, Iris Dávila (1918-2008) redacta i estrena per a l’espai Así es nuestra vida, de la CMQ, la seva primera novel·la Teresa Maderal, l’argument el desenvolupa en un poble proper a la capital. Les dues escriptores entre 1948 i 1949 es consoliden en aquest quefer. Dora a la temàtica rural i Iris en l’extra de la capital. Dora manté durant anys el desenvolupament de les seves novel·les muntanya endins, Iris les desenvolupa tant al camp com a la ciutat. De la tasca realitzada per totes dues en el maneig de la literatura radial, es generalitza el realisme.
Bohemia. La Havana, 4 de juliol de 1954, p. 48
Iris Dávila, advocada, publicista, dramaturga, redactora, editora, assagista, va crear una extensa obra. A la revista Vanidades es registren articles on apareixen les seves preocupacions sobre la funció femenina en la societat. Atreta per la ràdio va concebre el programa: El placer de leer, que va enviar al director de Programació, aquest va ser rebutjat per: “massa intel·lectual”; però li va oferir doble treball: advocada i redactora de comercials.
Així va ingressar a CMQ Radio el 1944 i, el 1948 estrena -com abans he dit- Teresa Maderal, la seva primera aportació a la radionovel·la seguida d’un prolífer cabal que s’escamparà per la ràdio i després per la televisió. Cap el 1949 ja era una guionista professional de la dramàtica radiofònica. En lloc de l’exotisme i la simple història d’amor imperants, privilegia els ambients domèstics ciutadans, personatges femenins i altres de classe baixa així com, metges o advocats que ajuden els desvalguts. Amb aquest aval integra el grup d’escriptors i escriptores que reflecteixen crues realitats socials en relats que les cadenes radials nacionals difonien.
Els espais Divorciadas y Por los caminos de la vida de la CMQ així com els d’altres estacions van transmetre d’Iris més de seixanta radionovel·les, gairebé totes amb gran èxit; cada novel·la era una història que, en el cas de Divorciadas (1949) estava centrada en un personatge femení que tenia l’estatus civil “divorciada” o estava a punt de ser-ho, condició generalment valorada per la societat com “dona fàcil”. La causa de la sentència de divorci generalment era “la incompatibilitat de caràcters”, la més convenient per encobrir l’home.
El 1951, estrena Por los caminos de la vida, aquest va obtenir, el 1954, un èxit rotund amb “Dos contra uno”, obra profundament humana on els personatges es van arrelar de tal manera en l’audiència que Iris rebia per milers les cartes demanant que no acabés la novel·la, la sol·licitud va ser complaguda.
D’ella la crítica va apuntar: “Iris Dávila aixeca un índex acusador a la societat corrompuda que amb els seus vicis i xacres, perverteix a la joventut”.
També van ser populars els seus llibrets per a l’espai La novela de las ocho amb: “Huérfanos del hogar”, “Los hijos de la casa cuna” i, unes altres amb títols similars denoten els orígens de criatures sense empara filial deixades o abandonades a les “Casas cunas” per raons diverses i prejudicis, el més recurrent, era amagar el “fruit del pecat” de la dona-mare. Totes aquestes dramatitzacions es basaven en fets reals en els quals la imatge de la dona era poc edificant, esquema típic d’una societat masclista i subdesenvolupada.
La televisió va estrenar diverses històries. Els seus guions van visualitzar unitaris, relats episòdics i les novel·les: Rosa María y Rumbos opuestos, sobre treballadores ciutadanes. Va assessorar ràdio-televisió i va impartí cursos de Teoria i Composició Literària. Va escriure sobre la novel·la radial com a gènere literari.
A la publicació digital d’Amèrica Llatina “Destacadas”, s’adverteix: “Iris Dávila va ser l’única creadora de ficció radial-televisiva que posseïa l’ofici d’escriure amb èxit provat en els mitjans de comunicació durant dècades i al mateix temps podia disseccionar teòricament per identificar les seves precedències i singularitats dins de la cultura massiva universal i de la nostra pròpia història”.
