9 dies de vaga de fam porten ja 6 treballadors de Telefònica a Barcelona. El motiu, demanar la readmissió d’un treballador (un dels vaguistes) acomiadat per estar de baixa mèdica amb l’aplicació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors. Acomiadament que va ser declarat nul en primera instància i improcedent posteriorment.
Durant aquests dies han estat múltiples els actes de solidaritat i suport als vaguistes, però la premsa escrita d’aquest país no s’ha fet ressò del tema. El comitè de suport ha intentat posar un anunci pagat a la premsa però alguns mitjans s’han negat, Telefònica mana.
Ens trobem dons en un cas clar d’ocultació d’una notícia perquè no interessa als poderosos, en aquest cas a la multinacional Telefònica. Un clar exemple de manca de llibertat d’expressió. Això es greu, més greu és encara que els interessos econòmics passin per davant dels drets i la salut de les persones.
No es d’estranyar aquesta actitud tan intransigent de l’empresa, vol castigar a les persones que no accepten la seva política de destrucció d’ocupació i de precarietat laboral i a la vegada ficar por al conjunt de la plantilla. Una plantilla que durant molts anys ha estat capdavantera en la lluita sindical i per la igualtat efectiva entre homes i dones als centres de treball.
Els treballadors que estan fen la vaga de fam realitzen una protesta radical que pot tenir conseqüències per la seva salut, reclamen que no es pot acomiadar a ningú per estar de baixa mèdica i que si hi ha acomiadament improcedent sigui el treballador o la treballadora qui pugui escollir entre continuar treballant i la indemnització.
Que l’empresa li negui a Marcos el dret al treball i a la mateixa vegada renovara a Urdangarin, imputat per delictes de corrupció, preservant la seva presumpció d’innocència no deixa de ser un sarcasme. Només de Telefònica depèn posar fi a aquesta injustícia i que Marcos recuperi el seu lloc de treball i que els vaguistes acabin amb la seva protesta.
Barcelona, 13 de novembre de 2012