A la Trobada van assistir representants de 30 països de Llatinoamèrica i el Carib
“Diverses però no disperses” va ser el lema que va reunir més de 2.200 dones en el 14è Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (EFLAC), realitzat a Montevideo, Uruguai, del 23 al 25 de novembre.
L’activitat va culminar amb una concentració al dia per la no violència contra les dones als afores de la Intendència, a partir de dues marxes originades en dos punts de la ciutat: la que cada any realitzen les Dones de Negre des de Plaça Independència i la que va començar a l’esplanada de la Universitat de la República.
La trobada va ser possible gràcies a més de 100 voluntàries que van organitzar i van produir els viatges, estades, alimentacions i participacions de les assistents, els quals es van reunir durant tres dies a Rural del Prado a debatre sobre diverses estratègies per avançar en més drets per a les dones i la transformació de la societat.
Lilian Celiberti, de Quotidià Dona, qui va formar part de la Comissió Organitzadora, va assenyalar a SEMlac que “aquesta trobada va significar molta feina i també moltes tensions, però igualment molta satisfacció de pensar que ho podem fer amb voluntàries, sense contractar una empresa especialitzada”, va sostenir.
“Llavors, és una satisfacció col·lectiva d’haver pogut fer-ho i d’haver pensat alguns dels debats que després va fer el col·lectiu”, va explicar.
Per Lilian, “la nostra tasca com a Comissió Organitzadora era habilitar l’espai per a la Trobada, però la Trobada ho fem totes. Va ser una experiència col·lectiva de solidaritat molt interessant i bonica”.
Concentració per la No violència
La concentració va reunir milers de persones a la Intendència de Montevideo, on va parlar a l’assistència Minou Tavarez Mirabal, filla d’una de les germanes Mirabal assassinades durant la dictadura de Rafael Trujillo a la República Dominicana i crim pel qual es va instaurar el 1981, en la 1a Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib a Colòmbia, el Dia Internacional per la No Violència cap a les Dones.
Minou ha indicat que “la construcció cultural de la violència contra les dones està fonamentada en el poder patriarcal, que atorga supremacia masculina als homes contra les dones fortament arrelada a les nostres societats. L’home que colpeja la seva parella, que viola a la seva filla, néta, germana, que assetja sexualment la seva companya de treball, que persegueix i mata la seva exdona, exnòvia, que agredeix verbalment a qualsevol dona, d’una o altra manera, expressa la idea de propietat i el control que sobre les dones volen exercir els homes “.
En la marxa del 14è EFLAC van destacar les afrodescendents i negres, els qui van cantar i ballar, referint-se a una Llatinoamèrica negra i feminista. Milene Molina, de la Col·lectiva de Dones Afrodescendientes Luanda de Xile, ha indicat que per a “per a nosaltres ha estat molt important estar aquí. Es va instal·lar el debat del que racial gràcies a l’espai que hem exigit les negres. I em sembla bé que es doni aquest espai, però la meva crítica és que seguim discutint els temes de negres entre negres, però el racisme l’exerceix l’altra sobre nosaltres, aleshores amb aquestes altres hem de parlar “Van marxar també organitzacions lèsbiques, contra la violència, pels drets sexuals i reproductius, indígenes, joves i grans, a més de les treballadores sexuals que van assistir organitzadament a la Trobada i els drets van ser esmentats en gairebé totes les conclusions de les 10 Assemblees temàtiques realitzades.
Sobre això, Elena Reynaga, secretària executiva de la Xarxa de Trabajadoras Sexuales RedTraSex, va assenyalar a SEMlac que en “aquesta Trobada vam rebre el que sembrem. La nostra primera vegada va ser a Mèxic, 2009, i pràcticament ens van fer fora. Estem realment feliços i creiem que hi ha de seguir construint. Ara el repte és que el que hem aconseguit enllà ho aconseguim a nivell nacional en termes d’aliances “.
En acabar, es van llançar globus violetes al cel i dones peruanes vestides de vermell van realitzar una acció per denunciar les 2.074 esterilitzacions forçades realitzades durant el període presidencial d’Alberto Fujimori a dones camperoles i indígenes, assenyalant “Som les filles de les dones que no van poder esterilitzar “.
les assistents
A la Trobada van assistir representants de 30 països de Llatinoamèrica i el Carib, en totes les seves diversitats, per debatre sobre 10 eixos incorporats per les organitzadores i referits al cos, l’autocura, l’economia, el racial, el bon viure, la participació política i els fonamentalismes, la violència, entre d’altres.
Per Ana Laura Pimentel, de la col·lectiva Chamanas de Chiapas, Mèxic, aquesta trobada “ha significat un aprenentatge en escoltar a altres, especialment a les grans, sobre les dificultats que elles han tingut perquè avui sigui una mica més fàcil per a nosaltres “, ha indicat a SEMLac.
Malena Haboba, de la Xarxa PAR Periodistes d’Argentina per una Comunicació no Sexista, va assenyalar a SEMLac que” aquesta trobada va significar la possibilitat de conèixer munt d’experiències i companyes de diferents països, és primera vegada que participo en una Trobada Llatinoamericà i és una oportunitat única, més en aquests temps, quan la dreta està ben organitzada ia nosaltres, com a feministes llatinoamericanes, ens falta una mica de sinergia “.
Des d’Espanya, València, també va viatjar un grup de feministes de la Casa de la Donna, entre els que Angels Mata ha dit estar “molt contenta d’estar amb tantes dones de l’altre costat de l’Atlàntic”. Per Glòria Maria Bustamante, de la Corporació Educativa Combos de Colòmbia, aquest “és la trobada de molts mons: dones negres, indígenes, urbanes, rurals? I és la possibilitat d’escoltar el que està passant en altres parts del món amb les dones, però també és la possibilitat de potenciar les nostres resistències.
No crec que anem a resoldre moltes coses de les que ens succeeixen, però sí potenciarem l’esperança. Escoltar els relats de resistència fa que augmenti l’esperança i les ganes de seguir la lluita “, ha indicat a SEMLac.
Libertad para Milagros
La trobada es va realitzar enmig de diverses contingències, una d’elles l’assassinat d’una nena de 12 anys després d’estar desapareguda tres dies, la víctima número 26 de l’Uruguai en el que va d’any i la tercera infant en els últims mesos. Un altre dels temes de la contingència que van marcar l’espai de reunió feminista va ser el crit de les brasileres “Fora (Michel ) Témer! “, que va acabar sent corejat l’últim dia per totes les assistents, tant en la plenària final com en la marxa contra la violència. les argentines van realitzar el segon dia de la Trobada una acció de denúncia en què van irrompre cantant en el dinar col·lectiu, exigint la llibertat de Milagros Sala, dirigent indígena de Jujuy que es troba presonera des de gener de 2016, empresonada a causa de raons polítiques.
Milagros és dirigent de la Organitza ció Barrial Tupac Amaru i va ser detinguda acusada de dos delictes que no s’han comprovat, de manera que organitzacions internacionals han cridat l’atenció al govern dretà de Maurici Macri. El Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària (GTDA) del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va considerar que la detenció era arbitrària i va realitzar una crida urgent al Govern argentí perquè l’alliberi. La Comissió Interamericana de Drets Humans va emetre un comunicat a través del qual urgeix a l’Estat argentí a respondre al cas de Milgros Sala, ratificant la decisió del GTDA.
Per a la comunicadora Malena Haboba, una de les feministes que va participar en l’acció de denúncia, “és important visibilitzar perquè totes les companyes es portin el nom i la cara de Milagros i sàpiguen que hi ha una presa política a Argentina que va ser detinguda als dos mesos d’assumir aquest govern, en una protesta social, i nosaltres a Argentina no ho permetem més “. Va afegir a SEMLac que la “Corte Interamericana de Derechos Humanos, no només li va donar l’estatus de presa política, sinó que va dictar una mesura cautelar perquè està en risc la seva salut física, psíquica i fins i tot té risc de vida. La mesura cautelar diu que la tenen que alliberar o, almenys, tenir-la a la presó domiciliària “, mesures incomplertes pel govern.
peu de foto * A la Trobada van assistir representants de 30 països de Llatinoamèrica i el Carib
