Al començament de l’any 2011, les dones procedents d’altres països constituïen més de la meitat de les persones nascudes a l’estranger i empadronades en els diferents municipis del País Basc. Aquest protagonisme de la població migrant femenina, també s’està donant entre el teixit associatiu impulsat i creat per les persones migrades, ja siguin associacions mixtes o específiques de dones. No obstant això, la seva acció col·lectiva al marge dels espais mixts és un tema que ha rebut escassa atenció fins al moment, per aquest motiu a continuació tractarem de posar en relleu la seva agència en el teixit associatiu del País Basc.
La majoria de les associacions de dones migrades s’han constituït recentment (amb no més de cinc anys d’antiguitat) i estan formades per sòcies de diferents orígens segons grans grups geogràfics, així com també per dones autòctones. Aquesta realitat xoca amb la idea àmpliament estesa que les persones migrades solament s’associen amb altres del seu mateix grup nacional, però resulta lògica si tenim en compte que els problemes que elles han d’afrontar com amigrades (agreujats per les desigualtats de gènere) són comuns.
Diversitat d’objectius i activitats
Si perdre de vista la diversitat existent entre aquestes associacions en funció de les seves finalitats i activitats, pot dir-se que totes van iniciar la seva marxa amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les dones migrades. Van començar organitzant-se per respondre a les seves necessitats pràctiques per la seva condició migratòria travessada pel gènere, i la majoria manté la seva acció col·lectiva centrada sobretot a donar resposta a aquestes necessitats. No obstant això, també s’observa una evolució en l’estratègia associativa d’algunes d’elles que combinen l’acció social amb l’acció política, arribant fins i tot en algun cas a prioritzar aquesta última enfront d’una acció social que consideren és responsabilitat de l’Estat.
Un dels principals objectius que es plantegen és servir d’espai de trobada i suport per a les dones migrades que, en funció de les possibilitats de cada associació i de les necessitats prioritzades per les sòcies, es materialitza en suport psicològic, orientació jurídica, laboral i formativa, activitats d’oci i temps lliure, etc. Així, si prenem com a mostra les activitats formatives, s’observa que les prioritats en aquest àmbit són diferents entre les associacions formades en la seva majoria per dones de parla hispana i les compostes per dones de parla no hispana. Aquestes últimes tracten d’orientar la seva formació, encara amb dificultats, a l’ensenyament del castellà i de l’idioma d’origen de les sòcies, ja que entenen que les institucions públiques no estan responent suficientment a la demanda existent en aquest àmbit. En aquest sentit, cal recordar que aquest tipus de formació és clau per l’empoderament de les dones i per a la seva integració al País Basc, ja que l’analfabetisme en els idiomes dels llocs d’origen i/o de destinació condiciona en bona part l’autonomia de les dones i la seva participació com a ciutadanes de ple dret en la societat. En conjunt, les activitats formatives de les associacions es dirigeixen a l’organització de xerrades i tallers per a la millora de la inserció soci-laboral, l’autoestima i la reflexió sobre les desigualtats de gènere. Un altre tipus d’activitats bastant comuna són les relacionades amb el lleure i el temps lliure, i amb l’educació i sensibilització sobre temes relacionats amb la realitat migratòria de les dones i les cultures d’origen de les sòcies.
En termes generals, totes aquestes activitats compleixen una important funció en el procés d’integració de les dones, en tractar d’abordar les seves problemàtiques derivades de la migració i de les desigualtats de gènere i d’acompanyar-les en la recerca de respostes a les seves necessitats. Totes elles persegueixen promoure la participació associativa de les dones per assegurar la seva inclusió en xarxes femenines de suport que millorin el seu acte-estima i fomentin la seva autonomia personal. Així, pot dir-se que es dirigeixen per finalitat última la de garantir la participació de les dones com a ciutadanes de ple dret en la societat. No obstant això, mentre que una gran part se centra en les activitats socials esmentades més amunt com a passos previs per aconseguir-ho, altres poques també estan dirigint els seus esforços a accions de caràcter més polític, que inclouen la reivindicació dels drets de les dones en general i de les dones immigrants en particular, i la promoció de la seva participació soci-política des d’una consciència feminista. La desigual èmfasi que les unes i les altres posen en l’acció política sembla estar relacionat amb els diferents nivells d’empoderament individual que viuen les dones, així com amb la trajectòria personal de cadascuna d’elles prèvia a la migració i la pressió patriarcal del grup ètnic-cultural de referència.
Estratègies associatives davant l’escassetat de recursos
Les vies que utilitzen unes i unes altres per aconseguir els seus objectius també són variades, observant-se diferències en les estructures de funcionament, segons les formes de fer culturals, i en la disponibilitat de recursos. Per exemple, hi ha associacions que, malgrat comptar amb escassos recursos econòmics, estan desenvolupant la seva labor associativa en el marc de xarxes informals de suport que moltes vegades resulten invisibles als ulls d’els qui estan fora d’aquest entramat. I és a través d’aquestes xarxes que aconsegueixen arribar a dones que, per diversos motius, no poden participar activament en l’associació i per els qui aquest suport constitueix un suport fonamental en la seva integració. Motius que, sovint, estan relacionats amb els obstacles que elles han d’afrontar com a conseqüència de la seva condició migratòria, i de les desigualtats de gènere imperants en la societat de destinació i a l’interior del seu grup ètnic-cultural de referència.
Aquest assumpte dels recursos associatius ens porta a parlar sobre la debilitat institucional que presenta gran part de les associacions i que, sovint, no els permet emprendre i gestionar projectes que contribuirien a l’assoliment de tots els seus objectius. A més, es troben les dificultats tècniques que, normalment, tenen per complir amb els requisits burocràtic-administratius exigits per les institucions a l’hora de presentar-se a convocatòries públiques de subvencions i el desconeixement que, en alguns casos, existeix sobre les vies de finançament possibles a nivell públic i privat. En general, és a través de fons propis que estan aconseguint mantenir-se, encara amb serioses dificultats, ja que les quotes i les activitats generadores d’ingressos com a molt serveixen per sufragar despeses de manteniment i accions molt puntuals.
Peça clau per a la integració soci-política de la població femenina migrant
En definitiva, són moltes les qüestions a tractar quan ens apropem al teixit associatiu creat i format per les dones immigrants, no obstant això hi ha una qüestió molt òbvia: són associacions clau per a la integració soci-política de la població femenina immigrant. Encara així, la seva contribució no està sent valorada en la seva justa mesura i, en aquest sentit, l’articulació d’una xarxa entre aquestes associacions es planteja com una estratègia a tenir en compte perquè el seu treball sigui reconegut social i políticament. I és que una aliança més forta podria derivar en una agenda política comuna entorn del procés d’integració i a la igualtat de gènere que, d’una banda, les situés en una millor posició per accedir al finançament públic i privada i, d’altra banda i més important, les farà visibles com a agents soci-polítics a tenir en compte en el disseny de polítiques públiques.
Enllaç a l’article sencer: Associacionisme de dones immigrants al País Basc: actuacions i desafiaments
