Dilluns 26 febrer 2024

Dilluns 26 febrer 2024

Una altra dona presidenta

 

L’alegria va omplir els carrers de Brasil i es va estendre per tots els racons fins a la matinada. “Bom Dilma!” Es saludaven militants i votants enmig de banderes, felicitant, cantant i ballant en aquest matí festiu, externalitzant la pressió acumulada en aquesta dura campanya que ha guanyat Dilma Rousseff amb més del  56% dels vots vàlids, la rimera presidenta de Brasil en els seus 510 anys d’història.

En el transcurs de la campanya, el tractament absolutament diferent que va tenir en els mitjans de comunicació va servir de teló de fons i de coadjuvant del candidat de l’oposició (*).El període del tractament de la salut de Dilma va servir de plat del dia, mentre els era possible comentar el tema i els temors. Després, el seu aspecte, el seus cabells, eventuals canvis en l’estil de la roba, tots els detalls foren objecte de comentaris, com si estiguéssim en una mena de setmana de Brasil Fashion Week, en lloc d’unes eleccions.

 

 Més endavant, la seva posició ja no era veure-la bonica o no. La  van criticar com a dona fràgil, inexperta, desconeguda, fatxenda del president Lula, el qual la continuaria controlant al seu gust, ara com a dona intolerant, arrogant, massa forta per a ser una simple dona. Internet es va encarregar de complementar el quadre, disseminant calúmnies i temors sense fonaments.



El seu passat de lluita contra la dictadura va ser qualificat de bandidatge. La seva declaració inicial, que caracteritzava l’avortament com una qüestió de  “Salut pública” va donar lloc a una campanya orquestrada per part dels segments més conservadors d’algunes esglésies, que van convocar els seus fidels que no votessin per ella (**). Mònica Serra (esposa del candidat José Serra) la va titllar “d’assassina de nenes”. Uns vídeos preparats mostraven fins i tot  declaracions d’una pretesa enamorada, que exigia el títol de primera dama. Al final, la seva vida personal ha estat rastrejada i denigrada amb una sèrie de mentides, vitaminades amb pors sobre la implantació d’una dictadura del Partit dels Treballadors (PT) – que ella no arribaria a controlar- sobre un futur de caos absolut per al país i la democràcia.

Les tàctiques del màrqueting electoral americà van sorprendre tothom. No era fàcil pautar la discussió política del programa de la candidata i del candidat. De manera conscient, el programa de José Serra ni va ser gravat, al·legant el temor que Dilma Rousseff el copiés. Serra, més àgil i acostumat a les discussions i el timing en directe, exercitava la sincronització i l’oratòria davant d’una Dilma encara poc acostumada a aquests enfrontaments televisius i cronometrats.



Però la veritat va guanyar a la mentida. “Arribem al final del camí amb la certesa que lluitem en un bon combat. Ara, donem un pas endavant i Brasil mai no caminarà cap enrere”, va declarar la presidenta electa en el primer missatge a la nació.  Amb ella tenim la seguretat de la continuïtat de la ruta iniciada pel president Lula da Silva al país, així com, simbòlicament, una generació de combatents de la redemocratització. Amb la inclusió de les dones i de totes les persones que abracen la posició de contestació a totes les formes d’opressió i explotació, i aquelles que defensen l’ampliació dels drets socials i polítics per a la població més pobre. Encara tenim, per tant, la promesa del sol a l’horitzó i de dies millors encara en aquest país tropical.

————————–
(*) Al final de la primera Conferència Nacional de la Comunicació, els amos dels grans mitjans havien identificat en Dilma Rousseff la candidatura que més podria amenaçar el seu domini i, en un seminari articulat pel Millenium Institute, havien elaborat l’estratègia que s’utilitzaria per frenar la seva possible elecció  – separar, en tots els espais, tantes desinformacions i mentides, que no fossin  factibles de contradir. Temien l’establiment de qualsevol espècie de control social, que van decidir rebatejar com “atemptat contra la llibertat de l’expressió”.

(**) Per defensar “l’avortament fins als nou mesos, la unió de persones homosexuals i la possibilitat d’adopció de menors per parelles del mateix sexe”.

Rachel Moreno, és periodista brasilera.

Font de les imatges especiais.ig.com.br

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

«L’Alcorà no predica la mutilació genital de les nenes»

Al voltant del Dia Internacional en contra de la Mutilació Femenina s’han organitzat molts actes...

“Una fiscalitat injusta a Catalunya ens empobreix”

Foto: Joan Luzzatti (www.flickr.com)   “La vulneració de drets econòmics, socials i culturals està relacionada...

Espais de Dones: Ca la Dona

  Ca la Dona és un espai de trobada i de relació, obert a la...