Escrit per Lisandra Fariñas. SemLac. Fotos: Casa de las Américas
En un pretext per reprendre el pensament de Rosa Luxemburg, posar-lo en vigència i dialogar amb l’ésser humà que va ser la revolucionària i feminista, es va convertir la presentació del llibre Vive más feliz en la tempestad. Cartas a amigas y compañeras, efectuada el 5 de març passat a la sala Manuel Galich de Casa de las Américas, a la capital cubana.
Just el dia dels 153 anys del natalici de la reconeguda lluitadora, es va presentar el volum, que reuneix unes 200 cartes seleccionades entre les més de 3000 missives que va escriure Rosa Luxemburg durant la seva vida i que, d’acord amb els participants a l’esdeveniment, permeten mostrar una dona interessada per la lluita de les dones, però també humana.
L’exemplar va veure la llum gràcies a la fundació Rosa Luxemburg, va explicar Belsis Rodríguez, comunicadora de Casa de les Amèriques, que va remarcar la rellevància de “poder tornar a una de les pensadores més importants de la tradició marxista, dels moviments revolucionaris comunistes i també dels sentits feministes en general”.
Patricia Zapata, coordinadora de projecte de l’oficina regional per a Mèxic, Centreamèrica i Cuba de la fundació Rosa Luxemburg, va destacar en un missatge en vídeo enviat per a l’ocasió de portar a Cuba aquesta compilació de cartes que va escriure al llarg de la seva vida i de els seus tancaments, dirigits a les seves amigues i companyes, és com portar-les al seu escenari natural.
“La forma epistolar de comunicar-se ens permet rescatar la memòria des d’allò humà, des d’allò individual i allò col·lectiu”, va subratllar i va dir que el món té necessitat de rescatar els seus grans pensadors, lluitadors i els qui van donar la seva vida per canviar l’ordre de les coses. La causa de Rosa Luxemburg continua vigent a Amèrica i el món, va emfatitzar. “La lluita dels pobles continua sent una necessitat”, va afegir Zapata, que va considerar que el model socioeconòmic actual està destruint el planeta, les societats i fins i tot ens està destruint com a individus.
Hem de pensar, rescatar, remirar tots els que han lluitat per un món millor, perquè això sens dubte ens donarà ànim, esperança i força per continuar lluitant, va assegurar.
Per a Georgina Alfonso, directora de l’Institut de Filosofia, el llibre és una invitació a mirar des d’aquelles coses petites, com la poesia, la música i l’art, i veure com es converteixen també en armes de lluita. Cosa que ha faltat en els processos revolucionaris i un dèficit que persisteix en la manera de projectar la veritable cultura emancipadora, va sostenir.
“Això és un missatge per pensar i construir una política de manera diferent, per també parlar i dir el que es pensa sense por a estar repetint el que és políticament correcte o aquelles frases que suposadament són les que companyen el discurs polític”, va valorar.
Alfonso va considerar que el volum ensenya a posar el feminisme més enllà d’aquests debats que separen en corrents diferents persones amb els mateixos objectius. “Crec que aquesta dimensió de la vida, com una manera que qualsevol projecte d‟unitat o un projecte d‟esperança, o una estratègia política passin per la vida dels éssers humans; i que sigui vida concreta, real, gaudible, vida feliç, íntima, personal; però també sigui vida col·lectiva, és una cosa que nosaltres podem trobar a la majoria de les cartes”, va apuntar.
Per a Llanisca Lugo, del Centre Memorial “Martin Luther King”, la lectura de la publicació esdevé diàleg amb una dona que és un torrent de passió per la vida, d’amor per la natura i de valor per confrontar els que no estan fent allò que deuen perquè, suposadament, estan actuant en nom del que és correcte políticament.
Va afegir que es converteix en una provocació per repensar-nos, en mostrar-nos a una persona que es va ficar “en la mateixa medul·la dels conflictes del seu temps, en allò bell, dolorós i terrible de les revolucions”.
Rosa tenia clar que no és als cursos ni als espais de formació, sinó en la lluita de la classe treballadora, on es forma la consciència, va significar Lugo i va insistir que “hem de repensar com polititzem avui la nostra societat en un camí més revolucionari”.
Va ressaltar també l’especial relació entre les dones que es posa de manifest a les cartes, on són evidents la cura i l’amor entre elles, cosa que va catalogar com a molt bonic.
Comprendre tot allò social com a polític i entendre la importància dels moviments de treballadors com a especialment polítics és part de la ruta d’aprenentatge que proposen les missives compilades, que ens porten a qüestionar-nos com construir formes organitzatives realment revolucionàries i que difonguin una nova pràctica política, va assenyalar l’especialista del Centre Martin Luther King.
Això resulta essencial en l’actualitat per fer front als desafiaments, va acotar, i va cridar l’atenció sobre el treball de base amb les masses, cosa que és present al pensament de Luxemburg.
“Rosa parla del fet necessari de la revolució que hauran de fer els treballadors, perquè cap avantguarda no serà suficient; la necessitat de discutir el paper del partit i l’ampliació de les llibertats democràtiques, va dir Lugo.
“Crec que nosaltres també aquí hem de discutir això, quines són les formes dins i fora de la institucionalitat, quines són les creacions mobilitzatives que avui podem tenir, per no quedar-nos a la necessària lectura assossegada, privilegiada, i tractar que ens posi a tensió a la nostra pròpia pràctica quotidiana a Cuba avui”, va subratllar.
