Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Tere Molla

Ricky Martin i Jwan Yosef

 

OPINIÓ

Fa uns dies el cantant va anunciar que ell i el seu marit tornaran a ser pares. I lògicament ho tornaran a ser mitjançant ventres de lloguer com ja ho va ser el cantant amb els seus fills bessons i ja, com a parella, amb la seua filla.

És a dir que per quarta vegada acudeixen a l’explotació reproductiva d’entre una i tres dones per a fer realitat els seus desitjos de paternitat i acabar comprant a les seues criatures.

A més i en el súmmum del cinisme ho va anunciar en la gala del sopar anual de l’organització Human Rights Campaign que li entregava un premi per donar visibilitat i per la seua defensa del col·lectiu LGTBI, a més de per la seua filantropia. Caldria preguntar a la o les dones que van gestar els seus fills si pensen el mateix de la seua filantropia envers ella o elles.

Basar la satisfacció dels nostres desitjos en l’explotació reproductiva de dones empobrides és, des del meu punt de vista, inhumà i justament el contrari del terme filantropia que podria ser perfectament definit com a egoisme. Egoisme per explotar a dones perquè gesten per a uns altres amb els riscos que això porta per a la vida d’aqueixes dones i les seqüeles que els pot generar tant físiques com psicològiques. Egoisme per deixar sense genealogia materna als seus fills als qui priven del seu dret bàsic de conéixer la seua ascendència i per ser el resultat d’una transacció econòmica en el millor dels casos. O, cosa que és el mateix, ser tractats com a mercaderia, com a productes resultants d’una operació comercial.

Davant el desig de ser pare existeix un recurs anomenat adopció i que pot ajudar i fins i tot salvar la vida de molts xiquets i xiquetes. Però com diu el poema de Quevedo “Poderoso caballero es Don Dinero” i hi ha personatges com aquests que utilitzen els seus diners per a, fins i tot, comprar vides humanes.

Com ja he dit en altres ocasions, tant els ventres de lloguer com amb la trata de dones amb finalitats d’explotació sexual són pràctiques que considere delictives i en les quals es fa del tot evident la gran connivència entre el patriarcat i el capitalisme. I es fa evident perquè en tots dos casos la fi última, la satisfacció del desig de paternitat o de satisfacció sexual, s’enceba sobre el cos de les dones empobrides que són utilitzades com a matèria primera de tots dos negocis lucratius que generen beneficis quantiosos als proxenetes i a les agències de ventres de lloguer. En tots dos casos preval el desig de la gent poderosa enfront dels drets de les dones empobrides pel propi sistema capitalista que permet la seua explotació sexual i reproductiva.

Però aquests dos personatges coneguts mundialment no són els únics que han recorregut a aquesta forma d’explotació de dones. Tenim personatges i “personajillos” sense eixir de casa. Miguel Bosé i la seua exparella, l’arquitecte Nacho Palau, van comprar també quatre fills. L’actor Javier Cámara, va fer el mateix amb dos bessons. El cantant Miguel Poveda amb el seu fill. El presentador Jaime Cantizano amb el seu fill. El també presentador Kiko Hernández amb les seues dues bessones. Carmen Cervera també amb les seues bessones o Tamara Gorro amb la seua filla. Com veiem tots ells i elles gent rica que es pot permetre la compra de les seues criatures.

Més enllà d’aquests noms reconeixibles en el panorama de l’Estat Espanyol o internacionalment, el fet d’associar aquesta pràctica comercial a aquests noms no pot naturalitzar aquesta pràctica aberrant envers la vida de les dones que són explotades reproductivament per a satisfer el desig d’altres persones.

Un desig mai pot convertir-se en dret. I molt menys quan la matèria primera per a dur-ho a terme siga el cos d’una dona. I sobretot quan implique explotació de qualsevol tipus.

No oblidem que aquest tipus de pràctiques és la conseqüència de molts tipus de violències masclistes cap a aqueixes dones i que, de facto, simbolitza l’exercici del poder i de la possessió d’un bé. La violència estructural que implica és suprema com a màxima expressió de totes les violències que s’exerceixen contra les dones tractades per a ser prostituïdes o contra les dones captades per a gestar per a altres persones. No podem oblidar aquest aspecte tan important.

Les institucions públiques haurien de vetllar perquè els drets humans d’aquestes dones foren respectats i no ultratjats per la llei del més fort, econòmicament parlant, però … Qui li posa el cascavell al gat del capitalisme aliat íntim del patriarcat? Supose que a les feministes ens tocarà continuar denunciant aquest tipus de pràctiques il·lícites d’explotació de dones a tot el món fins que siguem escoltades i siguen abolides a tot arreu. Només d’aqueixa manera es garantirà l’aplicació dels drets humans per a aqueix perfil de dones ara explotades.

Tenim un llarg camí per recórrer i totes les forces i totes les energies seran necessàries.

 

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Poesia i Exposició de Susana Villafañe a la Casa de Granada de Barcelona

    Aquest divendres 5 i dissabte 6 d’abril, s’organitzaran unes jornades de la Dona...

Ni compromisos ni transversalització de gènere en la 1a Cimera de l’ONU sobre persones refugiades i migrades

  La primera Cimera d’alt nivell sobre persones refugiades i migrants celebrada en el marc...

Tere Molla buena

28 de setembre, Dia d’Acció Global pel Avortament legal, Segur i Accessible

  OPINIÓ Commemorem un altre dia d’acció per garantir els drets a un avortament lliure...