O s’ha ignorat o s’ha infravalorat. L’art femení ha estat relegat a un “art de segona” durant molt de temps. Ni es coneix a les “Sin Sombrero” per haver llegit sobre elles en un llibre de text, ni tampoc és fàcil tenir referents de dones en altres disciplines.
Dalí o Picasso es van fer famosos, Lorca i Buñuel també. Però per què no passa el mateix amb Maruja Mallo, Margarida Manso o María Zambrano?
Durant el proper mes de novembre, l’Espai de Trobada Feminista (EEF) es fa ressò de l’art femení contemporani. Amb motiu del 25N, Dia Internacional contra les violències cap a les dones i nenes, s’ha organitzat una Exposició Col·lectiva que convoca a les dones a enviar les seves peces i canviar el rumb de l’art actual.
La poca presència en el terreny artístic també és un tipus de violència. Les dones han patit el menyspreu de la societat en diversos àmbits, però la Comissió Artística Colombine creu que va més enllà. Les obres femenines els han estat arrabassades a les seves creadores i hi ha fins qui s’ha refugiat en un pseudònim masculí per mostrar el seu art al món.
Només tres dones viuen a les parets del Museu del Prado de manera permanent. I només una dona –Clara Peeters– ha estat protagonista d’una de les seves exposicions temporals. En els seus ja dos-cents anys d’història, la pinacoteca nacional ha fet cas omís a l’aportació de les dones al món de l’art. La Comissió Artística Colombine prefereix traçar un altre camí amb aquesta Exposició Col·lectiva en la qual qualsevol artista interessada hi pot participar.
Rocío Penco, Historiadora de l’Art, creu que “les dones no tenim ja més segles que perdre … en l’Art”. La convocatòria està oberta a “dones i dones trans reconegudes i no reconegudes encara”. I a la Comissió Artística Colombine li val tota disciplina artística: collage, pintura mural i no mural, escriptura, escultura, vídeo, brodat, fotografia … El lema és “A los 200 años del Museu del Prado, por la visibilidad de las mujeres en el Arte”.
Foto: Arxiu AmecoPress, cedida per Comissió Artística Colombine.