Per Mercedes Alonso. SEMLac-SemMéxico
En confinament les víctimes tenen menys oportunitats de denunciar i demanar ajuda. La violència física apareix com el principal motiu de les trucades
Durant els dies de confinament que viu la humanitat com a mesura essencial per evitar la propagació del Covid-19, les institucions responsabilitzades de la protecció de la dona davant la violència de gènere i domèstica han assumit diverses mesures i accions. Els seus resultats encara no es poden mesurar amb exactitud, però si que marquen singulars tendències.
Per exemple, el Ministeri de la Dona va informar mitjançant el seu lloc web, que des del 17 de març en què va iniciar-se la quarantena, fins al 3 de maig, havien pogut protegir la vida de 256 persones a les Cases d’Acollida.
Van comunicar, a més, que en la setmana del 28 d’abril al 3 de maig es va registrar la major quantitat de proteccions a víctimes de violència masclista en aquests albergs, on es van emparar a 75 persones en aquests 6 dies, 27 d’elles dones i 53 fills i filles menors d’edat, segons revela el Resum de Dades Estadístiques en Període de Quarantena preparat pel Departament d’Investigació i Estadística d’aquesta entitat.
En el cas de les trucades a la Línea Mujer* 212 foren per denunciar la violència física, aquestes van resultar en un 42.8%; o sigui, que van ser majoria entre les rebudes mitjançant el servei telefònic d’assistència en emergències per violència de gènere del Ministerio de la Mujer, en coordinació amb el sistema Nacional de Atención a Emergencias y Seguridad 911.
En comparació amb l’any 2019, segons les dades del Observatorio de Igualdad de la Mujer, la mitjana de trucades per dia durant la quarantena va ser de 23.0, mentre que l’any 2019 va ser de 31.1; totes elles rebudes a través de la Línea Mujer* 212 durant l’actual quarantena des de 22 de les 31 províncies i el Districte Nacional del país, encara que un 20.2% de les usuàries no va reportar el lloc de procedència.
No obstant això, l’Observatorio de Igualdad de la Mujer va apuntar que les xifres abans esmentades no suposen una disminució de la violència, i encara més si es té en compte que “en estar confinades a casa amb els agressors, les víctimes tenen menys oportunitats de denunciar i demanar ajuda”.
El Ministerio de la Mujer insisteix en la seva pàgina web en realitzar un treball actiu i permanent per detectar, assistir i protegir a dones víctimes de violència de gènere a través de la Línia Dona* 212 i les Cases d’Acollida.
La violència física apareix com el principal motiu de les trucades. Durant tot el mes d’abril es van rebre 23.4 trucades cada dia per aquesta causa.
Demanen orientacions …
Amb el propòsit de conèixer el comportament de les denúncies de violència de gènere, intrafamiliar i delictes sexuals en un altre dels llocs que ofereix suport a la dona dominicana en aquests dies d’aïllament social, SEMLac-SemMéxico va conversar via telefònica amb la magistrada Rita Maria Durán, del servei Línia Vida, mitjançant el qual la Procuradoria General de la República garanteix a les víctimes l’assistència i protecció necessària durant l’actual estat d’emergència imposat a causa de la pandèmia.
Duran va explicar que hi ha una tendència en els dies que es viuen de quarantena, de rebre trucades de dones que sol·liciten ser orientades:
“La majoria d’aquestes trucades prové de dones amb edats aproximades entre 25 a 40 i tants anys, en edat reproductiva. D’altres, en un bon per cent, són adolescents embarassades que truquen per preguntar què poden fer per obtenir una pensió alimentària. Els interessa saber a on poden anar a donar a llum. En general les orientem sobre la responsabilitat del pare de la criatura, que generalment no està a prop d’elles i les remetem pels canals pertinents”.
Amplia la magistrada la vinculació de la seva tasca amb els Jutjats de Pau: “que hi ha fins en els llocs més recòndits de país i assisteixen a moltes d’aquestes menors embarassades. Pel que fa a dones que pateixen violència, i ho diuen en el moment just en què estan sent agredides, immediatament procedim el suport de la Policia Nacional o la intervenció del 911.
“Altres denúncies les fan veïns o familiars. Aquí actuem en conseqüència amb el cas, perquè Línea Vida té aquesta funció d’operar pels canals corresponents, sense exposar els noms dels que denuncien i no volen aparèixer en tot el procés. En el cas de nens que es trobin abandonats als carrers, també apel·lem a la Policia i al 911, i seguim el cas des del seu trasllat al Consell Nacional per a la Infància i l’Adolescència (CONANI), fins a la jurisdicció que li correspongui”.
La magistrada Rita Maria Durán redunda sobre l’assistència que ofereixen per Línea Vida. “Aquí treballem dos equips, cadascun 12 hores; o sigui, les 24 hores, i coordinem la nostra tasca amb les fiscalias de barri. Comptem amb metges, mestres de la Llei, psicólogues i forenses que garanteixen que la dona rebi l’atenció que requereix”.
Finalment, reflexiona que no són les trucades de violència les que més han rebut des de l’inici de la quarantena al país: “Són les d’informació, com li he dit. Fins mares amb menors que presenten alguna discapacitat, pregunten com poden rebre suport. Altres indaguen quins tràmits seguir a partir d’un divorci on va quedar inconclusa la repartició de béns, o la manera en què el pare ha de seguir aportant a l’educació i els drets dels fills nascuts del matrimoni. També indaguen sobre la pandèmia i molts temes més. Les orientem en tot el possible”.
Un altre punt de vista
D’acord amb un estudi de l’Observatorio Político Dominicano (OPD), el país va tenir un descens de 11.1% de les denúncies per violència de gènere i feminicidis en el període d’emergència sanitària que va marcar els primers 40 dies de distanciament social per l’existència d’el COVID -19.
L’informe de l’OPD-FUNGLODE (Fundación Global Democrácia y Desarrollo) es basa en dades ofertes pel Ministerio de la Mujer, els quals reflecteixen que des del 17 de març es van rebre unes 20 trucades per dia, sumant-ne 619 fins al 12 d’abril. D’aquestes, 360 corresponien a dones denunciant violència física (243), violència psicològica (106) i violència verbal (11).
Conclou la investigació que “aquesta emergència sanitària es torna complexa per a les fèmines que pateixen de violència de gènere, ja que en ser normalment són les encarregades de les tasques de cura i el treball no remunerat, la càrrega resulta més pesada per a elles (…) Aquestes responsabilitats, més el fet d’estar confinades amb un agressor o potencial agressor i la incertesa d’on anar i què fer poden convertir-se en mecanismes de dissuasió. Emperò, això incrementa el nivell de risc de ser víctimes de la violència feminicida”.
A la qüestió, el OPD-FUNGLODE recomana algunes accions per l’actualitat i quan passi la crisi sanitària, entre les quals hi ha ubicar espais o llocs que serveixin com a refugis per a les dones que tinguin i vulguin deixar el lloc de convivència amb l’agressor, utilitzant els protocols establerts per a combatre el COVID-19.
Suggereix, a més, fer “una campanya comunicacional de conscienciació i prevenció contra la violència de gènere massiva, incentivar una ràpida i eficaç actuació del sistema judicial i policial davant aquests casos, establir un protocol que els permeti a les dones agredides o en risc de ser-ho sol·licitar ajuda en farmàcies i supermercats i incloure a la Ministra de la Mujer o algun especialista en temes de gènere en contextos d’emergència a la Comissión de Alto Nivel para la Prevención i Control del Coronavirus”.
