Organitzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) es celebrà la 36 sessió del Fòrum de la Comunicació de Catalunya, un cicle periòdic de conferències que té com a objectiu reflexionar i debatre sobre els diversos aspectes de la comunicació audiovisual.
En aquesta sessió hi van participar els periodistes Toni Cruanyes de Televisió de Catalunya (TVC), des del 2014 presentador de ‘Telenotícies Vespre’ de TV3; Agnès Marquès (RAC1), professora a la Facultat de Comunicació de Blanquerna-Universitat Ramon Llull; i Marta Sugrañes (TVE), presentadora de ‘Vespre a La 2’ i moderadora de la tertúlia. Guià la sessió la periodista Mònica Planas, que publica les seves crítiques televisives al ‘Diari Ara’.
El president del CAC, Roger Loppacher, va presentar als ponents i va posar de manifest que l’abast del fenomen de les Fake News ha impulsat a actuar a la Comissió Europea. El gener de 2018 la Comissió Europea va posar en marxa un grup d’experts anomenat ‘High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation (HLEG)’, amb l’objectiu d’ assessorar la Comissió sobre quines iniciatives polítiques s’haurien d’impulsar per contrarestar les notícies falses i la desinformació a Internet.
“Cal analitzar el periodisme i defensar que la informació tingui la qualitat democràtica imprescindible tant en els mitjans públics com en els privats. La societat democràtica es basa en el principi de la llibertat d’expressió i d’informació. En els últims deu anys s’han succeït canvis tecnològics en un món en que tot s’ha accelerat a partir de la digitalització, una acceleració que ha impactat en els mitjans de premsa escrita “, comentà Loppacher.
“Si ens fixem, en l’àmbit dels mitjans de comunicació hi ha una circulació invasiva i immediata d’informació. Tenim que un 48% de la població que s’informa mitjançant xarxes socials i mitjans digitals i un 75% de gent jove ho fa mitjançant Twitter o Facebook. Hi ha una saturació informativa preocupant i amb el fenomen de les Fake News, la gent ja no es creu ni els fets. Les notícies es propaguen molt ràpid a través de les xarxes i les Fake amb més velocitat. Veiem que el mateix públic dóna més credibilitat a les notícies falses “, explicà el president del CAC.
El Consell de l’Audiovisual va iniciar actuacions sobre les Fake News en un primer informe fet públic el passat 8 de març, sobre les notícies falses en l’àmbit de gènere que mostrava com aquestes notícies reforcen la discriminació cap a les dones.
Segons Loppacher, “davant aquesta situació necessitem uns mitjans i, per tant, d’uns professionals de la informació, que siguin referents, descodifiquin la informació, generin credibilitat a la ciutadania i que ofereixin continguts objectius i independents. També hi ha la necessitat d’impulsar l’alfabetització audiovisual de l’audiència, per ajudar a poder discriminar la informació real de les notícies falses. De fet el CAC, en aquest curs acadèmic, ha iniciat el programa Educac per impulsar aquest tipus de coneixement”.
Toni Cruanyes, digué que es troba amb el problema de competir amb unes cadenes privades que a les notícies els afegeixen sons i imatges alienes, procedents d’altres informacions, per augmentar l’espectacularitat dels continguts i que es troba amb el dilema d’apostar per l’audiència o pel rigor. “Si no participes d’aquest joc el resultat és que l’altre informatiu és més divertit”.
“El gran tema és aconseguir que la gent ens vingui a veure a les 9 del vespre. Cal tenir en compte que ja coneixen totes les notícies del dia, per això si hi ha hagut alguna notícia a última hora, per a nosaltres és or. Explicar bé, és l’obligació que tenim. De vegades si els espectadors han rebut les notícies via WhatsApp o twitt, és el moment que diuen: ‘ara m’ho explicaràn bé’. El repte és aconseguir la confiança de l’espectador”, afirmà el presentador.
“El ‘Telenotícies Vespre’ és un programa d’audiència massiva i no pots defugir del que es parla al carrer. No es pot fer veure que no es veu. Actualment TV3 està treballant en uns criteris de verificació i rastreig de la informació i això s’està adaptant al llibre d’estil. Mentre aquests protocols no hi són, utilitzem la intuïció periodística “, digué Cruanyes.
Agnès Marquès, presentadora del programa ‘No ho sé’ de RAC1, consultada per la moderadora sobre la recent filtració d’una conversa telefònica, ha assenyalat que “en principi una conversa privada no té cap impacte en la gestió diària però, com que no estàs sola al món, la decisió et sobrepassa. Finalment el com s’ha filtrat la conversa queda en segon terme, ja que s’està parlant de càrrecs públics i de com escullen a una ‘Consellera d’Ensenyament’ de forma altament ofensiva. Hi ha professions en que el càrrec s’exerceix les 24 hores del dia. Són oficis que van vinculats a una projecció que cal tenir en compte”, digué la periodista.
Pel que fa a la història del nen d’Almeria, Marquès diu: “La història del nen va començar fa deu dies. No hem obert mai les notícies amb aquest tema, hem informat des que es va trobar el cos. El nom del nen es posa massa en boca dels polítics”.
“Hi ha una reflexió important a fer: Com contextualitzes i quina informació aportes sobre un fet. Intento dir el que ha passat, el perquè i cap a on dirigir la mirada perquè això deixi de passar. Això succeeix en una esfera privada. És la mort d’un nen en mans d’una dona que ha perdut el cap, i ja està. Prefereixo obrir amb un tema que suposi un impacte més real, global i vagi més enllà de l’emoció. Els formats d’algunes televisions són d’entreteniment, no és informació, és una taula de debat des d’on a vegades es llancen informacions contrastades i, altres vegades, ells mateixos ho diuen, els hi acaben d’arribar i no han tingut temps de verificar-les. Fan entreteniment amb la mort d’un nen en format d’informatiu”, explica la periodista.
La presentadora del programa ‘Vespre 24’ al canal 24h de TVE Catalunya, Marta Sugrañes, ha explicat que a l’hora d’abordar el tractament del cas del nen mort a Almeria, es va apostar per un perfil de servei públic i de responsabilitat deontològica. “És una història molt morbosa, polítics intentant treure’n rèdit, els pares que van decidir estar permanentment en pantalla explicant el que estava succeint … Varem debatre sobre la qüestió i varem arribar a la conclusió d’optar per no oferir els continguts del Facebook de la detinguda. Què ens aporta el Facebook d’una presumpta assassina? Res. Així que varem emetre les declaracions de persones expertes que ens ajudessin a comprendre el fet. Els continguts morbosos, afegeixen espectacularització, però per una qüestió de responsabilitat ètica les cadenes públiques no els podem publicar”.
“No hem tractat la notícia directament, només l’hem tractat vinculada al debat de la presó permanent revisable. Creiem que no hem de competir amb les televisions privades. Des de les televisions públiques hem de distingir molt l’interès social. Tots els ciutadans s’han de sentir representats en la forma en que es tracten les notícies. Si s’havia utilitzat o no a les víctimes pels polítics, aquí hi havia la notícia”, ha afegit Sugrañes.
Preguntada per Mònica Planas sobre si seleccionar tot el material que els arriba de les xarxes els beneficia o perjudica, Sugrañes respon que “és esgotador perquè has de contrastar, ponderar i veure si té un impacte real. Dóna més feina”.
Toni Cruanyes advocà perquè a tots els periodistes els uneixi la voluntat d’explicar bé les coses i de defensar la professió, que està sent molt atacada per persones que no són periodistes i volen que els seus missatges es ‘colin’ i ‘puentegin’ el treball dels professionals de la comunicació. “Plantem-nos junts contra uns partits o empreses que volen que fem coses que no són bones. Nosaltres som proveïdors d’uns materials i hem de vetllar perquè siguin de bona qualitat”, reivindicà el presentador.
