Diumenge 30 juny 2024

Diumenge 30 juny 2024

Compartir

Recordeu a Irena Sendler

Fa tan sols uns dies va córrer per la Xarxa la “notícia” que Irena Sendler havia mort sense rebre el merescut premi Nobel de la Pau. La segona és desgraciadament veritat, mai li va arribar el reconeixement internacional. Però la percepció que la mort s’acaba de produir, quan en realitat va ser el 2008, ens dóna una idea de com injusta pot ser la Història i la Humanitat amb les seves heroïnes.

 

Irena Sendler ( Fotografia wikipedia)

Recordem doncs a aquesta jove polonesa que va treure del gueto de Varsòvia a 2.500 criatures jueves destinades a la mort per fam, infeccions o cambra de gas. Ella no ho era, encara que per solidaritat va lluir moltes vegades el braçalet amb l’estrella, i a més havia vist morir el seu pare, contagiat de tifus per atendre a qui altres metges havien rebutjat. Sendler, lluitadora contra l’antisemitisme, va patir represàlies polítiques i marginació acadèmica, i després de la invasió va decidir evitar a totes les criatures que pogués un tràgic destí. Pel que sembla va actuar com a infermera i també com a especialista en clavegueram i canonades. I així, en el seu “carro de la vida”, aconseguiria treure a 2.500 d’aquells nens i nenes ocultes en caixes d’eines, sacs d’arpillera … i fins taüts, que espantaven als guardians tant com els lladrucs d’un gos que servia per camuflar els sorolls que pogués fer l’humà i fràgil carregament.

Un cop fora, famílies col·laboradores o institucions religioses servirien de llars suposadament provisionals, ja que Sendler anotava tots els noms en llistes que enterrava en pots de vidre, sota la pomera d’un veí. Malauradament, la reunificació familiar al final de la guerra no va ser possible en la major part dels casos, ja que les persones adultes havien estat assassinades en els camps de concentració.

La pròpia Irena Sendler va arribar a ser detinguda i salvatgement torturada, i es diu que només el suborn d’un soldat per part de la Resistència li va permetre sortir corrent ja camí de l’afussellament.

Ella mai va reconèixer haver fet “res especial, només el seu deure. Cada infant que vaig salvar és la justificació de la meva existència “. L’estat polonès la va arribar a homenatjar, i també Israel, que la va declarar Ciutadana Honorària i Justa entre les Nacions.

El curiós és que qui va interpretar el seu paper per a una sèrie de la CBS, Anna Paquin, sí va rebre un Oscar.

Irena Sendler no té el Nobel. I el més esgarrifós, si més no per qui això subscriu, és que sembla comú entre aquella gent que tant es van jugar (Schindler, Sanz Briz, Wallenber, Sendler) una mena de sentiment de culpa davant l’atrocitat de l’Holocaust: “podia haver fet més …. “

Mentre, la resta és com si ens semblés normal que la seva memòria s’hagi perdut en el més fosc dels temps.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Un nou 25 de novembre

 De nou, davant el 25 de novembre, sorgeixen els recordatoris sobre la necessitat de...

Primer Aniversari de la revolta Síria

L’aïllament internacional del règim sirià seria ‘el principi de la fi’, segons la professora Leila...

Carme Forcadell: “L’independentisme és transversal”

“L’error que es comet, interessat, és creure que el camí cap a la independència pertany...