- Desmentir el mite de les denúncies falses, amb dades
- No incidir en les circumstàncies concretes de l’agressió com l’hora en què va passar l’agressió o la roba que portava la víctima
- No qüestionar si va denunciar o no l’agressió sexual
- No presentar els agressors amb etiquetes com ‘violador del estilete’, ‘la manada’, etc.: no crear etiquetes ni entendre-ho com a casos aïllats, sinó situar la violència sexual en una violència estructural
- No donar detalls escabrosos sobre l’estat en què les autoritats o un testimoni van trobar a la víctima
- Vigilar quan es pren com a font principal un familiar de la víctima: ella podria no haver donar permís perquè aquest familiar parli en nom seu
- Abans de publicar, qüestionar-nos com una supervivent d’agressió sexual percebrà la nostra feina: es donen detalls irrellevants del cas? Quin serà l’impacte emocional que tindrà en la supervivent
- No fer recaure tot el pes o enfocament de la notícia en la víctima: situar a l’agressor com el responsable. La violència sexual no és solament un succés: té causes que es repeteixen i punts en comú amb la resta d’agressions i casos
- No posar el focus en si l’agressor estava o no integrat a la societat: agressor por ser qualsevol, independentment de la nacionalitat
- No donar el relat de l’agressor o de la seva parella en el judici sense qüestionar-lo: cal posar-lo en context i no donar-lo simplement com a vàlid
- Quan escrivim sobre un cas de violència sexual, situar el cas en el context de la violència masclista, en la resta de casos que hi ha hagut darrerament, o des que n’existeixi un recompte, i facilitar el contacte dels serveis especialitzats on es pot adreçar una víctima en cas de trobar-se en una situació de violència sexual
- En les imatges que acompanyen als articles, o en els vídeos, no mostrar només la imatge de noies indefenses, o silueta fosca, o una imatge d’arxiu dels mossos d’esquadra: cal posar el focus en l’agressor o agressors