Divendres 17 maig 2024

Divendres 17 maig 2024

T.Molla_images

Compartir

Rajoy, gènere i ONU-Dones

 

Pel que sembla l’actual Govern del PP, encapçalat per Rajoy tem nomenar alguns temes pel seu nom. Així la ministra Mato, responsable del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en la seva primera compareixença pública per un tema relacionat amb el terrorisme masclista, va evitar parlar de violència de gènere i va parlar de “violència intrafamiliar”.

Pel que sembla aquesta ministra no s’ha llegit la Llei orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, aprovada per unanimitat en el seu moment al Congrés i que en el seu nom ja parla de violència de gènere i en el primer paràgraf de la seva exposició de motius diu que: “La violència de gènere no és un problema que afecti l’àmbit privat. Al contrari, es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, per ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.” I aquesta expressió, violència de gènere, la va repetint al llarg de tot l’articulat de la llei que, repeteixo, va ser aprovada per unanimitat en el seu dia pel Parlament.

Un altre dels ministres de Rajoy que també evita parlar de “gènere” en la seva reforma del codi penal, és l’actual responsable del Ministeri de Justícia, Ruíz Gallardón que, a més usurpa competències al Ministeri de Mato en la més que possible i temuda reforma de la Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Així les coses i, després d’haver permès que l’Estat Espanyol hagi retrocedit catorze punts en l’índex global d’igualtat de gènere del Fòrum Econòmic Mundial, no és estrany que ara sigui del Fòrum Econòmic Mundial no és estrany que ara sigui l’únic Govern del món que “convidi” a l’agència d’ONU-Dones a tancar la seva oficina a l’Estat Espanyol, tot i que no hi havia cap cost per al seu manteniment.

Pel que he pogut llegir i investigar des que es va produir aquesta notícia la passada setmana, mai abans cap estat ha convidat a l’ONU a tancar cap de les seves oficines en els seus territoris. I quan dic cap de les seves oficines, no em refereixo a les d’ONU-Dones, em refereixo a qualsevol de les seves oficines de qualsevol àmbit.

Però Rajoy i el seu seguici d’assessories plenes de misogínia, volen desterrar qualsevol record d’allò en el que en algun moment hem estat referents internacionals com en els temes de violència de gènere i els relacionats amb polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats entre dones i homes .

Posen excuses per justificar aquest tancament de l’oficina de l’Agència d’ONU-Dones a Espanya. Excuses que com diria la meva mare són “de mal pagador” ja que no tenen res a veure amb la realitat.

La creació d’una xarxa d’oficines en els diferents països va ser una de les prioritats de la directora executiva d’ONU-Dones, l’expresidenta xilena Michelle Bachelet (que compta entre els seus assessores amb l’única ministra d’Igualtat de la història d’Espanya, Bibiana Aído), des que va arrencar aquesta gran agència de l’ONU, el 2010. Aquests centres permeten tenir informació de les polítiques i pràctiques dels diferents governs-amb vista a la seva possible extensió a altres-i afavorir la cooperació institucional. També mobilitzen recursos econòmics per a projectes i rendeixen comptes sobre els seus resultats. En el cas d’Espanya, l’oficina d’enllaç portava oberta des de 2007, quan la igualtat tenia menor rang a les Nacions Unides i es repartia entre quatre organismes-inclòs Unifem-.

Aquest organisme internacional dependent de l’ONU treballa per l’eradicació de la violència de gènere i per la participació igualitària de les dones en la construcció de la pau, les decisions polítiques, l’economia i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, aplicant la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) ratificada per Espanya el 1983, el seu Protocol Addicional ratificat el 2000 i la Plataforma d’Acció de Beijing de 1995.

Com explica Soledad Murillo: “Comptar amb una agència com ONU Dones representa per a qualsevol Govern una excel • lent oportunitat, primer perquè permet estrènyer llaços amb les Nacions Unides, un dels organismes amb més enorme poder d’influència en el món. I segon, perquè a causa de les múltiples trobades que convoquen a líders internacionals, es consoliden relacions de mútua cooperació. Que ONU Dones s’elimini, encara sense representar cap despesa en els pressupostos és una severa malaptesa per part del Ministeri d’Afers Exteriors i una greu incompetència per part del Govern.”

Des de la Secretaria General de Cooperació del Ministeri d’Exteriors, seu responsable Gonzalo Robles justifica la mesura d’aquesta manera: “ONU Dones té sentit en els països on ha d’impulsar polítiques que aquí ja existeixen. Ens sembla més intel • ligent tenir algú al lloc on es prenen les decisions “.

Així les coses, els nostres actuals governants que, pel que sembla li tenen certa al·lèrgia a tot el relacionat amb les polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats entre dones i homes tal com han demostrat al llarg d’aquesta legislatura, seran pioners en desmuntar una oficina de l’ONU que persegueix l’eliminació de desigualtats entre dones i homes. Però pel que sembla, en la seva persistent lluita per retallar drets de ciutadania, això no els importa res ja que pertany a l’àmbit de les dones o, el que és el mateix, a l’àmbit privat.

Afortunadament a moltes ens queda la consciència de lluita per mantenir els drets conquerits i fins i tot continuar conquistant altres, i ja hi ha en marxa una campanya de recollida de signatures per evitar o, si més no denunciar públicament que el tancament de l’oficina d’ONU-Dones a Espanya es dugui a terme, tot i Rajoy, Mato o Ruíz Gallardón.

Perquè els drets de les dones han de respectar més enllà de les sigles polítiques que sustentin els diferents Governs i això passa pel manteniment de les estructures polítiques per la igualtat entre dones i homes així com per compliment integral de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes en tots els seus àmbits.

Perquè en l’agenda política dels nostres governants han de romandre els problemes derivats de les desigualtats de gènere resultat de la històrica discriminació de les dones.

Perquè no es pot ni s’ha de permetre que amb l’excusa de la crisi es retallin drets de ciutadania respecte a la igualtat de dones i homes que ja estan legislats.

Perquè la crisi no ha de ser excusa per l’incompliment de la legislació vigent en matèria d’igualtat de gènere.

Perquè la “al·lèrgia” de certs ministres i fins i tot ministres de l’actual govern a parlar i fins i tot a complir legislació en matèria de gènere no ha de frenar l’avanç en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

Des d’aquí convido a que tothom ferm aquesta proposta per intentar frenar una abús més d’aquest govern en aquest enllaç

Esperem que la resposta sigui massiva i que això obligui al nostre reaccionari Govern a replantejar aquesta decisió.


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Novetats editorials per Nadal

En aquesta temporada de festes i vacances la llibreria Pròleg recomana novetats editorials de...

Cuba: En moments de canvi, pensar en les dones

En els moments de transformació econòmica i social que viu Cuba és urgent pensar quin...

Mèxic: 3 de mayo Día de la Libertad de Prensa. CIMAC: JUSTICIA PARA PERIODISTAS

Asesinatos BAJA CALIFORNIA Francisco Javier Ortiz Franco 22 de junio de 2004 Francisco Javier Salas...