Dimecres 21 febrer 2024

Dimecres 21 febrer 2024

Quin és el feminisme que odia Milei?

Escrit per Valeria Donato* DDF

Quin és el feminisme que odia Milei? Què se suposa que és el que “el socialisme va posar a l’agenda”?

Serà fa 250 anys quan van sorgir els primers esbossos durant la Revolució Francesa? Quan van tallar el cap a Olympe de Gouges per lluitar perquè es reconeguessin també els drets humans de les dones que havien deixat fora d’aquest famós i fonamental manifest dels drets de l’home i del ciutadà?
O el de la Primera Onada al voltant del 1850 amb el moviment sufragista pel vot femení, i les lluites pel dret a la propietat, l’educació i el treball de les dones? El de Flora Tristany, el d’Emmeline Pankhurst o el de Sojourner Truth?

O bé el de la Segona Onada que va venir després de la Segona Guerra Mundial, a l’entorn de 1960 quan allò “personal és polític”. Aquesta idea que les tasques de la cura i la reproducció no són naturals sinó que és feina no pagada. La sexualitat i el dret a l’anticoncepció i avortament.

O el feminisme radical, l’interseccional, el marxista, anarcofeminisme, lesbofeminisme o quin de tots als altres corrents i en quin de totes les àrees del coneixement i de les pràctiques humanes? Perquè hi ha feminismes a cadascuna. ¡Horror serà l’Ecofeminisme!
Ni parlar de la teoria queer, els estudis postcolonials i tantes altres teories properes o que s’inclouen dins del mateix moviment.

I això és USA i Europa.
Milei deu saber que hi ha feminismes llatinoamericans, de l’Abya Yala, populars, musulmà i gitano? Que hi va haver i hi ha cultures que ja reconeixien i algunes fins i tot idolatraven el tercer gènere o que tenien altres concepcions humanes en què el gènere s’entenia de completament altres maneres?

El socialisme no va posar els feminismes a l’agenda.

Els feminismes hi eren molt abans del naixement del socialisme i fins i tot del capitalisme mateix perquè és la lluita de les dones i d’altres gèneres pel seu alliberament i fins i tot hi ha feminisme que lluiten per la desaparició del gènere.

O serà que odia tots els feminismes perquè en realitat vol que les dones tornin a ser esclaves, propietat dels homes, sense drets, sense educació, sense poder tenir propietats al seu nom, sense poder separar-se d’un marit violent perquè sense la pàtria potestat no podien tornar a veure filles i fills, sense divorci?

El moviment feminista no és radicalitzat és, com va dir Angela Davis “la idea radical que sosté que les dones som persones” i que vivim en un món profundament desigual en termes de gènere, cosa que ja ni tan sols l’OIT ni el Comitè del Premi Nobel discuteixen, i per això seguim lluitant.


(*) Feminista abolicionista. Directora de la Tienda de Libros i de l’ Editorial Liberteca
A Instagram @diariodigitalfemenino_
@lennycaceres69

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cristina Simó per la desmitificació de la prostitució

    “Cal desmitificar la idea que la prostitució és un dret i un treball...

PEL NOM DE TOTS I TOTES –LA MODEL ÉS LA MODEL

  Manifest sobre el nom de la presó Model que hem signat diverses associacions memorialistes....

DF-PortadaINV_baixa

Desconocidas & Fascinantes: un exercici de visibilitat

El llibre, publicat per Egales i editat per Isabel Franc i Thais Morales, es presenta...