Divendres 21 juny 2024

Divendres 21 juny 2024

maribel

Quan en nom de la pau es prepara la guerra

 

OPINIÓ

La setmana passada, diversos edificis o monuments emblemàtics de ciutats d’arreu del món s’il·luminaven de blau.

Era per commemorar el 70 aniversari de l’entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides que es va signar a San Francisco el 26 de juny de 1945 i es va fer efectiva el 24 d’octubre d’aquell mateix any. El missatge?: unir els ciutadans i ciutadanes de tot el món a favor de la pau, el desenvolupament i els drets humans.

Un discurs tossut

Certament, a casa nostra, indrets emblemàtics de les nostres ciutats també lluïen el color blau. La voluntat de pau dels pobles és inequívoca, i el discurs de les Nacions Unides és molt tossut al respecte, però sembla que –malgrat el seu suposat poder d’influència- els poderosos van a la seva i miren cap un altre cantó (el seu, és clar).

Immersos de ple en la guerra

L’escenari que vivim no és de pre-guerra, sinó de la guerra que ja fa temps empastifa el món i que ens esquitxa de ben a prop. A banda de la complicitat dels governs en els negocis de venda d’armament als països en conflicte, i de les relacions amistoses o de negoci amb els països que en són responsables, actualment l’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal). Es tracta de la “Trident Juncture” que compta amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’ells espanyols) d’un total de 30 països. Aquestes maniobres s’estan duent a terme fins el 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l’entrenament per fer la guerra a gran escala.

El macabre objectiu del poder

Cal sospitar que les actuals maniobres de l’OTAN puguin tenir com a objectiu, com sempre, preparar-se per envair qualsevol país, potser Síria, com una demostració de força davant Rússia o la Xina, amb les conseqüències catastròfiques que això suposa per la humanitat.

L’horror d’unes guerres provocades

Mentrestant, desenes de milers de persones ja arriben a Europa fugint dels horrors de Síria, l’Iraq o l’Afganistan, unes guerres que occident ha provocat venent armament als seus països i que ara vol cobrar-se aquest “ajut” enderrocant el poder establert per tal de poder controlar els seus recursos naturals en un món d’enfrontament dels grans poders econòmics que se’ls disputen per subjugar tot el món als peus de l’imperi del diner.

Obligacions que no es poden defugir

La solidaritat de la ciutadania i les iniciatives municipalistes són lloables però no poden substituir la responsabilitat i les obligacions que els Estats i les organitzacions internacionals tenen amb la legislació internacional relativa al dret a refugi i asil, en especial l’estat espanyol que és –actualment- un dels països amb la política d’asil més restrictiva de la UE.

El dret d’asil i les persones refugiades

El dret d’asil és la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d’altres estats), les vides dels quals, llibertat o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d’origen o tercers països. L’asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona. Per altra banda, un refugiat és una persona que es troba fora del país d’ on és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d’un temor fonamentat de persecució per raons d’ètnia, de religió, nacionalitat o pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.

Més fronteres i més blindades

En aquest sentit, la Unió Europea, lluny de facilitar l’accés a la protecció internacional a persones refugiades que es troben en països d’origen i trànsit, ha centrat tos els seus esforços en impedir l’arribada d’aquestes persones a les fronteres europees prioritzant el seu reforç, el seu control, així com l’externacionalització de les mateixes per sobre dels drets humans i el dret d’asil. La Finalitat és impedir –com sigui- la seva arribada deixant aquestes persones atrapades en països on les seves vides corren greu perill.

Mobilitzacions per la pau arreu

Per això em sumo a la campanya de reclamar una veritable política pública en favor de la pau, els drets humans i la cooperació al desenvolupament, polítiques que han estat greument afectades per les retallades pressupostàries i la manca de voluntat política del Govern català. La Plataforma Aturem la Guerra, lafede.cat per a la Justícia Global i la plataforma Stop Mare Mortum han convocat per aquest dissabte una manifestació a Barcelona per donar la benvinguda a les persones refugiades amb un crit reiterat de No a la Guerra i No a les maniobres de la OTAN.

Per damunt de tot: humanitat

El patiment de tantes desenes de milers de persones ens importa i no ens és aliè. Les dures condicions de vida que estan suportant en aquest èxode no ens són indiferents. El sentit més pregon de la nostra humanitat es fa palès i sura per damunt d’interessos i d’estratègies que no són les nostres. Fa 70 anys que va entrar en vigor la Carta de les Nacions Unides; i la Declaració Universal dels Drets Humans continua essent el manual de vida per a moltes més persones quines consciències el sistema hauria volgut apagar. La Pau no és sols l’absència de guerra, mentre que fer la guerra en nom de la Pau és donar-li al sentit més sagrat de la paraula la dimensió més perversa que es pot imaginar. Per això sempre estaré amb les persones que defensem aquella pau que contempla –sobretot- el desenvolupament humà de les persones i el de les societats en què viuen.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Presentació de “La millor mare del món” de Núria Labari

Paula Bonet La pintora Paula Bonet, i l’editora Patricia Escalona, han acompanyat Núria Labari...

El paper de les dones lesbianes i la seva invisibilitat històrica

Si les lesbianes existeixen des que el món és món, com és que no han...

Tarragona 5N: Cap agressió sense resposta

El dissabte 5 de novembre prop de 2 mil dones del País València, Illes...