Dimarts 19 març 2024

Dimarts 19 març 2024

Compartir

“L’economia ha d’incorporar criteris socials i ambientals”

                                            Foto: Marta Ruiz Jadraque

Nina González és economista i coordinadora des de 2013 de Finançament Ètic i Solidari (FETS), associació nascuda el 1999 per actuar a favor del finançament ètic i solidari, influint en canviar els models de consum i producció establerts al nostre sistema econòmic.

Ens trobem a la seu de FETS, un espai compartit amb altres entitats de l’àmbit cooperatiu de Catalunya, un lloc ple de vitalitat on destaca la gran claraboia al centre que deixa entrar la llum natural a l’espai de treball.

FETS engloba una trentena d’associacions del món de les finances i està conformat per un equip tècnic de 5 persones, de les quals 4 són dones, i d’una Junta Directiva de 6 membres en total, dins la qual hi ha 2 dones, presidida per Maria Antonia Bartolí.

XES, REAS i RIPESS són les sigles d’organitzacions que impulsen l’economia social i solidària a nivell català, estatal i internacional, respectivament, i ja treballen pel proper Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, on es presentaran iniciatives concretes protagonitzades en gran part per dones.

Nina González, coordinadora de FETS, anuncia aquest esdeveniment clau i entra a valorar l’economia com a ciència social. Per a ella: “L’economia és una ciència social i, per tant, ha d’incorporar criteris socials i ambientals per canviar el model de societat”.

 

Què són les finances ètiques?

Fer economia d’una altra manera, donant prioritat al benestar de les persones.

L’economia feminista ens ha ensenyat que s’ha de tenir en compte l’impacte de les decisions econòmiques en la gent. Per exemple, amb la campanya ‘Roba Neta’ s’han donat a conèixer les realitats que hi ha darrera de la roba que consumim. Cada cop més ens fem preguntes sobre els béns que comprem, que és important.
A nivell de finances, també cal saber què fa l’entitat financera amb els nostres diners.

És una evidència que el paper de les dones en el món de la producció, comercialització i distribució de productes de consum està molt invisibilitzat, tot i ser-ne impulsores en molts casos. Cal, doncs, posar en valor la contribució que les dones fan a l’economia.

A casa nostra, l’economia solidària està potenciant iniciatives empresarials de dones i les finances ètiques són una eina per fer possible aquest model econòmic. Al proper Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que tindrà lloc a Barcelona del 25 al 28 de juny d’aquest any, es podran conèixer molts exemples de banca ètica.

 

 

Nina1.jpg

 

 

Qui ha de liderar aquest canvi del sistema financer per donar servei a les persones?

Crec que és un lideratge compartit entre diferents actors: polítics, organitzacions i ciutadania. A nivell polític, cal una legislació més vinculant i contundent que afavoreixi entitats i sistemes financers ètics. Des del teixit associatiu, es reclama també aquest canvi del sistema financer des de fa molts anys. I la ciutadania fa sentir la seva veu cada cop més.

Moltes entitats cooperatives precursores de finances ètiques funcionen des de l’autogestió i l’autoorganització. Crec molt en el canvi col·lectiu, o sigui, amb l’esperit d’organitzar-se per produir el canvi del sistema financer. El sistema econòmic actual afecta especialment les dones, que tenen més dificultats per accedir a préstecs i, inclús a molts llocs del món, a tenir un compte corrent.

Dins l’economia solidària, les finances ètiques posen el benestar de les persones al centre de les seves decisions econòmiques i, per tant, afavoreixen també les dones.
A nivell intern del funcionament, les entitats bancàries ètiques incorporen la perspectiva de gènere a la seva organització, com establir mesures de conciliació.

 

Què destacaria del darrer Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques?

Que som un sector en auge. Cada cop més persones confien en la banca ètica i, per tant, creix l’estalvi i també el volum de préstec que es fa a l’Estat Espanyol.

Segons les dades del darrer baròmetre, la taxa de morositat (préstecs que no es tornen) de les entitats de finances ètiques va ser del 1,68% el 2018, en contraposició amb la banca tradicional, que es va situar en el 5,81%. Això demostra que les primeres es basen en la confiança i responen a projectes de l’economia real, a diferència de les no ètiques, que especulen en sectors bàsics.

 

Què és la triple dimensió de la banca ètica?

Quan parlem de triple dimensió volem dir comercialització, sensibilització i incidència política. En comercialització, ens referim a les dades del Baròmetre, és a dir, a quantes persones són usuàries de la banca ètica i quin és el volum de préstecs que es genera. A Catalunya tenim la mateixa tendència que a Europa i a nivell mundial. De fet, tant Fiare Banca Ètica com Triodos Banc formen part de la xarxa Global Alliance for Banking of Values, que és una xarxa internacional de banca amb valors.

Pel que fa a sensibilització, és donar a conèixer la feina de la banca ètica. Ara, per exemple, intentem contrarestar la campanya de la banca no ètica sobre els seus projectes socials perquè mentre la banca no ètica inverteix una petita part en aquests temes, la banca ètica intenta incorporar els valors en tots.

En incidència política, hi ha entitats i plataformes que treballen a Brussel·les per regular les finances sostenibles en la política europea i es fan avenços en països de la Unió. Per exemple, a Itàlia s’ha creat una llei que incorpora el concepte de banca ètica.

Nosaltres estem fent aliances amb altres organitzacions internacionals que comparteixen els mateixos objectius que nosaltres per fer més força.

 

 

Nina2.jpg

 

 

Com interveniu en la formació en l’economia?

Des de fa molts anys, treballem tant amb joves de secundària, batxillerat, cicles formatius i amb algunes universitats a través del professorat perquè veiem que vol incorporar altres visions de l’economia i l’acompanyem amb eines i recursos.

Si analitzem els plans d’estudi i els llibres de text, hi ha visions de l’economia que estan invisibilitzades. Sembla que la tendència és explicar aquesta matèria com si fos una ciència exacta, allunyada totalment de la realitat, excloent perspectives fonamentals com l’economia feminista, l’economia ecològica, l’economia social i solidària, o el cooperativisme com a fórmula d’auto-organització empresarial. Des de FETS, volem promoure una educació econòmica més crítica i més plural, que inclogui totes les dimensions.

Recentment hem creat el portal https://redefes.org/ per visibilitzar iniciatives educatives que ajuden a fer aquest canvi de mentalitat.

 

Quin paper té la política en la transformació de l’statu quo?

Intentem influir en l’administració per afavorir la contractació pública més responsable i sostenible. Hem de tenir en compte que les institucions públiques són molt importants en qualsevol canvi social. La compra pública, per exemple, suposa un PIB molt elevat quant a volum de contractació, a l’entorn del 18% a Catalunya.

En general, hi ha força sensibilitat per les qüestions socials. Molts consistoris, com el de Barcelona, són membres de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, que és un pas rellevant de sensibilitat en aquesta línia.

 

Com és la teva ‘marca personal’ coordinant FETS?

Jo, en venir del món del comerç just i de la solidaritat internacional, poso èmfasi en mantenir la visió global per treballar amb altres organitzacions del sud global. ‘Sud global’ és un concepte provinent de la justícia global que entén que a l’hemisferi nord també hi ha un ‘sud’, o sigui, pobresa i exclusió. De la mateixa manera, els països empobrits també tenen ‘nord’, amb riquesa i benestar.

Per tant mirem de fer aliances amb empreses, cooperatives i entitats del sud global. Oiko Credit, per exemple, capta estalvi de persones de Catalunya que volen donar rendibilitat als seus estalvis, però amb valor social, o sigui invertint en iniciatives del sud global, molts cops liderades per dones.

 

11 noms per recordar:
– Fiare Banca Ética: https://www.fiarebancaetica.coop/ca
– Finançament Ètic i Solidari (FETS): http://fets.org/
– Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET): https://transformadora.org/)
– Global Alliance for Banking of Values: http://www.gabv.org/
– Oiko Credit: http://catalunya.oikocredit.es/ca/
– Portal https://redefes.org/
– REAS: https://www.reasred.org/
– RIPESS: http://www.ripess.org/
– Triodos Bank: https://www.triodos.es/es
– Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària: https://xmess.cat/
– XES: http://xes.cat/

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

merce-otero-perfil

La rateta que escombrava l’escaleta, Tambor i el porc senglar de Calidó (Sobre les plagues, segona part)

OPINIÓ Tal com vàrem dir a l’anterior entrada del blog, aquest estiu les plagues han...

eulalialledo

Edith Wharton: Del viatge com a literatura

    OPINIÓ Si a mig aire de l’estiu i els nadals conserveu les ganes...

Catalunya: entrevistes a participants a les I Jornades Catalanes de la Dona / la Independent / Notícies gènere

Testimonis en primera persona Per primera vegada, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, posa...