Compartir

“La Menopausa ens obre un ventall de possibilitats”

Ella y el Abanico sorgeix del propi procés de la menopausa de Montse Roura, catalana i de l’àmbit de les comunicacions. Des de fa 5 anys viu la menopausa sense haver-se conformat amb “teràpia hormonal si, teràpia hormonal no”. “Aquesta era la informació que et donaven en aquell moment. D’altra banda treballava com a productora fotografia publicitària, un treball molt dur i amb el pas del temps et dóna la sensació d’estar venent roba, i vaig trencar amb les meves rutines”.

Com va ser aquest canvi tan dràstic?
Va aparèixer la menopausa, una meravellosa etapa per replantejar-se moltes coses i vaig decidir deixar la producció. Al mig em vaig anar a Nicaragua a treballar per una ONG. Al final, vaig treballar més amb la senyora que hi havia on estava allotjada, que amb la pròpia ONG (riu). Quan vaig tornar a Barcelona havia començat la crisi i la publicitat juntament amb la construcció van ser dos sectors que van caure en picat.


Quant temps vas estar a Nicaragua?
Vaig estar uns tres mesos. Jo treballava durant els estius. La raò es que les produccions de fotografia publicitaria es fan en període estival a Europa i a l’hivern migraba al sud, on començava l’estiu. Ja no vaig tornar i vaig començar de debò el meu canvi.


Explica’ns el procés.
Volia fer alguna cosa, però no sabia molt be que fer. “Una pàgina Web!” se’m va ocórrer, però una marca comercial ja tènia el de la menopausa. Així és que se’m va ocórrer fer el de el “Saló de la Menopausa”. I això em va portar un any treure-ho endavant. Consistia en conferències al voltant de la menopausa i a l’alimentació, l’osteoporosis, l’incontinència urinària, la teràpia hormonal, o la mateixa menopausa. La veritat és que les conferències van estar plenes de gent. També va haver-hi stands per anar coneixent els diversos productes al mercat a l’entorn de la menopausa


Quan va ser aquest primer saló?
A l’abril de l’any passat, en les Cotxeres de Sant, Barcelona. Van assistir unes 500 persones durant 2 dies: tot un èxit, tenint en compte que els primers emprendiments costen molt, especialment en temps de crisis.


Què vas fer per treure-ho endavant? Hi ha iniciatives en les quals per molt que inverteixis, no resulten
Vaig buscar finançament privat per pagar les conferències i els stands i es van cobrir gairebé totes les despeses. El proper any -el 19 i 20 d’octubre-, per al Dia Mundial de la Menopausa ja tinc previst fer el segon, que ja no es dirà “Saló”: hi hauran només conferències. Ja saps: els projectes van redirigint-se, i d’entrada ja tinc el suport de l’Institut Català de les Dones (ICD) i de l’Ajuntament de Barcelona. Ja no vaig tan sola.


I com contemples aquest any i el dia internacional de la menopausa?
Aquest any es compleix 1 any de “Ella y el Abanico”, i va sorgir de la següent manera: el Saló va ser a l’abril de 2010. Vem descansar de tot aquest esforç maratonià i arribàvem a setembre amb la notícia que des de tve2, ens volien per fer un programa focalitzat en aquest dia. Va ser després d’això que vaig decidir crear una Web, doncs ja tenia clar que un saló d’aquest tipus només podia ser bianual per l’esforç que comporta: sponsors, conferenciants, etc. La Web en si ja existia, però era de caràcter informatiu per al mateix saló. La vaig transformar amb tots els dubtes i suggeriments que vaig rebre en el saló i ja ha fet un any: el projecte està cada vegada més gran… i m’està aixafant i tot! Hi ha moltes preguntes sense contestar.


Per què penses que no estava cobert aquest tema? S’oblida a consciència la menopausa?
Si, perquè hi ha molt de tabú al dia d’avui a l’entorn de la menopausa. Moltes dones quan es venten (un dels molts símptomes d’aquest procés) no reconeixen que la tenen, perquè dir-ho el dia d’avui, és el mateix que el que significava parlar de la regla quan érem petites. Qui m’hagués dit quan petita, que s’arribarien a anunciar compreses a la televisió!, si el que et deien era que se’t tallava la maionesa amb la regla! Era una malaltía: com si estiguessis “en pecat”. De la mateixa manera, la menopausa té àdhuc aquesta connotació negativa amb la qual panses a ser “vella”.


roura_2Penses que aquesta por a reconèixer-se amb la menopausa és perquè en aquest món androcèntric la dona menopáusica deixa d’estar al “mercat”?
Pot ser, i també perquè les empreses àdhuc no han descobert a la menopausa com un negoci. A l’hora que ho descobreixin, s’acaben els tabú.
Respecte d’això que has comentat, penso que hi ha diferents punts de vista. De petita, l’esperança de vida se situava en els 65 anys, amb la qual cosa arribaves a la menopausa i pràcticament estaves ja en la “tercera edat”. Ara, la tercera edat se situa en els 75, 80 anys, res a veure amb els 50 i escaig d’abans.

Pot ser que hi hagi un abans i un després de la menopausa en l’imaginari col·lectiu
Pot ser. Ara més que mai amb aquesta crisi, on les dones de més de 50 anys, que pertanyem a una generació a la qual li va tocar lluitar per una sèrie de drets, estem veient que es van tots “a passeig”… una altra vegada. I excepte en alts càrrecs, en les empreses estan pre-jubilant a raó de 5 dones / 1 home. I també passa com en tot: cal re-situar-se. Ara ens toca buscar o fer un “buit” en el qual no som la Tercera Edat: seguim actives. Caldria ressituar tot: som molt vàlides, tenim molta experiència, però evidentment no tenim la força o energia dels 20 anys. Els nostres treballs haurien de variar més cap a les assessories.

Un tema bastant important és la força laboral. A nivell d’experiència, el sentit comú ens diu que, a més experiència, major poder en l’àmbit laboral. És a dir: quan una dona de 50 o 60 anys és fa fora dels seus treballs, és quan més pot produir a nivell qualitatiu
Al meu em sembla un error que no es consideri a les persones de més de 50 (sempre parlant de càrrecs baixos i mitjans, per descomptat i considerant una proporció de 5 a 1). Cal aprofitar tota aquesta experiència, potser no en llocs de primera línia, però si en uns altres on es necessita aquesta càrrega de “saviesa” en el laboral. I que això coincideix amb la menopausa, doncs si. I mentre no es dignifiqui la paraula, no aconseguirem un canvi qualitatiu i que es normalitzi.

 

Parlem de crisi, de drets que s’estan perdent i t’has enfocat en el laboral. Parlem de Salut. Com dins del nostre sistema s’ha d’abordar la Menopausa per no veure-la com una malaltia, sinó com un procés de canvi?
La menopausa s’ha d’afrontar des de tots els actors de la societat com una més de les etapes en la vida de les dones, i com tal cal afrontar-la amb uns canvis que poden ser durs i dolorosos, com també poden ocórrer en l’adolescència. Hi ha gent que diu “jo no he tingut la menopausa” com si això fos només no patir fogots o osteoporosi. La menopausa és tot un procés: ja no et pots reproduir, la qual cosa és un canvi bastant important en la teva vida, que et permet reorientar en molts casos la teva sexualitat. Cal ser conscients i que des de la sanitat s’expliqués aquest procés, i no només tractar-la amb medicaments com si fos una malaltia. Això no és d’aquesta manera. Hem d’educar-nos per entrar en ella sense traumes.

Existeixen campanyes d’informació per a aquelles que no s’atreveixen a reconèixer els símptomes del canvi i no s’examinen ginecològicament?
Per descomptat, n’hi ha. Però és com tot. Va molt lent. Jo sempre dic que hi ha un ventall de possibilitats: és una etapa bonica, i si hi ha símptomes, cal tractar-los, evidentment, però la millor manera és conscienciar-nos des del públic i el privat, personal i íntim.

Hi ha indicadors globals que assenyalen que el nombre de dones de mes de 50 anys a Europa (Catalunya inclosa) que adquireixen amb alguna Infecció de Transmissió sexual, inclòs el VIH, han augmentat. “Ella y el Abanico” aborda temes de profilaxi sexual?
No, encara no hem tractat temes d’aquesta índole, però és evident que no pel fet que deixem de concebre deixarem d’usar el preservatiu, però em resulta estrany que a aquesta edat el risc de contagi augmenti.


Bé, la monogàmia no és aval de seguretat davant el contagi…
Amb la maduresa es veu tot de diferent manera. La teva sexualitat també evoluciona: no tens el mateixa energia i la teva activitat sexual es tradueix en qualitat i no quantitat, i pot ser que el risc de contagi disminueix molt.


Però dins d’aquesta lògica, seria molt poc probable quedar embarassada si només has tingut relacions sexuals només una vegada…
Tinc clar que sempre hi ha riscos, però en aquest període i en aquest aspecte com en uns altres, tu esculls més i en escollir més –evidentment- hi ha menys risc.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fabiola Llanos

Fabiola Llanos

Ecofeminista. Periodista i comunicadora social xilena / catalana. Especialitzada en imatge, arts gràfiques, producció audiovisual, neurolingüística i drets de les dones. Vaig parir La Periòdica. Co fundadora de La Independent.

També et pot interessar