Per Ana Martínez, periodista. XEDP
Mercè Amor i Fatima Ahmed, són les impulsores de l’espai Diàlegs de Dona, i amb elles dues parlem aquesta setmana.
Quins són els objectius de l’associació?
D’una banda, acollir i aconseguir la plena integració a la nova societat de dones migrades provinents de cultures fortament patriarcals, de tradicions i creences diverses molt allunyades de la occidental.
De l’altre, crear espais de trobada i diàleg amb la població autòctona del barri i de la ciutat a fi de combatre els prejudicis i la por a les grans transformacions que s’estan operant a la nostra societat, establint ponts de diàleg entre el veinat amb el qual comparteixen territori però que tenen cultura, costums i creences de procedència diversa.
I també fidelitzar a les dones que han avançat molt en el seu procés d’empoderament i animar-les a que esdevinguin referents importants per a totes aquelles dones que els hi costa més o fa poc temps que han arribat. Que prenguin elles la paraula i que, coneixedores dels seus drets, els defensin en especial el dret a la igualtat, a la llibertat i el dret a que sigui respectada la seva diversitat.
Quin tipus de perfil de dones ens hi podem trobar a l’entitat?
A Diàlegs de Dona arriben dones migrades i sobretot reagrupades que són originàries de països extracomunitaris, majoritàriament provinents d’Àsia: Bangladesh, Pakistan, Índia, Nepal… però també del Marroc, alguns països subsaharians: Serra Lleona, Gabon, Nigèria, i darrerament Síria.
Són dones d’origen divers però que viuen al barri del Raval. La gran majoria reagrupades pels marits, però algunes també refugiades demandants d’asil.
Quina és la comunitat més nombrosa?
De les 1.100 alumnes que hem tingut en aquests 8 anys d’història de l’entitat, la comunitat més nombrosa ha estat la d’origen bangladeshí, que representa un 40% del total d’alumnes, seguida de les dones pakistaneses (25%), índies (16%) i magrebines (12%).
El 49% tenen estudis secundaris. Estan casades en un 86%, i les franges d’edat majoritàries són de 25 a 36 anys (39%), i de 36 a 45 anys (23%).
Com espai d’acollida i de socialització per a dones migrades, com és el diàleg i la relació entre les dones que hi participen, sabent de la diversitat que hi ha i coneixent els enfrontaments històrics entre alguns països?
L’Espai d’Acollida, Llengua i Socialització per a Dones Migrades està valorat molt positivament per les dones que hi participen ja que és un espai que genera, principalment, un bon clima de confiança entre les dones. Un espai que ens permet escoltar, assessorar, mediar si és necessari, recolzar o derivar a qualsevol dona amb problemes familiars (conflictes de parella, intergeneracionals, de convivència social), preocupacions per problemes de salut, o simplement de soledat, angoixa o dol migratori.
En alguns casos les experiències viscudes per les dones ens parlen de solitud, de trobar a faltar un acompanyament com a referent vàlid en moments d’incertesa. Veiem com els processos migratoris d’aquestes dones s’acompanyen de dificultats, decepcions i sofriments que comporta que les dones i les seves famílies hagin d’intentar construir-se entre el sentiment de tristesa, de pèrdua, d’allunyament, de soledat, o aquell sentiment de descoberta d’un país nou, d’assoliment i de resiliència.
Per tot aixó diem que Diàlegs de Dona és esencial ja que ens ha permès arribar a una part de dones migrades on la seva visibilitat i participació en l’espai públic era mínima. I respectant els processos i ritmes de les dones, al llarg d’aquests anys, hem vist petits avanços. Per exemple, comptem amb un grup de dones migrades d’origen divers que participen en activitats comunitàries del barri i de la ciutat. Cada cop són més les dones que senten com a propi el projecte, i a més de seguir les classes, volen ser voluntàries i ajudar en les diferents activitats.
Es fa difícil el diàleg intercultural en general, i en especial al barri?
És clar que es fa difícil generar espais de “diàleg intercultural”, perquè són processos que necessiten el seu temps, com les transformacions que viu el barri que no son només urbanístiques i econòmiques, sinó que hem de tenir en compte les transformacions socials, culturals, religioses, identitàries, intergeneracionals… Aquí no es tracta únicament d’acollir les persones nouvingudes, element primordial per fomentar la convivència social. Ara mateix, estem en un punt de ser valentes i anar més enllà, i el diàleg intercultural ens ajuda al coneixement i reconeixement de les nostres diversitats.
Segons el Padró Municipal, a Barcelona hi conviuen 179 nacionalitats diferents i més del 50% de les persones que viuen a la ciutat han nascut fora de Barcelona. Per tant, aquest “Diàleg Intercultural” és una eina molt interessant per construir una memòria i una historia col·lectiva.
De quina manera hi participa en el barri l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona?
L’associació sempre ha tingut una gran presència a tots els espais de treball i xarxa associativa del barri i de la ciutat. Entre altres formem part de diferents consells de participació com són: el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, el Consell de Dones del Districte de Ciutat Vella, el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), el Consell d’Habitatge de Ciutat Vella o el Consell de Barri del Raval.
I participem activament a Ravaldona, Fundació Tot Raval, Coordinadora de la Llengua, Xarxa BCN Antirumors, Pla Municipal contra la Islamofòbia, Grup Interreligiós del Raval,… També fomentem les relacions amb altres sectors i agents del territori com són escoles, serveis socials, tècnics, psicòlogues, caps de salut (pediatria), mossos d’esquadra, casals de gent gran, centres cívics, equipaments culturals com el CCCB, MACBA, Apropa Cultura, Teatre El Liceu…
I sobretot no ens oblidem de les dones migrades que són les protagonistes de la nostra participació com entitat. Per això fomentem la participació activa de les dones en totes les festes i tradicions populars al barri i a la ciutat per anar creant vincles i treballant, poc a poc, el sentiment de pertinença. Com a resultat d’aquesta feina comencen a destacar algunes dones, participants del projecte de l’entitat i que segueixen amb Diàlegs de Dona i que ara han esdevingut dinamitzadores-voluntàries de les activitats. Són dones que confien en el projecte i que s’han convertit en referents positius per altres dones dels seus col·lectius que tot just acaben d’arribar i es troben molt desorientades.
Per a nosaltres és molt important visibilitzar una participació diversa i per aixó el participar en xarxes i grups de suport entre dones migrades i dones d’origen autòcton per a què, unes i altres, juntes i solidàriament, facin camí lluitant contra totes les desigualtats i discriminacions que afecten a la nostra societat. Dones diverses unides amb un objectiu comú: contribuir a la creació d’una societat més justa, democràtica i igualitària.
Imaginem que hi ha un abans i un després de la Covid-19. Amb quines dificultats us trobeu ara?
Abans de l’aparició de la pandèmia ja ateníem a moltes dones que estaven en una situació bastant precària, però amb la propagació de la Covid-19 ha empitjorat molt el seu dia a dia i es troben, i es trobaran cada cop més, en situació d’extrema vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Es tracta de famílies que s’han quedat sense cap ingrés i que no poden fer front a les necessitats més bàsiques, a això s’ha d’afegir la poca informació que els hi arriba i que causa angoixa i gran inquietud.
La nostra tasca posa en valor la gran experiència acumulada al llarg d’aquests vuit anys en l’acolliment, l’orientació i l’acompanyament de les dones migrades. Durant tot aquest temps hem recollit testimonis de dones que manifesten les dificultats en les que es troben per a conèixer i entendre la informació sobre els recursos i sobre la possibilitat real que tenen d’accedir a ajuts socials (en aquets moments tan urgents), sobre oportunitats per formar-se laboralment, per accedir al mercat laboral i, sobretot, per conèixer els seus drets. Fins ara aquestes dificultats passaven, fonamentalment pel desconeixement de la llengua i el funcionament de la nova societat. Ara, amb la pandèmia una bona part de la informació, cursos, cites, etc. ha passat a ser virtual, i s’afegeix el desconeixement de les TICs.
I qué és el que poden fer?
Des del confinament hem constatat la gravetat de l´anomenada “bretxa digital” que esdevé bretxa més gran si parlem de dona migrada.
Les dones migrades que es troben en situació de vulnerabilitat necessiten les eines necessàries per a, progressivament, esdevenir dones empoderades i no dependents (coneixement de la llengua i de l’entorn, introducció a les noves tecnologies, orientació en molts àmbits…). Diàlegs de Dona els hi ofereix un espai de formació i acompanyament per aconseguir aquest empoderament i independència. Se les ofereix ajuda per obtenir informació clara, directa i no mediatitzada per rumors o interpretacions d’altres persones que, en molts casos, fomenten la desinformació i la confusió.
El projecte aconsegueix detectar moltes dones que per la seva situació de vulnerabilitat, aïllament i invisibilitat pateixen un alt nivell d’estrès en les seves vides provocat per situacions socials, familiars, laborals, legals,.. i ara s’afegeixen situacions extremes per temes econòmics (pèrdua de la feina, amenaça de desnonament per no poder pagar el lloguer, cap ingrés familiar,…. ). Després d’anys d’experiència, fent treball de camp dia a dia, afirmem rotundament que aquest és un sector que està patint el que anomenem desigualtats interseccionals i que aquestes s’estan agreujant molt més amb la pandèmia.
Com a entitat petita que som, també som conscients que la nostra debilitat és la situació financera, ja que depenem sempre de les subvencions anuals per a la continuïtat dels nostres projectes i que aquests mai s’acaben a 31 de desembre, sinó que el seu impacte es a mig i llarg termini. Per això cal destacar la incertesa a l’hora de confirmar els ingressos previstos, ja que fins al darrer semestre no es coneixen moltes de les aportacions que es rebran, la qual cosa genera una situació d’inseguretat durant tot l’any per a la consolidació i sostenibilitat de l’entitat.
Taller per fer mascaretes.
