OPINIÓ
per Dolors Reguant, antropòloga i escriptora
L’associació GEA (Grup d’Estudis Antropològics) dedicada a analitzar teoria feminista i presidida per Victòria Sau, va idear el projecte RPA ( Reconeixement, Perdó i Abolició) del Patriarcat.
Feia temps que Victòria Sau tenia aquest pensament: El Patriarcat és una institució inscrita però no està escrita com ho estan qualsevol Estatut, Constitució o el mateix Decàleg del cristianisme, la qual cosa permet que s’ignori de l’ensenyança tal com s’estudien altres civilitzacions, filosofies, religions o construccions culturals.
Altrament, si hagués estat escrita, hi hauria un articulat sotmès a possibles revisions, canvis o substitucions. També en una entrevista a la revista Meridiana, deia que les dones han realitzat auditories a institucions tals com la família, l’educació, el treball, les religions, la sexualitat; però manquen altres auditories pendents com és ara: el Fons Monetari Internacional, la Gran Banca, i així anava enumerant les institucions de caràcter internacional.
I en aquesta línia, va començar la idea, per part de l’associació GEA, de fer un projecte que representés fer una Auditoria o bé, un Procés al Patriarcat, per donar-li categoria pública. Ens va semblar que ens havíem de dirigir a la institució política més global, l’ONU (Organització de les Nacions Unides), tot i que el compromís que han adquirit els 193 països que en formen part, quan a la Declaració dels Drets Humans aprovada en el 1948, té molt a desitjar. Molt semblant al que succeeix amb els compromisos acordats en les Conferències Mundials sobre els Drets de les Dones, (Mèxic 1975, Copenhaguen 1980, Nairobi 1985, Beijing 1995 i les posteriors revisions quinquennals), projectes que han estat possibles amb els esforços realitzats per dones de tot el món.
La fórmula del projecte era que en algun moment es fes un acte a l’ONU, una mena de ritual on quedés constància del reconeixement dels greuges infligits a les dones en tots els temps i llocs fins al dia d’avui i d’aquesta manera quedava palesa, mitjançant una Declaració l’existència del Patriarcat i la seva imminent Abolició. I a partir d’aquest punt, tots els actes que tinguessin connotació patriarcal fossin considerats fora de la llei.
Per donar-li cabuda al projecte primerament es va confeccionar una web explicativa del projecte, amb diversos texts en diferents llengües: català, castellà, francès i anglès, i es va enviar arreu per obtenir firmes. Amb la qual cosa, a prop de 250.000 firmes de 61 països (12 d’Àfrica, 23 d’Amèrica, 6 d’Àsia, Austràlia i 19 d’Europa) varen consensuar aquest projecte.
En el marc del II Congrés de Dones de Barcelona, el 16 d’octubre del 2009, aprofitant la presència de la directora d’UNIFEM de Llatinoamèrica i Carib, Gladys Acosta, se li va lliurar el projecte amb la llista d’adhesions perquè passes la proposta a la directora d’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona), en aquells moments, Inés Alberdi, de cara a fer de mediadora amb l’ONU. Més endavant, el febrer del 2010, jo mateixa, com a delegada del grup GEA, i amb el suport de la regidora Elsa Blasco de l’ajuntament de Barcelona, vaig portar el projecte a la cinquanta-quatre sessió de la Commission on the Status of Women (CSW54) i la Global NGO Forum for Women: Beijing + 15, en el marc de les Nacions Unides de Nova York
El tríptic que vàrem imprimir com idea resum de l’explicació de la web del projecte RPA, en quatre llengües: català, castellà, francès i anglès, va ser el següent:
Aquesta Declaració* pretén:
1. Que es reconegui l’EXISTÈNCIA del Patriarcat. Que passi de ser una institució fins ara només inscrita en el si de la nostra societat, a ser una institució “escrita”, reconeguda, declarada. Que s’expliqui des de l’ensenyament primari fins a la universitat.
2. Volem que es demani PERDÓ per les exclusions, greuges i ofenses que s’han infligit a les dones de tots els països del món fins avui en dia i que el Patriarcat ha establert:
Exclusió del contracte social, instituït únicament com a contracte social masculí. Aquesta exclusió engloba totes les altres exclusions i ofenses, ja que, a partir d’aquest contracte originari, el Patriarcat ha normativitzat la política, el dret, l’economia, la guerra, els mites, els costums, etc.
Exclusió de l’educació i Exclusió del món del treball. S’emfatitzen aquestes dues exclusions, perquè sense educació i treball no pot haver-hi autonomia.
Implantació d’una cultura androcèntrica reproduïda a través de totes les institucions i mitjans de comunicació, donant un caràcter natural a la subordinació i invisibilitat de les dones.
3. Que es promogui l’ABOLICIÓ DEL PATRIARCAT, una vegada reconeguda la seva existència, ja que la seva deslegitimació permetrà avançar cap a un món més just i igualitari tant per les dones com per als homes.
Així doncs, aquesta “Declaració pel reconeixement de l’existència de l’ordre patriarcal i la seva definitiva abolició” significa, en l’àmbit real i en el simbòlic, un ABANS del patriarcat i un DESPRÉS del patriarcat, una fita històrica en l’esdevenir de la humanitat.
I malauradament aquí va acabar el projecte, que no va tenir la mediació esperada i no va anar més enllà de la pedagogia que se’n pogués haver fet arreu quant a divulgació de conceptes explicatius, com és ara la definició de Patriarcat que vaig introduir en un dels texts, i que ha tingut bastant difusió.
El Patriarcat és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social basada en la idea d’autoritat i lideratge de l’home, en la qual es dóna el predomini dels homes sobre les dones, del marit sobre l’esposa, del pare sobre la mare i els fills i filles, i de la línia de descendència paterna sobre la materna. El patriarcat va sorgir d’una presa de poder històric per part dels homes, els quals es van apropiar de la sexualitat i reproducció de les dones i del seu producte, els fills i filles, i van crear alhora un ordre simbòlic a través dels mites i la religió que perpetuarien com a única estructura possible.
(*Declaració trasncrita exactament en la seva forma original)
