Per Leonor Sedó. 39ymás
‘PintorAs’ sorgeix de la necessitat de trobar les dones artistes, a l’altra meitat de la història de l’art. Mai no podríem haver imaginat que serien tantíssimes i tan increïbles a nivell vital i artístic.
‘PintorAs’ (Editorial Paidós 2024), de Sara Rubayo i Ana Gállego, és el resultat de la recerca i ordenació cronològica de totes les dones que es van dedicar de manera professional a la pintura al llarg de la història i de les que amb prou feines havíem sentit parlar perquè no es van incloure a la Història de l’Art durant la seva construcció als segles XVIII i XIX.
“El projecte PintorAs sorgeix de la necessitat de trobar les dones artistes, a l’altra meitat de la història de l’art, de donar més informació al tòpic que les dones no pintaven, o que han estat poques i de poc talent. Mai no podríem haver imaginat que serien tantíssimes i tan increïbles a nivell vital i artístic”.
La feina, recollida en dos volums. ofereix un llistat organitzat de totes les biografies de pintores des que tenim registres amb l’objectiu que siguin estudiades, reconegudes i incloses no només a l’àmbit acadèmic sinó a l’imaginari cultural col·lectiu.
La premissa de Sara Rubayo sempre ha estat «totes dins i cap fora», per curta que fos la seva biografia. Així, a PintorAs, descobrim una obra viva i en constant creixement on podrem donar-li el merescut reconeixement a totes aquelles dones que han contribuït a la nostra cultura amb el seu talent.
Algunes de les artistes visibilitzades a ‘PintorAs’
Marcía Severa de Cicico (116 a.C. – 27 a. C.)
«Artista multidisciplinar molt considerada a la seva època que, segons ens explica Plini el Vell, Marcia va destacar per la seva enorme habilitat artística, que el va fer vendre la seva obra a preus molt més alts que altres pintors. […]
Va ser una pintora famosa sobre taula i una gravadora sobre ivori, especialitzada en retrats femenins i es diu que es va mantenir soltera i es va traslladar a la ciutat de Roma per poder dur a terme les seves creacions artístiques.
Realitzava obres pròpies en diferents disciplines artístiques com l’escultura i la pintura, manejant amb gran domini l’encàustica i la fresca.
De fet, treballava amb tanta velocitat que els seus competidors masculins, Sopolis i Dionysius, no la van arribar mai a assolir». p. 14
Ferrada de Landsberg (1130 – 25 de juliol de 1195)
«El 1165, es trobava al Convent de Mont Sainte-Odile Abbey i allí va començar a escriure en llatí i alemany, ia il·lustrar un compendi de tot el coneixement de la seva època, des de la teologia fins a la literatura, passant per la filosofia o la música.
L’obra contenia textos, poemes, cançons, partitures i 336 il·lustracions. Herrada va trigar vint anys a realitzar aquesta enciclopèdia pictòrica que s’anomenaria ‘Hortus deliciarum’ (‘El jardí de les delícies’), perquè servís en termes pedagògics a les joves novicies del convent.
A més d’això, l”Hortus deliciarum’ seria la primera enciclopèdia escrita i il·luminada per una dona, convertint-se en un dels manuscrits il·luminats més cèlebres de la seva època gràcies a com és de completa l’obra i, en concret, a la tècnica tan imaginativa i estranya de les seves il·lustracions». p. 22
Madelaine Françoise Basseporte (28 d’abril de 1701 – 6 de setembre de 1780)
«De nena es va quedar òrfena de pare i la seva mare, veient la seva gran habilitat per al dibuix, la va encoratjar perquè explotés el seu talent artístic.
Mancant museus, galeries i acadèmies públiques on aprendre, quan Madeleine tenia deu anys es va guanyar la confiança d’un dels guàrdies de l’Hôtel de Soubise, avui seu dels Arxius Nacionals de França, que li permetia entrar a primera hora per copiar les obres exposades a la seva galeria.
Més endavant va obtenir permís per entrar a la galeria del Palau Reial, on va continuar diàriament amb la mateixa rutina fins als setze anys. […]
Va ser alumna de Claude Aubriet (1651-1742), el pintor botànic reial a qui va succeir el 1735, convertint-se en la primera dona a ocupar el càrrec de pintora oficial als jardins botànics del rei a París.
Com que va mantenir fins a la seva mort i que l’obligava a proporcionar dotze pintures a l’any a la Corona, la majoria de les quals es conserven al Museu Nacional d’Història Natural de París.
Treballant per a la Corona, el rei Lluís XV també li va encarregar que instruís en la pintura de flors a les princeses, treball que va exercir de 1735 a 1741”. pp. 15-16
Les autores
Sara Rubayo, és llicenciada en Història de l’Art, amb màster en coordinació d’exposicions. Cansada dels grisos discursos acadèmics i del to soporífer amb què s’acostuma a transmetre aquesta matèria, va decidir compartir amb la resta del món la seva manera d’entendre la història de l’art.
El 2015 va obrir el seu canal a YouTube on apropa la Història de l’Art a persones de totes les edats de forma divertida, però rigorosa i ja compta amb més de 100.000 subscriptors.
Investiga, escriu, comunica, grava, edita i difon contingut de qualitat que va des dels grans clàssics de la pintura fins a les darreres tendències de l’art.
La seva tasca divulgativa se centra també a Instagram i Twitter on comparteix post, stories i fils al voltant de l’art des de punts de vista originals.
Posa especial atenció al rescat de dones a qui la història de l’art havia relegat a un segon pla. El resultat és PintorAs, fruit de la recerca i ordenació cronològica d’artistes dones.
És professora d’Història de l’Art, realitza visites guiades a museus, assessora artistes contemporanis, i fa xerrades i participa a taules rodones d’universitats i centres culturals sobre la divulgació cultural a les xarxes. A més, col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació.
Ana Gállego Palacios és nascuda a la localitat pirinenca de Jaca, va estudiar Geografia i Història a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i cursos específics sobre la dona a l’art, com ‘Història de l’Art a través de les dones artistes’, cursat el 2019 a la Universitat de Burgos.
Gállego, utilitza principalment en els seus treballs artístics la pintura acrílica i de vegades, la tècnica mixta d’acrílic amb oli o pastís, textures amb sorres i pols de marbre, en suports variats com llenços, taules i paper.
Amant de la pintura i de la Història de l’Art, s’uneix al projecte impulsat per Sara Rubayo el 2018 i accepta amb entusiasme l’apassionant repte d’investigar amb rigor tantes dones pintores desconegudes que han quedat orillades de la història.
PintorAs, és una operació de rescat de pintores, i Ana Gállego s’uneix al projecte moguda pel convenciment que «la feina de tantes dones, les seves vides, les seves creacions… no podia quedar en l’oblit».
«Amb algunes d’elles —confessa— m’he emocionat en pensar en els seus enormes esforços per poder dur a terme la feina i la passió i en la injustícia que la història ha comès amb elles».
«Van ser oblidades, ocultades, suplantades i fins i tot desprestigiades pel simple fet de ser dones», es lamenta la coautora.
Fonts: Editorial Paidós, Editorial Planeta, sararubayo.com, donesartistesrurals.es
Origen de les imatges: Portades llibres Sara Rubayo: sararubayo.com i Ana Gállego: donesartistesrurals.es
