Sem Mexic

Compartir

Persisteixen les desaparicions i els desplaçaments forçats, les execucions i la violència de gènere

Mèxic viu una crisi humanitària. Es desconeixen els compromisos i l’acció de la Comissió Nacional de Drets Humans davant d’abusos, intimidacions i amenaces, assumptes que queden impunes i les víctimes mai no rebran justícia. Per això cal enfortir el marc normatiu.

Al nostre país són comunes les desaparicions i els desplaçaments forçats, les execucions i la violència de gènere i no disminueix l’assassinat i el feminicidi contra les dones, per la qual cosa és urgent que la Comissió Nacional de Drets Humans informi al poder legislatiu què fa. Truquen al seu titular a comparèixer.

En el marc de la commemoració del Dia dels Drets Humans, el passat 10 de desembre, 73 aniversari de la Carta Universal pels Drets Humans, al Congrés, Senat i Cambra de Diputats van sovintejar els pronunciaments per la defensa dels drets humans on van reconèixer que són permanentment violats.

Al Senat integrants de la Comissió de Drets Humans, que presideix la senadora panista Kenya López Rabadán, van ratificar el seu compromís per enfortir el marc normatiu i garantir, promoure i protegir els drets humans de totes les persones. Les i els senadors van afirmar que mantenen la seva corresponsabilitat per garantir els drets i llibertats fonamentals de les persones, així com perquè comptin amb els mecanismes jurídics necessaris per a la seva defensa.

En una sessió semi presencial, diputades i diputats van parlar de les diferents formes i fets com a Mèxic es violen els drets humans i van sostenir, entre altres coses que els drets humans són irrenunciables, són drets de totes les persones i al nostre país es viu una crisi de drets humans que empitjora amb el pas del temps, van advertir.

El senat va fer un pronunciament subscrit per López Rabadán, així com les i els senadors Gina Andrea Cruz Blackledge i José Alfredo Botello Montes, del PAN; Sylvana Beltrones Sánchez, del PRI; Maria Graciela Gaitán Díaz, del PVEM; i Emilio Álvarez Icaza Longoria.

Van assentar que l’enfortiment de les institucions obliguen el Senat de la República a construir els acords necessaris, amb els millors perfils per erradicar la violació de drets humans que lacera les nacions.

Les i els legisladors van expressar que, en conjunt amb les institucions, ordres de govern i la resta de poders de l’Estat mexicà, és fonamental enfocar i dirigir esforços i accions tendents a generar un escenari nacional on la protecció i el respecte irrestricte dels drets humans sigui sempre la regla i no l’excepció.

Van referir que aquesta setmana, la Cambra de Senadors va aprovar el nomenament de la titular de la Comissió Executiva d’Atenció a Víctimes; un integrant del Consejo Nacional Ciudano del Sistema Nacional de Busqueda de Personas; i a nou integrants del Consejo Consultivo de la Comisión Nacional de los  Derechos Humanos.

“Avui es commemoren 73 anys de la Declaración Universal de Derechos  Humanos “la qual cosa ens impulsa a continuar treballant des d’aquest cos col·legiat a favor de Mèxic”.

Van recordar que un dia, -10 de desembre de 1948, La Asamblea  de la Organización  de las Naciones Unidas, va adoptar la Declaración Universal de los Derechos Humanos, un dia per ratificar el compromís que tenen tots els Estats amb el respecte, garantia, promoció i protecció dels drets inherents de totes les persones.

Promoure una agenda a favor de la dignitat de les persones

La diputada Nelly Minerva Carrasco Godínez (Morena) va manifestar el compromís de promoure una agenda a favor de la dignitat de les persones en totes les dimensions del seu desenvolupament, així com afavorir la participació, la inclusió i la consulta amb la població que ha estat històricament vulnerada.

Va considerar necessari l’esforç col·lectiu dels representants populars per assumir el compromís de la defensa dels drets humans; per això, va dir, “de la mà del Govern Federal es fa un compliment puntual a les polítiques públiques, des d’una perspectiva de drets humans”.

El nostre país viu avui una crisi de drets humans

Pel PAN, la diputada Ànima Rosa Hernández Escobar va assenyalar que els drets humans permeten construir societats més justes i equitatives. Són drets irrenunciables que tenen totes les persones i “el nostre país viu avui una crisi de drets humans que empitjora amb el pas del temps”.

Va ressaltar que a Mèxic són constants les violacions als drets humans, els abusos, les intimidacions, les amenaces i “la majoria dels casos queden impunes i les víctimes mai no rebran justícia. Al nostre país són comunes les desaparicions i els desplaçaments forçats, les execucions i la violència de gènere”.

Urgeix acabar amb totes les barreres

La diputada Sue Ellen Bernal Bolnik (PRI) va destacar que a 73 anys de la Proclamació Universal dels Drets Humans hi ha avenços; tanmateix, encara hi ha un camí llarg per recórrer a la protecció de drets de les dones, de les i els nens, de les persones amb discapacitat, dels pobles indígenes, dels migrants i de la comunitat LGBTIQ+.

Va afirmar que l’essència dels drets humans és el principi d’igualtat i el de no discriminació, per això és urgent acabar amb totes les barreres socials, culturals i econòmiques que impedeixen assolir l’objectiu de viure sense discriminació. “Reafirmem el nostre compromís amb la protecció i promoció dels drets humans”.

Encara persisteixen casos de violacions greus

Del PVEM, la diputada Maria del Rocío Corona Nakamura va afirmar que indubtablement hi ha avenços significatius en matèria de drets i llibertats; no obstant, encara hi ha casos de violacions greus. “Ni totes les declaracions internacionals, ni totes les lleis són suficients per garantir el respecte dels drets humans”.

Va refredar el compromís per sumar esforços a favor del respecte i exercici ple dels drets, i va confiar que aquesta commemoració serveixi d’autocrítica sobre el quefer legislatiu i permeti trobar espais d’oportunitat per garantir drets com l’educació, la salut, la igualtat, el treball, l’accés a l’aigua, la justícia i el dret a un medi ambient sa que permeti avançar adequadament les generacions presents i futures.

Mèxic s’encamina per consolidar els drets humans

Jaime Baltierra García, diputat del PT, va dir estar convençut que cada pas cap a la igualtat, la dignitat i el reconeixement dels drets humans que s’han fet en els darrers anys, és gràcies a la lluita i l’esforç realitzat pels defensors dels drets humans, “molts d’ells, amb nom i cognom i altres de més anònims”.

En aquest 73è aniversari dels drets humans, “podem afirmar que a Mèxic no només s’ha esmenat el camí, sinó que s’inicia la ruta per consolidar els drets per a totes i tots. Fem un reconeixement legítim als que han pagat el preu més alt per defensar els seus ideals: la seva pròpia vida. Per això, des d’aquesta màxima tribuna els honorem a totes i tots perquè segueixi viva la seva memòria”.

L’Estat mexicà no ho ha complert tot en algunes agendes

La diputada María Elena Limón García (MC) va sostenir que, malgrat els esforços realitzats en els darrers anys, l’Estat mexicà no ha complert algunes agendes en drets que són emergents i que requereixen de tot un esforç institucional, particularment la de persones desaparegudes, per a això es requereix una fèrria vinculació i intel·ligència concertada entre la Federació i els governs dels estats, així com dels municipals.

Va ressaltar que avui dia parlar de drets humans és també incloure una perspectiva ambiental que involucra drets a la salut, l’alimentació, l’aigua i, fins i tot, l’habitatge; “busquem construir una societat millor, més justa, més incloent, més igualitària i més resilient”.

Drets humans són essencials per a la democràcia

Maria del Rocío Banquells Núñez, diputada del PRD, va assenyalar que els drets materialitzen els somnis de llibertat, dignitat, equitat, i justícia per a totes les persones, i com a integrants del Poder Legislatiu, es té l’obligació de promoure, respectar i protegir els drets humans, així com garantir que la veu de les persones sempre sigui l’instrument més poderós per exigir-ne el reconeixement.

Va fer una crida a abonar la construcció d’una societat sense autoritarismes, eludir els egos, rebutjar les apologies d’odi i la construcció de la por. “Dir no a la polarització i a tot allò que atempti contra els valors de llibertat i respecte pels drets humans, perquè són elements essencials de la democràcia i aquesta es construeix dia a dia.

La CNDH ha d’informar

Els drets a la salut, el medi ambient, el treball, la seguretat, l’educació i a una vida lliure de violència s’han transgredits durant aquesta pandèmia de Covid-19, va assegurar la senadora del Partit Verd, Maria Graciela Gaitán Díaz, en el marc del Dia Internacional dels Drets Humans.

Per això, va presentar un exhort perquè la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH) informi detalladament el Senat de la República quines accions ha realitzat per salvaguardar els drets de la població mexicana durant aquesta pandèmia de COVID-19.

Va assegurar que aquesta informació permetrà conèixer amb certesa els avenços i retrocessos que s’han aconseguit per garantir que els mexicans gaudeixin d’una vida plena i que la CNDH continuï, en l’àmbit de les seves atribucions, vigilant i protegint el respecte a la dignitat humana com el valor màxim d’una persona.

Va dir que, si bé, Mèxic ha assolit importants objectius en matèria de drets humans que encoratja l’avançament del bon govern, la pandèmia s’ha posicionat com un gran repte per poder continuar amb el respecte i la protecció dels drets més elementals.

“És a causa d’aquesta situació que tant els drets com la salut, el medi ambient, el treball, la seguretat pública, la cultura, l’educació, la llibertat de trànsit, la no-violència familiar s’han vist transgredits i que indubtablement afecten la població mexicana al desenvolupament de la seva vida quotidiana. De la mateixa manera, fenòmens socials com la discriminació, el rebuig, la xenofòbia, la violència domèstica i en totes les seves expressions, han vulnerat la dignitat humana de les persones, que no s’han de normalitzar ni justificar en virtut de la crisi sanitària per la qual transita el món.

Finalment, va dir que el termini de la pandèmia no es beslluma gaire aviat, per la qual cosa no s’ha de baixar la guàrdia i s’ha continuar amb les mesures de prevenció del contagi, ja que malgrat tenir un alt índex de vacunació i una disminució hospitalària, encara continuen els contagis i defuncions per COVID-19, igual que les violacions a drets humans, essencialment de treballadors, personal mèdic i dones, nenes, nens i adolescents, persones adultes grans i comunitats originàries.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar